Midterms: Trump vaa "fer trampa a tot va" ? Nou escenaris possibles

Donats perdedors a les properes eleccions de mig mandat, els republicans i Donald Trump multipliquen les iniciatives controvertides per influir el resultat. La seva administració ha entaulat ja un recurs preventiu en justícia en cas de victòria demòcrata a Alaska, la qual cosa fa témer de futurs afrontaments amb els Estats sobre la validació dels resultats. Heus aquí els nou escenaris jutjats els més probables pels experts.

Publicat el: 25/10/2026 - 11:03 Modificat el: 25/10/2026 - 11:53

Donald Trump és mal perdedor. Què estigui en golf , en afers o en política, el president americà no estima els "losers" i encara menys passar per a un. Mentre que els sondejos deixen presagiar eleccions de mig mandat complicades per al partit republicà el 3 de novembre proper, el milionari tempta de vessar el vapor.

Donald Trump ha cridat sobretot llavors ​d'una reunió del Partit republicà el mes passat els seus partidaris a "fer trampa a tot va" , que siguin inscrits " o no" sobre les llistes electorals. Tots els mitjans són bons: redistribució electoral en certs Estats, limitació de la votació per correspondència , promesa d'un xec de 5 000 dòlars a cada americà...

Trobeu El nostre dossier sobre els midterms 2026

Allò fa la pregunta de saber fins on Donald Trump està preparat a anar per pertorbar un escrutini del qual el resultat no és segons els sondejos pas adquirit per als republicans, sobre fons de flamarada del cost de la vida i sobretot del dièsel.

Si la Constitució americana confereix als Estats una ampla autoritat en matèria d'organització de les eleccions i que les resolucions judicials bloquegen generalment les iniciatives de l'administració Trump que pretenen modificar el procés electoral, l'amenaça és tanmateix presa a la seriositat.

Reuters ha preguntat més de 50 responsables electorals, experts i advocats especialitzats en el dret electoral per escombrar les eventualitats. Heus aquí els nous escenaris els més probables retinguts per l'agència:

Des de la seva derrota davant Joe Biden l'any 2020, Donald Trump no ha tingut de deixa de sembrar el dubte sobre els resultats electorals que no li agraden, denunciant sovint fraus sense mai aportar-ne la prova davant els tribunals. Els responsables electorals i els experts s'esperen a al·legacions similars en el moment de les eleccions de mig mandat.

Les acusacions de frau descansen sobre un esquema ben rodat: la denúncia de la votació il·legal de no-ciutadans, encara que no existeixi cap prova d'un tal fenomen als Estats Units, de preteses manipulacions de les ‌màquines a votar, de falsificació de les paperetes o també el qüestionament sistemàtic de la legitimitat de les votacions per correspondència.

A llegir també Midterms 2026: com Donald Trump prepara la contestació dels resultats

Al juny, Donald Trump ha afirmat sense prova que el sistema electoral californià era "trucat" després que els seus candidats per a la plaça de governador i d'alcalde de Los Angeles han semblat dirigir-se cap a la derrota.

Les màquines a votar són ⁠una dels seus blancs privilegiats. En el seu entorn, alguns volen prohibir-los purament i simplement, al pretext que serien poc fiables i falsifiables, mentre que tots els experts es concedeixen a dir que la despulla manual és menys eficaç i menys segur.

Segons certs experts, Donald Trump o la seva administració podrien pressionar els responsables electorals , els càrrecs electes o d'altres autoritats d'Estat perquè rebutgin els resultats certificats o retardin la certificació invocant de les al·legacions de frau o d'ingerència estrangera.

Citen les maniobres de Trump després de l'elecció presidencial de 2020 com un exemple potencial. En el moment d'una crida telefònica amb el secretari d'estat de Geòrgia, Brad Raffensperger, Donald Trump l'havia exhortat a "trobar els 11 780 veus" que necessitava per emportar-lo en aquest Estat. El secretari d'estat, no obstant això republicà, havia rebutjat.

A llegir també Midterms 2026: "Trump està preparat a tot per prendre el control del procés electoral"

En el transcurs de les setmanes ​que han seguit la seva derrota, els advocats i els aliats de Donald Trump han pressionat igualment els càrrecs electes dels Estats de Michigan , d'Arizona i de Pennsilvània per intentar vessar el resultat de l'elecció, segons la comissió bipartidista de la Cambra dels representants que ha indagat l'assalt del Capitoli del 6 de gener.

Els temors d'ingerència electoral són exacerbades ‌per l'augment del nombre de càrrecs electes que s'han ordenat aquests últims anys darrere de les al·legacions de Donald Trump segons les quals l'elecció de 2020 hauria estat "robada", per tal de beneficiar-se del suport del llogater de la Casa blanca.

Segons el recompte de l'organització States United Acció, que censa els candidats posant en dubte la legitimitat de les eleccions americanes, aquests càrrecs electes ocupen almenys un càrrec de responsabilitat electoral en 20 Estats, contra 17 en el moment del cicle electoral precedent.

Certs responsables electorals s'inquieten igualment de l'embargament potencial dels registres electorals i del material de votació. Proveïts d'un mandat aprovat per un tribunal o d'una adscripció a comparèixer, els agents fédéraux podrien agafar o exigir la tramesa de paperetes, de màquines a votar o de registres electorals, la qual cosa s'arriscaria a de pertorbar la despulla i de retardar la certificació dels resultats.

"Hi ha una molt bona raó per a la qual tenim cadenes de control estrictes en el moment de les nostres eleccions: quan dipositeu una papereta, voleu ser segur que és protegit i que serà comptat amb precisió", ha ‌declarat Kathy Boockvar, antiga secretària d'estat demòcrata de Pennsilvània que dirigeix avui Athena Strategies, un grup obrant per al reforçament del dret de vot.

Al gener, dels agents del FBI han escorcollat els despatxos electorals del comtat de Fulton, a Geòrgia, agafant centenars de cartrons continent dels documents electorals de 2020 després que dels responsables de l'equip Trump han rellançat al·legacions d'irregularitats no obstant això ja apartades per la justícia.

Certs responsables recorden igualment que Donald Trump ell mateix ha confiat al gener al New York Times que hauria hagut d'ordenar a la Guàrdia nacional d'agafar les màquines a votar en els Estats on el resultat era estret després de la seva derrota de 2020.

El ministeri de justícia preveu ​de desplegar 1 000 observadors electorals fédéraux en el moment de les eleccions de mig mandat, una xifra rècord. La fiscal general adjunta Harmeet Dhillon ha declarat que el seu objectiu era d'assegurar-se "que no es passa res de cullerot" i permetre a la gent de "votar".

El ministeri de justícia envia des de fa temps observadors en els despatxos de votació per avaluar el respecte de les lleis regint els drets cívics i el dret de vot, sobretot les obligacions d'assistència als electors en situació de desavantatge.

Els responsables electorals i els defensors del dret de vot afirmen més que esdeveniments recents han aixecat qüestions pel que fa a saber si els observadors podrien sobrepassar aquest paper tradicional. Citen l'exemple del Wyoming, on el governador republicà Mark Gordon ha emès objeccions després que dels observadors del ministeri de justícia han buscat preguntar electors i a inspeccionar el material electoral en el moment de les primàries organitzades en aquest Estat al mes d'agost.

D'altra banda, per primera vegada l'any 20 anys, els observadors del OSCE no seran presents en el moment de les eleccions de mig mandat als Estats Units.

Certs responsables electorals i experts jurídics pensen que el ICE, la "policia de la immigració" coneguda per als seus mètodes brutals, incloent-hi en contra de ciutadans americans dels quals diversos han estat morts, podria ser desplegada per a décourager la participació electoral, en particular en les ciutats a forta població d'origen estranger i en les circunscripcions votant majoritàriament per als demòcrates.

A veure també ICE a Texas: viure en la por

El secretari a la Seguretat interior, Markwayne Mullin, ha rebutjat recentment d'excloure tota intervenció del ICE en els despatxos de votació, declarant en el moment d'una ​roda de premsa al setembre a Nova York que dels agents de la immigració podrien ser desplegats "s'hi ha una amenaça pesant sobre aquest despatx de votació o si hem d'executar un mandat".

Un portaveu de la Seguretat interior ha declarat que el ICE no preveia operacions orientant-se als despatxos de votació, però que dels agents podrien ser ​desplegats per ajudar a les forces de l'ordre locals en cas d'incident major, sigui quin sigui el lloc on es produiria.

Per anunciar aquest contingut YouTube, és necessari d'autoritzar les galetes de mesura d'audiència i de publicitat.

Una extensió del vostre navegant sembla bloquejar el carregament del lector vídeo. Per poder mirar aquest contingut, heu de desactivar-la o desinstal·lar-la.

Certs experts jurídics alerten sobre l'eventual desplegament de militars. Una perpective dramàtica i potencialment il·legal.

Donald Trump podria invocar la Insurrecció Act, que confereix al president dels poders extensos per fer front als motins i altres crisis interiors, afirmant que dels militants de la "esquerra radical" han interferit en l'escrutini o que dels responsables d'Estat han autoritzat no-ciutadans a votar.

El desplegament de tropes a prop dels despatxos de votació podria fer baixar la taxa de participació, en particular en les zones majoritàriament demòcrates, i desencadenar immediatament recursos jurídics, segons els ​responsables electorals i els experts jurídics.

Preguntat al maig per PBS News sobre la qüestió de saber si enviaria l'exèrcit o dels agents de la immigració en els despatxos de votació al novembre, Donald Trump ha declarat que faria "tot el que és necessari per garantir eleccions honestes".

La Casa Blanca no ha respost a les qüestions de Reuters a aquest assumpte.

En una carta adreçada a l'agost a un senador demòcrata, el general Dan Caine, cap d'estat major interarmées, ha declarat que l'exèrcit no tenia "cap projecte" d'enviar tropes en els despatxos de votació o d'agafar del material electoral. "No he rebut ni no m'espero a rebre cap ordre il·legal" a aquest assumpte, ha escrit.

Certs aliats de Donald Trump l'han exhortat a considerar de declarar l'estat d'urgència nacional en raó de fraus electorals o d'ingerències estrangeres presumptes, argüint que allò podria servir de base a una implicació federal augmentada en la despulla de les paperetes. Donald Trump ha rebutjat d'apartar aquesta idea.

Molts experts jurídics afirmen que una declaració d'estat d'urgència no donaria al president el poder constitucional de fer-se càrrec de l'administració de les eleccions, que aixeca en gran part de la responsabilitat dels Estats. Però prevenen que una temptativa en aquest sentit podria comportar confusió, litigis i retards en la certificació dels resultats, el temps que els tribunals determinen els límits del poder presidencial.

Al juliol, el ministeri de justícia ha adreçat cartes als responsables electorals de cada Estat, advertint-los que podrien fer l'objecte de persecucions si les autoritats federals concloïen que havien permès conscientment a no-ciutadans ⁠de votar o que no havien pres les mesures adequades per excloure'ls de les llistes electorals.

Els responsables electorals dels dos partits han qualificat aquests advertiments d'intimidació sense fonament, però es diuen preparats a reaccionar si les autoritats federals decidien de portar enquestes o d'obrir causes.

Aquestes cartes han estat enviades per recordar als responsables electorals "les seves obligacions en virtut de la llei federal de sostenir a dia de les llistes electorals exactes", ha dit a Reuters la fiscal general adjunta Harmeet Dhillon. "No es va tractar d'errors administratius, però d'incompliments deliberats a l'obligació d'actuar."

No obstant això, el simple fet de fer l'objecte d'enquestes pot tenir ⁠conseqüències, han fet observar certs responsables electorals. Respondre a les cites a comparèixer, a les demandes de documents ​i als manteniments podria mobilitzar del temps i dels recursos dels quals disposen ja molt poc els serveis electorals.

Els experts en dret electoral avancen finalment que Donald Trump podria pressionar els dirigents republicans al Congrés per tal que recorrin a maniobres processals pretenent retardar o a discutir la investidura dels candidats demòcrates en les curses electorals ajustades en l'objectiu de conservar una majoria republicana durant que els litigis jurídics segueixen el seu curs davant els tribunals.

Molts juristes estimen tanmateix poc probable que els dirigents del Congrés puguin rebutjar de concedir una seu als guanyadors degudament certificats.

Segons ells, la principal preocupació resideix en el fet que dels litigis electorals no resolts o de les certificacions retardades podrien deixar seus vacants quan el nou Congrés es reunirà el 3 de gener. En una Cambra dels representants on la majoria podria jugar-se a algunes seus a prop, una tal maniobra dilatòria podria permetre als republicans de guanyar temps.