Shola Ameobi: de patir racisme de petit a director d'afers corporatius del Newcastle

D'esperimentar el racisme mentre creixia a Newcastle a convertir-se en un heroi dels derbis i ara membre de l'equip directiu, l'exdavanter ha tingut una trajectòria extraordinària

«Hi va haver moments en què vaig teme per la meva vida de petit, quan em persecutaven i increpaven diferents grups de gent», diu Shola Ameobi. «Hi va haver situacions en què vaig haver de córrer a tota velocitat per escapar-me de grups de nois a qui no els agradava per quin aspecte tenia».

Ameobi recorda la seva infantesa a Newcastle a finals dels anys vuitanta i durant els noranta, després d'haver-s'hi traslladat des de Nigèria als sis anys. Va ser, segons diu, «plè de moments» així. «Era gairebé com si hagués d'amagar-me per poder fer el que m'agradava. No era una sensació gens agradable haver-me de preocupar per anar d'un lloc a un altre. Era simplement part del meu món. Vaig haver d'estar més atent al meu entorn i al que feia».

El punt d'origen d'Ameobi solia ser la casa familiar, situada a molt poca distància de St James' Park, el camp del Newcastle, i el punt d'arribada era sovint la seu del club a Benwell, on anava a entrenar amb l'acadèmia.

«Això em va generar una resiliència increïble», diu Ameobi. «M'ha ajudat molt en el context esportiu durant la meva carrera, però també com a persona, entenent que, independentment del que la gent pensés de mi, el que realment importava era el valor que jo em donava a mi mateix».

Aquest nen que corria atemorit va acabar marcant 79 gols en 397 partits amb el Newcastle, dels quals set van ser contra el seu gran rival local, el Sunderland. És molt probable que algunes de les persones de qui fugia quan vestia el xandall del club després el van aclamar.

Des del juliol, Ameobi és el director d'afers corporatius del Newcastle, després de set anys com a coordinador de cessions. El seu paper consisteix a dirigir les «relacions exteriors estratègiques» per garantir que «fem coses de valor no només per a nosaltres com a club de futbol, sinó per a tota la regió. Volem que aquest club sigui el cor d'aquesta ciutat. Però, per ser el cor de la ciutat, m'ho prenc com la tasca d'assegurar que ens integrem bé en tot el que representa la ciutat, ja sigui a nivell institucional, esportiu o mitjançant el nostre compromís comunitari».

El canvi de rol d'Ameobi va arribar després de la revisió dels 100 dies realitzada pel conseller delegat, David Hopkinson. Al final d'una conversa preliminar, Hopkinson va dir a Ameobi que es prengués el cap de setmana per pensar-s'ho. Però Ameobi, tot i agrair el «nivell de confiança i compromís», va voler reflexionar sobre com seria aquest paper a la pràctica. Sis mesos i múltiples converses més tard, va acceptar.

Per a Ameobi, el salt a un lloc executiu no va ser tan gran com podria semblar. Va començar el seu rol anterior en la meca de Mike Ashley i va crear aquest departament «des de zero», diu. «Això m'ha ajudat molt a entendre com elaborar plans de negoci i construir un equip».

Ameobi forma part del grup assessor de participants negres de la Premier League des que es va crear el 2019. Entre els seus èxits s'inclou la implementació del pla d'acció No Room for Racism el 2021 (aquest cap de setmana és el segon dels dos dedicats a la iniciativa aquest mes) i el llançament pilot del programa de desenvolupament de jugadors cap a rols executius el 2022. El programa està dissenyat per ajudar persones de grups subrepresentats a accedir a llocs directius, i Ameobi va formar part del primer grup de set integrants.

«Em va donar un marc de treball molt bo», afirma. «Ens va mostrar, a un nivell molt alt, com són les diferents àrees del treball executiu, ja siguin les finances, la marca, el futur del treball o el funcionament de les organitzacions. Això em va donar molta confiança, si soc sincer, més que res per dir: 'De fet, moltes de les coses que ja faig es tradueixen directament a aquest món'.

«Una de les coses més importants va ser treballar en un entorn sota pressió, que és el que he fet durant 20 anys, i aprendre com així pots afrontar aquests moments en què les coses es compliquen o no surten com s'havien planejat».

Completar el programa va encendre una flama en Ameobi que havia estat pampalluguejant durant dues dècades. El novembre de 2006, després de patir problemes als malucs durant anys, es va sotmetre a una intervenció quirúrgica decisiva per a la seva carrera. El temps de baixa posterior va ser «el començament del meu procés de reflexió més enllà del terreny de joc». No se sabia del cert si tornaria a jugar al seu nivell anterior, o si tornaria a jugar. Així doncs, la ment d'Ameobi es va centrar en: «Com puc ser més útil per als meus companys i per a aquest club de futbol? Va ser aleshores quan els engranatges van començar a girar.

«El futbol no hi seria per sempre, així que qui soc jo fora del futbolista? Hi va haver preguntes molt dures que vaig haver de respondre en un moment molt i molt difícil. Hi va haver moments foscos».

Ameobi va superar aquests moments amb l'ajuda d'un psicòleg i recolzant-se en la seva família. «Sempre m'ha fascinat el lideratge, des de ben petit», diu. «El meu pare era líder d'una església, i ha estat la influència més gran de la meva vida pel que fa al lideratge i a com liderar bé».

Cita el difunt Sir Bobby Robson, que el va fer debutar com a professional als 18 anys, i Alan Pardew, que el va dirigir al Newcastle i al Crystal Palace, com a influències en el món del futbol. El primer «encara avui té un gran impacte en la meva manera de pensar sobre el joc i en com penso en la persona per damunt del que fa», mentre que el segon «em va utilitzar per canalitzar el meu lideratge dins del vestidor i al grup per ajudar-lo a gestionar alguns dels problemes pels quals passàvem».

Ameobi també té un màster en lideratge estratègic, i és evident en veure'l en un acte per celebrar el grup de seguidors The Black Geordie Club que té un talent natural per tractar amb la gent. Té una presència i una calidesa que fa sentir còmode a tothom.

Ameobi és incansable en el seu desig d'utilitzar la seva posició per millorar la societat. Va créixer veient Andy Cole al Newcastle, i els records del hat-trick de Tino Asprilla a la Lliga de Campions del 1997 contra el Barcelona li dibuixen el somriure més ampli. «Aquest va ser el moment en què el temps es va aturar. Va ser com si em digués a mi mateix: 'Què et passa, Shola? Hauries de donar-ho tot per ser allà'.

«Has de sentir que hi pertanys, t'has de veure allà, i crec que això és molt important quan es tracta d'inspiració i de gent que aspira a fer coses grans en qualsevol àmbit.

«Crec que és molt important que aquells que estan en aquestes posicions retornin alguna cosa i comparteixin la seva experiència, que comparteixin allò que els va ajudar a arribar on són. Com a nen negre que ha recorregut tot el camí al club, des de l'equip juvenil fins al primer equip i ara en aquest rol executiu, vull demostrar que qualsevol cosa és possible per a qualsevol persona.

«Part de la raó per la qual vull continuar exigint-me és perquè, sí, vull tenir èxit, però vull demostrar que tot és possible si tens gana, independentment del teu aspecte o d'on vinguis. Vull ser una inspiració per a la generació següent».