La psiquiatra Sue Stuart-Smith explica per què la jardineria ajuda a cuidar la ment

Quan l'avi de Sue Stuart-Smith va tornar de la seva captivitat a Turquia en la Primera Guerra Mundial, es va refugiar en la cura d'un hort per a #recuperar del trauma psicològic. En el moment que ella va perdre al seu pare per una malaltia, va deixar la carrera de Literatura Anglesa que estudiava a Cambridge per a començar Psiquiatria. Després, es va casar amb el reconegut paisatgista Tom Stuart-Smith i va usar la seva formació científica per a demostrar els avantatges d'estar en contacte amb la naturalesa. Són les tres branques que han portat a Sue Stuart-Smith, de visita a Còrdova pel Festival Internacional de les Flors (FLORA), a prescriure una vida en verd, com va defensar en el seu llibre La ment ben enjardinada (Debat). “La jardineria disminueix la nostra resposta de lluita o fugida i s'activa el sistema parasimpàtic, que indueix un estat de relaxació i descans. Els canvis en la freqüència cardíaca i la pressió arterial poden #detectar als pocs minuts d'estar en contacte amb un entorn natural; els nivells del cortisol solen disminuir després de 20 a 30 minuts”, afirma. Una teràpia que transcendeix el divan d'un psiquiatre i que ensenya a gestionar la incertesa o la pèrdua: “Ens posa en contacte directe amb el cicle de la vida i, en moments de crisis, la capacitat de regeneració de la naturalesa pot ajudar-nos a sostenir-nos emocionalment. Sobretot, constitueix una relació viva en la qual no tenim el control absolut. Quan intervenim al jardí, hem d'esperar per a veure què succeeix, observar i respondre. Això ens obliga a alentir el ritme i ens fa sentir part d'una cosa molt més gran que nosaltres”, afirma l'anglesa, qui afegeix: “Confiar en el resultat del nostre treball al jardí i experimentar la sensació positiva d'anticipació –des de planificar què conrearem fins a sembrar i esperar l'arribada de les estacions– no sols ens permet construir un futur, sinó que també ens apodera”. Però traiem temps de conrear aquesta faceta entre jornades interminables enfront d'un ordinador i estímuls constants de les xarxes socials? “Per desgràcia, en aquesta era de les pantalles i la realitat virtual cada vegada més persones s'estan desconnectant de la naturalesa. La trista realitat actual és que la majoria dels nens passen molt poc temps a l'aire lliure”, respon. Per a l'experta, en el context del canvi climàtic, la jardineria també pot ser una via de fuita enfront de la inacció: “Pot #convertir en una manera de dominar o controlar la naturalesa, en lloc d'establir amb ella una relació basada en la recuperació, la restauració i la cura. Els jardins dissenyats per a maximitzar la biodiversitat tenen un impacte significatiu en la fauna silvestre que habita una zona. Per això, hem de fomentar més pràctiques de jardineria que tinguin en compte la restauració de la naturalesa. En el fons, la jardineria és un acte d'esperança”.

L'anglesa, que defensa que “l'accés als espais verds és un tema de salut pública i una necessitat essencial, no un luxe” recepta una rutina verda: “Dedicar un mínim de 20-30 minuts al dia en contacte amb la naturalesa. I si no tens un jardí, pots introduir-la a casa conreant herbes aromàtiques en l'ampit de la finestra, incorporant flors o plantes en tests a l'interior de l'habitatge i escoltant enregistraments del cant dels ocells o altres sons de la naturalesa”. Els nivells de cortisol ho agrairan.