El líder de Jardun i el dissident del #IRA van celebrar el Gudari Eguna a França després de no ser detinguts

El dimarts Aratz Bilbao i Malen Grunig, líder i una de les portaveus del grup aberzale radical Jardun Koordinadora, van ser enviats a presó provisional acusats de terrorisme . Es van lliurar a l'Ertzaintza a Irun el dissabte anterior, tres setmanes després de ser identificats de ... matinada durant un control en Escoriaza (també Guipúscoa). En el Toyota Yaris on viatjaven el 26 de setembre al costat de l'irlandès Naoise O'Conarain —membre de Saoradh, grup dissident del Irish Republiquen Army (#IRA)— la policia autonòmica va trobar 'walkie-talkies', dades sobre guàrdies civils i policies i la geolocalització d'un presumpte zulo d'ETA. Malgrat circular amb aquest material «sensible», en clandestinitat i estar marcats en el Sistema d'Informació Schengen (SIS) com a amenaces per a la seguretat nacional, els agents els van deixar marxar. L'endemà, segons detallen fonts de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (FCSE), els tres van viatjar fins a França per a celebrar conjuntament el dia del Soldat Basc (Gudari Eguna) en el municipi de Ciboure. D'acord amb la versió dels fets transmesa per Aratz Estomba, advocat dels dos membres de Jardun empresonats i condemnat en 2008 a vuit anys de presó per pertànyer a ETA, el passat 26 de setembre Bilbao va preguntar a Grunig si podia anar a Mondragón (Guipúscoa) a recollir-ho. Ella hauria anat a buscar-ho i a la volta es van trobar amb el control en Escoriaza. «Malen explica que va venir amb motiu del Gudari Eguna, com a representant d'un moviment, i que durant un temps va haver de cuidar d'aquest membre, per això estava amb ells» , va dir el dijous Estomba, en una entrevista en 'Argia', sobre la presència d'O'Conarain en el Yaris, on la policia autonòmica va trobar manuals per a la «perpetració d'actes violents» o el «contingut íntegre» del telèfon d'un Policia Nacional. Segons ha pogut saber aquest periòdic, part del relat de Estomba és cert. Després de no ser detinguts per l'Ertzaintza, (això sí, havent perdut una documentació que, segons va avançar ABC, els havien facilitat exmembres d'ETA), Bilbao, O'Conarain i Grunig van travessar la frontera. El 27 de setembre al migdia tots van estar presents en la celebració del Gudari Eguna que Jardun Koordinadora va organitzar en el frontó de Ciboure. Un municipi francès situat prop de Sant Joan de Llum que, segons fonts de les FCSE, continua sent un «santuari» per als proetarres pel caire «romàntic» amb el qual part de la població encara recorda a la banda terrorista en la zona. En aquest sentit, malgrat que en un inici el nacionalisme basc rememorava en el Gudari Eguna a soldats caiguts en la Guerra Civil que considerava propis, amb el pas de les dècades, l'esquerra aberzale es va apropiar de la data substituint a aquests per etarres morts.

En l'actualitat, cada Gudari Eguna, els partits i organitzacions de l'esquerra independentista basca (des d'EH Bildu fins a Jardun, passant pel Moviment Socialista) homenatgen com a herois als membres de la banda terrorista morts. «Submissió o lluita. Aquí radica la decisió que hem de prendre: acceptar la imposició o organitzar-nos, enfrontar a l'enemic i encarnar l'alternativa revolucionària que ha de permetre la independència i la implementació del socialisme al País Basc. Marcarem el camí de l'alliberament amb paraules, però ens serà impossible abordar-lo sense l'acció dels combatents. Per tant, pels qui van ser, són i seran, avancem», va ser la lectura de Jarki, sector polític-socialista de Jardun (Aske és el nacionalista, més centrat en promoure l'amnistia dels presos d'ETA), el 27 de setembre. Unes paraules cridant a l'acció que, segons les fonts consultades, podrien avançar «campanyes de propaganda» més agressives . Membres de Jardun (encara que també de GKS) van ser els responsables de les agressions a seguidors de la selecció espanyola a Navarra i el País Basc durant el Mundial de futbol masculí. «Que anessin a atemptar em sembla un salt massa gran», explicava a ABC un agent que porta anys investigant a aquest grup poc després de #conèixer la detenció de Bilbao i Grunig, el material confiscat i les acusacions de terrorisme. Més enllà de l'apreciació, la troballa de dades de guàrdies civils i policies destinats en diversos punts del País Basc en mans del líder d'un grup aberzale radical com Jardun (que es considera a si mateix hereu d'ETA) sí ha generat preocupació en les Forces de Seguretat.Especialment per la «relaxació» amb la qual Bilbao i O'Conarain es desplaçaven fins i tot després de la identificació de l'Ertzaintza el 26 de setembre. De fet, després d'assistir al costat del líder de Jardun i Grunig al Gudari Eguna, l'irlandès va continuar viatjant a Espanya. Segons ha pogut saber aquest periòdic , abans que Bilbao i Grunig es lliuressin a Irun, entre el 28 de setembre i el 16 d'octubre, Naoise O'Conarain va viatjar en algun moment des de Regne Unit a Mallorca, on hi ha una comunitat nord-irlandesa vinculada al radicalisme d'esquerres assentada en la zona de Calviá. No era la primera vegada. El membre de Saoradh (considerat per les forces de seguretat britàniques com el braç polític del Nou #IRA) era el nexe d'aquest grup amb Jardun al País Basc, on venia «un parell de vegades a l'any» almenys des de 2024. «Saoradh desitja agrair als organitzadors la invitació i espera forjar relacions contínues amb els partits polítics afins que assisteixin», transmetia en els seus canals de propaganda al juny d'aquest any. En aquells dies, O'Conarain va acudir al costat d'un altre membre de Saoradh a una sèrie de conferències organitzades per Jardun. Més tard, el mes d'octubre, Naoise va tornar a viatjar al País Basc.

«Saoradh se solidaritza amb Jardun i amb tots aquells a Euskal Herria que prossegueixen la labor d'alliberament nacional. Saludem la valentia dels qui honren als seus soldats caiguts no sols mitjançant la commemoració, sinó també amb la ferma voluntat de continuar la lluita», pot #llegir en l'entrada del 30 de setembre en un blog vinculat a aquest grupuscle dissident del #IRA: «Per a Saoradh va ser un honor assistir i que es llegís la seva declaració en el Gudari Eguna».