Jorge Michel, expert en SOMP: "Si només canviem el nom, però seguim sense entendre el trastorn, no passarà res"

La síndrome d'ovari poliquístico (SOP) ja no existeix . El trastorn continua sent igual, però ara es denomina síndrome ovàrica metabòlica poliendocrino (SOMP). Aquest canvi de nomenclatura busca reflectir amb més fidelitat la complexitat d'aquesta condició. Fins ara, l'anterior nom creava la idea que només es podia relacionar amb la presència de quistos en l'ovari, però la veritat és que aquesta síndrome és molt més que això.

En 20bien hem mantingut una extensa conversa amb el ginecòleg mexicà i expert en fertilitat, Jorge Michel. Per a l'especialista aquest canvi pot marcar un punt d'inflexió molt bo dins de la medicina, no obstant això, adverteix que modificar el nom no és suficient si no s'acompanya d'avanços en el diagnòstic i el tractament. "Si només canviem el nom, però seguim sense entendre la malaltia, no passarà res", és el titular que ens ha deixat.

De SOP a SOMP: la necessitat de canviar el nom

Van ser 56 organitzacions clíniques i acadèmiques les que van arribar a un gran consens internacional per a canviar el nom. Aquest va ser publicat en la revista The Lancet i recolzat per la Endocrine Society i així és com va néixer el SOMP (o PMOS en les seves sigles en anglès) , una nomenclatura que deixa enrere la idea que totes les dones que cursen aquesta síndrome tenen quistos en l'ovari. Jorge Michel recorda així que la troballa de múltiples fol·licles en una ecografia no equival necessàriament a tenir quistos ni permet, per si sol, establir un diagnòstic.

Cal fer cas, per tant, també a la funció metabòlica i endocrina. Un dels aspectes clau de la síndrome que explica Jorge Michel és el hiperandrogenismo , un desequilibri hormonal que pot provocar excés de borrissol, acne, alopècia i alteracions menstruals. I, d'altra banda, la resistència a la insulina , que pot #associar a major risc de diabetis tipus 2 o diabetis gestacional . Però ull, perquè aquests símptomes o factors no tenen per què estar sempre presents en les pacients. De fet, Michel també apunta a la possible presència de problemes de salut mental, com a ansietat i depressió.

En aquest sentit, el ginecòleg defensa la necessitat que el SOMP comenci a ser un trastorn amb implicació mèdica multidisciplinària amb presència en ginecologia, endocrinologia, dermatologia, nutrició i salut mental , segons la mena de cas que es presenti en consulta. Això és el que pretén, per tant, el canvi de nomenclatura a síndrome ovàrica metabòlica poliendocrino, encara que el doctor reconeix que encara queda per concretar com s'incorporarà la branca metabòlica i altres variants als criteris de diagnòstic.

Comprenen ara les dones millor el SOMP?

De primeres, la síndrome ovàrica metabòlica poliendocrino (SOMP) ha resultat una mica farragós per a les pacients, que esperen, almenys, trobar precisament la comprensió amb el nou abordatge que planteja la nomenclatura . Les pacients amb SOMP sovint semblen no comprendre la dimensió de la seva síndrome. Per a això, en l'enquesta internacional es va tenir en compte a moltes d'elles. No obstant això, la presencia hispanoparlant va ser molt limitada.

Jorge Michel treballa ara a donar major dimensió a un problema que afecta també moltes dones hispanoparlants . Conèixer la seva opinió resulta especialment rellevant perquè la salut femenina també tingui sentit en la consulta i en la informació que reben les dones. I ara des de 20bien també podeu contribuir realitzant la seva enquesta punxant en el següent botó.

Abordar el trastorn des de la veu de la pacient és primordial per a acompanyar i donar la millor atenció a moltes dones que sofreixen les conseqüències del SOMP, ja sigui en el patiment dels seus símptomes i efectes, així com en la dificultat per a aconseguir l'embaràs . "El fet que tinguin aquesta síndrome no vol dir que vagin a ser infèrtils" , recorda el ginecòleg. "Són dones que poden tenir fills, encara que a algunes els pot costar treball ovular, hi ha tractaments que nosaltres podem donar. Han d'acudir al metge perquè nosaltres les puguem ajudar", explica Michel.

L'especialista, així i tot, reconeix que aquesta síndrome va més enllà de la fertilitat i que hauria de ser atès des de l'adolescència, per això parla de la necessitat d'ampliar els enfocaments. "És una malaltia que les acompanyarà tota la vida, que no desapareix en la menopausa" , conclou.