Laura Granja, tinent de la Guàrdia Civil: "L'educació viària és creure que tot el que has après és per alguna cosa"
Les diferents normes que regeixen la mobilitat en el món, a Europa o a Espanya creen discrepàncies i experimenten canvis , grans o petits, sovint. Múltiples experts estudien les modificacions , opinen i sentencien regles que es troben incompletes o podrien millorar.
No obstant això, és clar que respectar la normativa pot ser que no sigui sempre el més adequat, però en la majoria de les situacions és la millor opció per a la seguretat viària. Amos de carreteres, Direcció General de Trànsit, conductors i vianants han de posar de la seva part perquè això sigui així. Sobre el paper que juga l'educació viària en què aquests dos últims actors compleixin amb la seva, ha parlat Laura Granja, tinenta de la Guàrdia Civil , amb Legalcar Advocats .
Quina és la clau de l'educació viària en conductors i vianants per a la tinenta?
La tinenta Granja distingeix els conceptes de formació teòrica i educació viària . Per a ella, la teoria la coneix "tothom", però la convicció personal de complir les normes és educació viària . L'educació viària implica comprendre i interioritzar el propòsit de cada regla i aplicar-la sense importar si hi ha un agent vigilant o no . En les seves paraules: "L'educació viària és creure't que tot això que has après és per alguna cosa. T'ho has de creure perquè tu, sense que ningú et vegi, ho compleixis".
L'agent posa com a exemples d'individus que tan sols coneixen la teoria :
El vianant que evita usar el pas de zebra per escurçar uns metres.
El motorista que porta el casc col·locat, però no cordat.
El conductor que deixa anar el mòbil únicament quan veu una patrulla de Trànsit.
Granja explica que tot el que aprens en l'autoescola té una raó de ser i per això ha de continuar #implementar en la conducció després de #treure el carnet. Per exemple, gestos com col·locar les mans al volant en la posició recomanada de les "10 i 10" tenen un motiu: si els portes croats enfront del volant, en cas de col·lisió provoca que el desplegament del coixí de seguretat projecti els braços contra el rostre i " et rebenta la cara ".
Les distraccions i el perill de les videollamadas al volant
Un altre dels aspectes que aborda la cap del Destacament de Trànsit de Sant Joan de Aznalfarache durant l'entrevista és l'increment de les distraccions produïdes per l'ús inadequat de dispositius tecnològics. La conducció exigeix un elevat grau d'atenció i coordinació contínua de tots els sentits, i les distraccions minven la capacitat de reacció i augmenten el risc de sinistres greus.
Dins d'aquestes conductes imprudents, l'agent alerta d'una pràctica especialment perillosa que ha començat a #detectar en carretera: la realització de videollamadas mentre es condueix . "El telèfon és un càncer en la conducció. Ja no és parlar o 'whatsappear' o manar un àudio, sinó que és que ja estàs en contacte visual amb una altra persona. Atenció en la conducció nul·la i per a mi això és ja l'extrem dels extrems".
