Praga honora els lluitadors de la resistència Roma contra Hitler
Per a més de mig milió de Roma a Txèquia i Eslovàquia , 15 d'octubre, 2026, marca una fita important.
Aquell dia, una exposició en un capítol molt oblidat de la història txeca va obrir al Museu de la Revival Nacional Romani a Praga. L'exhibició explora el paper dels combatents txecs i eslovacs durant l'ocupació alemanya nazi i la desmanulació dels txecs de 1938 a 1945.
Fins ara, els txecs i eslovacs van aparèixer en la història de la Segona Guerra Mundial gairebé exclusivament com a víctimes de l'Holocaust contra Roma i Sinti. A l'anomenat Protectorate de Bohèmia i Moràvia, el nazi va assassinar aproximadament aproximadament el 90% de la Roma Txeca durant la Segona Guerra Mundial.
No obstant això, el que és menys conegut és que un gran nombre de txecs i eslovacs van lluitar contra els ocupistes alemanys com a part dels partisans en grups de resistència i com a soldats de l'exèrcit txec, o defensa de la Nació, dins.
L'exposició al Museu del Moviment Nacional de Roma, per tant, marca un punt d'inflexió en com es veuen els ciutadans durant la Segona Guerra Mundial. Almenys, aquesta és l'esperança del director del museu Emil Scuka, un advocat, antic fiscal i un dels millors activistes txecs coneguts de Roma.
"No érem només víctimes; també érem herois," va dir Scuka en el seu discurs a diversos centenars d' assistents a l'obertura, la majoria dels quals eren Roma de Txèquia i Eslovàquia. "Moltes persones, ni tan sols entre els propis gitanos, són conscients que Roma va lluitar contra els nazism," va assenyalar. En la seva vista, "organitzant i obrint l'exposició era una cosa que la meva generació devia a aquests herois de Roma i avui retribuïm aquest deute."
Scuka va cridar en aquells presents: "Portant els teus fills i néts aquí per tal que puguin veure per sí mateixos i adonar-se que els Roma també tenen herois!"
També va assenyalar que aquest tema havia estat completament marginat en l'escriptura històrica txec i eslovaca durant dècades i que el Roma havia decidit documentar els destins dels seus herois de guerra.
L'exposició presenta les històries de vida detallada de 100 part dels partisans de Roma més significatius i soldats de l'exèrcit subterrani txec i de la resistència que van lluitar contra els nazis.
"Hem trobat més de 1.400 soldats romans en els arxius. Des d'ells, vam seleccionar les 100 històries més interessants d'aquesta exposició ," va dir l'exposició conservador Radolav Scuka a l'obertura.
Per a veure aquest vídeo habiliteu JavaScript, i considereu l' actualització a un navegador web que permet el vídeo HTML5
Entre aquestes xifres, l'Anton Facon, un sergent de l'agència d'intel·ligència americana de Serveis Estrateegics (OSS), que va ser volat a Eslovàquia el 19 d'octubre en una missió secreta. Eslovàquia havia estat un estat marionós d'en Hitler de 1939 a 1945.
Un altre és Josef Serinek, conegut pel sobrenom "Black Partisan de Vysocina," que va aconseguir escapar del camp de concentració nazi per a Roma, a Lety i posteriorment trobat i va ordenar a la gran unitat de Capajev-Cery a les Highlands de Bohèmia.
En 2022, el president txec Zeman pòsticament li va concedir el Medal per l'Heroisme. Cap al final de la seva vida, Serinek va compartir els seus records amb l'historiador Jan Tesar, que més tard va escriure el llibre de tres volums "Ceska cikanska rapdeie," que es tradueix a la Gitano txeca Rhapsdy.
Excepte pel llibre de Tesar, la història de la resistència gitana contra els nazis no ha estat investigada per historiadors txecs i eslovacs fins avui. "No sóc conscient de cap treball històric educatiu que tracta amb resistència gitana contra els nazis," va dir Prokop Tomek, un historiador a l'Institut d'Història Militar a Praga, va dir DW.
"El nombre de 1400 gitanos que van participar en la lluita contra els nazism com a membres de la resistència o de l'exèrcit estranger no em sembla una exageració i correspon a la proporció de la població gitana de Txèlovàquia," va dir Tomek, afegint que la "exhibitió a la resistència gitana contra el nazisme durant la guerra és sens dubte revolucionari."
Fins avui, molts de Roma a Txèquia i Eslovàquia no reconeixen públicament la seva identitat ètnica. En part és degut a experiències amb l'Holocaust durant l'era nazi que han passat per generacions. Els historiadors txecs i polítics continuen debatint l'abast del qual les autoritats Txeca de Protectora van ser còmplices en l'Exterminació de la Roma txeca.
No obstant això, una cosa és segura: el registre de la policia de tots els Roma, que havia estat arrelat a la llei en txeca des del 1927, va facilitar l'exterminació dels nazis alemanys.
Segons les estimacions del govern txec, aproximadament 250.000 Roma viuen al país avui dia. En el cens del 2021, però, només 21.000 persones identificades com a Roma.
De tots els grups ètnics de Txèquia, que té una població de 10 milions, els gitanos són entre les tres minories ètniques més grans en termes de nombres. No obstant això, són les més desfavorits socials, tenen una representació molt petita política, i, per tant, són amb prou feines presents en política txec.
Per a veure aquest vídeo habiliteu JavaScript, i considereu l' actualització a un navegador web que permet el vídeo HTML5
Aquest article va ser escrit originalment a l'alemany.
