‘Wicker’, la comèdia de fantasia eròtica protagonitzada per Olivia Colman i Alexander Skarsgård
La pel·lícula de 2026 adapta el conte d'Ursula Wills-Jones i explica la història d'una pescadora solitària que encarrega un espòs de vímet que acaba cobrant vida.
La pel·lícula «Wicker» (2026), escrita i dirigida per Alex Huston Fischer i Eleanor Wilson, és una de les propostes més originals de la temporada cinematogràfica. Aquesta faula de fantasia eròtica narra la història d'una dona solitària que decideix fabricar-se un marit de vímet. L'obra adapta el conte «El marit de vímet» de l'escriptora britànica Ursula Wills-Jones.
L'acció se situa en un poble pesquer medieval atemporal i conservador, marcat per convencions patriarcals rígides. La protagonista és una pescadora marginada i menyspreada pels seus veïns, interpretada per la guanyadora de l'Oscar Olivia Colman. Cansada de les burles de l'esposa del sastre, encarnada per Elizabeth Debicki, la dona decideix canviar el seu destí amb un pla insòlit.
Per dur a terme el seu pla, la pescadora encarrega al cisteller del poble, interpretat per Peter Dinklage, un espòs de vímet a mida real. Tot i que inicialment és un acte de rebel·lia, la situació fa un gir fantàstic quan l'escultura cobra vida. Aquest nou ésser es transforma en un company devot i encantador que trenca l'ordre de la realitat.
Alexander Skarsgård dona vida a aquest peculiar marit, una criatura que destaca pel seu romanticisme incondicional i l'absència de masculinitat tòxica. La cinta explora amb sensibilitat la relació de la parella, incloent-hi trobades íntimes i escenes eròtiques sorprenents. Aquest vincle desafia les expectatives de la protagonista i obliga la comunitat a enfrontar-se a les seves pròpies frustracions.
La química interpretativa entre Colman i Skarsgård se situa al centre d'un argument que analitza la solitud femenina i el poder de l'amor. A través de la fantasia, «Wicker» aprofundeix en la naturalesa humana i els misteris de l'aïllament amb un aire juganer i subtil. La farsa inicial acaba donant pas a una connexió genuïna que commou malgrat l'absurd de la premissa.