"Fes el que et sembli": el descontrol d'Interior va derivar en un xoc Policia-Guàrdia Civil en ple assalt a Ceuta
La jutge de l'Audiència Nacional que investiga l'entrada massiva d'immigrants a la Ceuta va escoltar ahir el relat de la descoordinació que les Forces de Seguretat van viure el passat 30 de juliol, quan les arribades des del Marroc, que ja es comptaven per centenars els dies previs, van passar a milers cada hora. Davant la magistrada María Tardón van comparèixer l'inspector cap de la Policia Nacional responsable de Seguretat Ciutadana i el tinent coronel cap d'Operacions de la Guàrdia Civil a Ceuta. Ho van fer com a testimonis, amb l'obligació de respondre a tot i dir la veritat. Incloent l'enfrontament que tots dos van mantenir el matí del 30 de juliol a la vora del lloc fronterer. El policia Lorenzo Fages Cortès volia tancar la tanca per a tapar el flux creixent de persones. El guàrdia civil Miguel Lobo volia mantenir-la oberta per a evitar que l'aglomeració acabés generant víctimes. Cap dels dos va rebre indicacions del Ministeri de l'Interior sobre si calia tancar la frontera terrestre, per la qual segons les seves estimacions dels testimonis, van aconseguir 2.500 i 5.000 persones per hora. Els dos comandaments van ser convocats per la jutge arran d'un escrit del Cenif (Centre Nacional d'Immigració i Davanteres) amb un fotograma que els mostrava encarats. El primer a atestar va ser el comandament policial. Va declarar que el matí del dia 30 caminava arracada d'una ordre de registre judicial quan li van cridar perquè acudís a la frontera. «Davant la riuada» de persones que estava entrant, va proposar el tancament del pas terrestre, però es va topar amb la negativa del màxim comandament de la Guàrdia Civil sobre el terreny. El cap d'Operacions de la Guàrdia Civil a Ceuta (dta.), ahir en l'Audiència. EFE El policia va cridar a qui ha descrit com el cap de fronteres de la Policia, que li va indicar que la tanqués. Van arribar a tancar «diversos minuts», però que el comandament de l'Institut Armat «va obligar» a reobrir-la. El tinent coronel estava «fora de si», va assegurar. Li va dir que era la seva responsabilitat i l'assumia. Al comandament policial, la superioritat li va acabar dient que fes «el que considerés». Per part seva, el comandament de l'Institut Armat va transmetre quin era el seu parer al cap de Gabinet del delegat del Govern, la qual cosa indica que Interior estava al corrent de les discrepàncies entre les Forces de Seguretat sobre com calia actuar. «Va rebre instruccions?», va preguntar la jutge. «No». Tardón va insistir, segons fonts presents en la declaració: «La Delegació del Govern estava al corrent sabia i no va rebre indicacions?». «No». La topada entre tots dos cossos es va reproduir quan el tinent coronel va escoltar dos trets de pilotes per part de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP). Va discutir amb el cap d'aquests agents, que li va indicar que tenien ordre de dirigir a la massa cap al polígon del Tarajal. Segons l'inspector cap, la Guàrdia Civil semblava estar dirigint a la gent cap a la ciutat.
Els testimonis van indicar que no va haver-hi coordinació entre tots dos cossos fins al cap de que acabés l'entrada massiva, el dia 31 de juliol. L'inspector va indicar que existia un protocol intern de la Policia Nacional de 2021 que contemplava col·laboració amb Guàrdia Civil i Forces Armades, però que no es va activar. Tampoc va saber precisar qui havia d'activar-ho. En el que no van discrepar els testimonis va ser en l'escassetat de mitjans amb els quals van afrontar la situació. El cap de Seguretat Ciutadana comptava amb «20 o 25 homes», amb els quals «poc» podia fer. El tinent coronel tenia a 10 o 12 al seu comandament en la zona de la frontera. Amb aquests efectius conjunts, «era impossible» parar als que entraven. Quant als avisos previs del que podia succeir, el tinent coronel va declarar que «mai» li van traslladar que hi hagués una convocatòria massiva per a entrar a la ciutat autònoma aprofitant el festiu marroquí del Dia del Tron. Aquesta circumstància sí que s'havia tractat entre la delegació del Govern i el #CNI. El servei d'Intel·ligència el va traslladar al seu contacte en Informació de la Guàrdia Civil, però no va arribar al tinent coronel que ahir va atestar. Segons la seva declaració, tampoc li havien indicat que havia de reforçar els serveis. En les reunions dels dies previs s'havia abordat què fer amb els immigrants que entraven, però no assumptes operatius per a evitar noves arribades. Sobre aquest punt, l'inspector cap va indicar que, pesi a l'increment previ de les entrades, no va rebre una alerta específica ni instruccions per a establir un servei extraordinari. La jutge va abordar ahir una altra de les branques de la recerca. El tinent coronel va indicar que la nit anterior a la gran onada va veure «sis vaixells marroquins en la zona límit de la mar territorial». Eren, va precisar, «dues interceptores, dos patrullers i dos vaixells petits». Li ho va comentar a la delegació del Govern, indicant que creia que els vaixells estaven per a prevenir l'entrada d'immigrants. Per part seva, el cap de Seguretat Ciutadana, va confirmar la presència de vaixells «de l'Armada del Marroc» en la zona -sense poder determinar la distància-, a més d'una fragata espanyola. La instructora ja compta amb imatges d'entorn de 40 cambres de la zona, aportades ahir per la Guàrdia Civil, segons li va comunicar el comandament interrogat. Ja era hora, va venir a dir-li la instructora, que estudiava imposar un termini peremptori.
