Més de 1.200 detinguts a França després d'una jornada de protestes i aldarulls violents

França desperta amb la forta ressaca per la violència que va sacsejar el dissabte les mobilitzacions en tot el país. A primera hora d'aquest matí, la Policia ha informat que entre els més de 1.200 detinguts, 855 d'ells van ser a París, "una xifra rècord". 150 policies i gendarmes van resultar ferits. L'escenari aquest matí en algunes zones comercials del centre de París era de vitrines de comerços totalment destrossades amb cristalls als carrers i encara barricades en algunes d'elles amb contenidors, tanques, bicicletes i mobiliari urbà. En una compareixença davant la premsa poc abans de la mitjanit, el primer ministre francès, Sébastien Lecornu, va assenyalar que el ministre de Justícia, Gerald Darmanin, ha donat instruccions als fiscals perquè demanin presó provisional per als detinguts, informa Efe. Va justificar aquestes instruccions perquè els arrestats presenten "perfils particularment violents i perillosos". "No es pot permetre que una minoria destrossi i que siguin sempre els mateixos els que paguen", va afegir després d'haver posat l'accent que a París s'havien intentat atacar "els centres de poder" com el palau de l'Elisi, Matignon, que és la residència oficial del primer ministre, o l'Assemblea Nacional. "Per tant és clarament una maniobra política que accepta la violència", va dir abans de subratllar que "no ens deixarem intimidar". El caos, el pillatge i la violència van sacsejar les ciutats franceses durant les marxes d'aquest dissabte convocades pels estudiants, els sindicats i les armilles grogues, que van reunir uns 550.000 manifestants. Emmanuel Macron va sortir de la cautela i ha arremès contra "els sembradors del caos que només busquen derrocar les nostres institucions i impedeixen que els qui expressen pacíficament les seves reivindicacions puguin fer-ho". El president, objecte de la ira dels manifestants als crits de "Macron, dimissió!", ha advertit que els responsables de les destrosses i els saquejos "seran perseguits i castigats". La violència dels enfrontaments va quedar patent en llocs com Saint-Etienne, on un jove d'uns 20 anys va perdre la mà dreta en un incident ocorregut durant les protestes. Es desconeix si l'incident està relacionat de nou amb l'ús de magranes atordidores per part de la policia, després de l'amputació d'una mà soferta el 5 d'octubre per un estudiant en Lens. A Marsella, l'alcalde de Benoît Payan va haver de demanar directament reforços policials a Emmanuel Macron després de la irrupció desenes de manifestants a l'Ajuntament. En diverses ciutats va haver-hi atacs directes contra la comissaries. A Lió va cremar una oficina de turisme. A París, l'alcalde socialista, Emmanuel Gregoire, va condemnar "el saqueig metòdic dels carrers" malgrat destacar que la gran majoria dels manifestants volien "marxar pacíficament".

La cadena d'incidents violents va culminar amb l'incendi provocat a l'ajuntament de Llemotges, que les seves anomenes no han quedat apagades fins a primera hora del diumenge. El foc provocat per un grup de manifestants que va entrar en l'edifici pel soterrani, va fer caure la torre del monumental edifici construït en 1883 davant l'estupefacció dels veïns. L'edifici està "molt greument danyat" i "en gran part perdut", va indicar l'alcalde del municipi. L'Ajuntament Llemotges, un edifici declarat monument històric i construït en l'últim quart del segle XIX, pràcticament destruït per un incendi provocat. EFE "Van calar foc a un edifici en l'interior del qual es trobaven persones: càrrecs públics, agents de la policia local i personal dels serveis municipals», va subratllar a Afp el representant de l'Estat, Maurice Barate, precisant que cap va resultar ferit. Les escenes d'autèntica "guerrilla urbana" van començar a prendre cos després del migdia, quan la policia va acordonar la plaça de la República de París i va començar a llançar gasos lacrimògens en resposta a les provocacions de joves vestits de negre i amb passamuntanyes. La multitud congregada pacíficament va acabar sofrint l'escomesa dels antidisturbis i #sumar als crits de "Tots detestem a la policia" i "ACAB" (acrònim en anglès de "Tot els policies són bastards"). La prefectura local va contribuir d'alguna manera al caos amb el forcejament amb els organitzadors pel trajecte de la marxa, que al final va avançar cap a la plaça de Clichy, mentre una part dels manifestants van decidir pel seu compte "la presa de la Bastilla" i una altra part es va dedicar a sembrar el caos a la porta de Saint-Martin. La Policia va advertir per endavant que les concentracions en la resta de la ciutat estaven "no autoritzades" entre set del matí i deu de la nit. Al llarg del dia, la tensió va anar #desplaçar cap a la plaça de la Concòrdia i els Camps Elíseos, fortament protegits per la policia davant el temor a manifestacions enfront del palau de l'Elisi o Matignon, la residencial oficial del primer ministre. Els agents van dissoldre sobre la marxa una concentració "no autoritzada" al carrer de Boissy dAngals que avançava precisament cap a l'Elisi. "Grups de centenars o milers d'esvalotadors han arremès contra les forces de l'ordre", va declarar el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, en una conferència de premsa. "Les accions porten el segell molt clar de l'extrema esquerra radical, que ha provocat aquestes accions degenerades". El líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, va tornar a #unir a les manifestacions. El president d'Agrupació Nacional, Jordan Bardella, el va acusar directament de ser l'atiador de la violència: "La mobilització social és un pretext per al conjunt de grupuscles d'extrema esquerra s'uneixin als representants sindicals alliberats, als grups violents i a les milícies anti-policia", va declarar el dofí de Marine Le Pen.