Els aranzels de Trump amenacen el futur de Témiscaming, al Quebec

La localitat de Témiscaming, al Quebec, depèn històricament de la seva fàbrica de paper, construïda fa més d'un segle vora els boscos de la regió. Actualment, aquesta principal àncora econòmica està aturada després que es trenquessin les negociacions comercials entre el Canadà i els Estats Units i el president Donald Trump imposés nous aranzels.

La majoria dels 360 empleats es troben sense feina i cobren un sou parcial gràcies a l'ajuda governamental contra els aranzels. Per a veïns com Nadine Suley, el tancament amenaça de destruir no només el seu mitjà de subsistència, sinó també el seu estil de vida a la zona.

«No és només una feina. És casa nostra», afirma Suley, que afegeix que els aranzels nord-americans semblen «un atac personal». A principis d'octubre, la propietària estatunidenca RYAM va aplicar un tancament econòmic per un període indefinit, enfonsant el valor de les propietats i omplint els carrers de cartells de venda.

El temor s'estén a la pèrdua de serveis essencials i al risc que el municipi es converteixi en un poble fantasma. «No quedarà res, absolutament res. No hi ha feina per a ningú, de debò. Fa por», assegura Ronnie Raymond sobre la situació crítica que viu la comunitat.

Tot i que l'economia canadenca ha resistit la guerra comercial a nivell general, indústries com la fusta, la cel·lulosa i el paper pateixen aranzels de fins al 50%. Aquesta situació colpeja durament la indústria forestal local i amenaça amb efectes en cadena que ja han provocat acomiadaments en empreses de transport i serradores.

Davant d'aquesta amenaça existencial, els treballadors mogen una coalició per recomprar la planta a RYAM, tal com van fer amb èxit l'any 1973. «Esperem que el llamp caigui dues vegades», apunta el líder sindical Stéphane Lefebvre des de la seu local, tot reclamant el suport financer del primer ministre Mark Carney i del govern del Quebec.