El presumpte cervell financer del 'cas Plus ultra' es desvincula de la trama i nega blanqueig de capitals

El presumpte cervell financer del cas Plus ultra, Simon Lendeert Verhoeven, s'ha desvinculat de la trama i ha negat que hi hagués blanqueig de capitals. Així li ho ha traslladat al jutge José Luis Calama aquest divendres en l'Audiència Nacional, on ha declarat durant prop de tres hores perquè la traducció del neerlandès a l'espanyol ha obligat a doblegar els temps. El neerlandès ha explicat que era prestador i es dedicava al trading, mercat en el qual porta més de 30 anys operant, informen fonts coneixedores de la seva declaració. Així mateix, ha descrit que es dedica a una sèrie de negocis variats que inclouen la compravenda de metalls preciosos, joies o rellotges. En aquesta línia, ha sostingut que també treballava en el mercat de l'or, que obté, per exemple, acudint al Banc de Níger o a una empresa de Dubái dedicada a la joieria. Així, ha negat el blanqueig de capitals del qual se l'acusa i ha sostingut que les seves activitat era legal. A més, ha negat conèixer a l'ex president de l'aerolínia, Julio Martínez Sola, i a l'empresari veneçolà Rodolfo Reyes. Al qual sí que tractava, ha explicat davant el jutge, era a l'empresari peruà Felipe Baca, també investigat en aquesta causa, perquè treballaven junts. Va ser Baca qui va anomenar al neerlandès perquè li prestés a Plus ultra 2,1 milions d'euros per un "interès molt interessant", informen fonts jurídiques. Així mateix, el financer ha assegurat desconèixer que l'aerolínia rebria més endavant una ajuda per part del Govern de Pedro Sánchez. El préstec es va articular en cinc crèdits i es va acordar mitjançant un joc de contractes en el qual no figurava el rescat. Però segons ha traslladat Verhoeven al jutge, existeixen dos jocs diferents d'aquests documents amb les mateixes dates i imports. En el segon joc sí que figura l'ajuda de l'Executiu, però el financer neerlandès no reconeix la seva signatura. Verhoeven, considerat la peça clau en el blanqueig de diners amb fons il·lícits de Veneçuela en el denominat cas Plus ultra, va ser detingut al setembre a Alemanya i lliurat a les autoritats espanyoles. Després d'aterrar a Espanya, va ingressar en el centre penitenciari de Soto del Real, des d'on va ser traslladat a l'Audiència. El neerlandès es va negar a declarar al·legant que el seu defensa necessitava estudiar la causa i per això va ser emplaçat de nou pel titular del Jutjat d'Instrucció número 2 que investiga la causa en la qual es troba també imputat l'ex president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. La Fiscalia acusa el financer neerlandès d'haver proporcionat a Plus ultra fons procedents d'activitats delictives a Veneçuela en forma de préstecs que van ser posteriorment retornats amb càrrec al rescat públic de 53 milions que va atorgar a l'empresa el Govern que presideix Pedro Sánchez.