El presumpte cervell financer del cas Plus ultra reconeix que va prestar 2 milions a l'aerolínia

Simon Leendert Verhoeven, el presumpte cervell financer del cas Plus ultra, ha assegurat aquest divendres davant el jutge de l'Audiència Nacional que instrueix la causa que va prestar 2,1 milions d'euros a l'aerolínia, encara que ha incidit que desconeixia que el Govern espanyol ... la rescataria, #desmarcar per tant de la trama que té com principal investigat a l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero.Fonts jurídiques han explicat a ABC que, en la seva declaració com investigat, ha negat la seva implicació en un presumpte delicte de blanqueig de capitals i ha sostingut que les seves societats es dediquen al trading, al comerç amb metalls preciosos i, entre altres qüestions, als préstecs, com va ser el cas de Plus ultra.Verhoeven ha reconegut que les seves societats han mantingut relacions amb altres societats veneçolanes, encara que no ha pogut detallar amb quals. Preguntat sobre com es va produir l'acostament a Plus ultra, ha explicat que no coneix a l'amic de Zapatero Julio Martínez Martínez i tampoc al qual fora president de l'aerolínia Julio Martínez Sola. Tampoc a Rodolfo Reyes, un accionista de l'empresa implicat en la causa.Tot es va precipitar, segons hauria indicat davant el magistrat, a través de Luis Felipe Baca, que li va cridar per a oferir-li una operació de préstec amb sucosos interessos. Verhoeven ha incidit en tot moment en què no tenia coneixement de l'ajuda que el Govern acabaria concediento a Plus ultra.Segons les citades fonts, ha assegurat que en la documentació espanyola si que apareixien detalls del rescat, però no en els papers dels quals el va disposar a Suïssa i França. Verhoeven ha negat que la signatura que apareix en els papers espanyols sigui seva.Detingut a Alemanya i amb cautelaresCabe recordar que Verhoeven és considerat com el supòsit el cervell darrere del delicte de blanqueig amb fons il·lícits en la trama per la qual està imputat Zapatero, a qui el jutge investiga com a presumpte líder d'una suposada xarxa de tràfic d'influències relacionada amb el rescat de 53 milions d'euros que el Govern va concedir a l'aerolínia Plus ultra durant la pandèmia.Després de la seva detenció a Alemanya, el financer holandès va ser lliurat a Espanya i va ingressar a la presó provisional en la presó madrilenya de Soto del Real.

Després de passar a disposició judicial a la fi del passat mes de setembre i #acollir al seu dret a no declarar -va demanar més temps per a preparar la seva declaració-, el magistrat li va deixar en llibertat, encara que li va retirar el passaport, li va prohibir sortir d'Espanya i li va imposar compareixences cada dos dies en el jutjat.El financer neerlandès està sent investigat per presumptes delictes d'apropiació indeguda, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal.Calama, sobre la base dels informes dels investigadors de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, indaga entre altres coses en una presumpta trama desenvolupada a Espanya, França i Suïssa dedicada al blanqueig de capitals sota la gestió presumptament de Leendert Verhoeven i en la qual Rodolfo Reyes, exconseller de l'aerolínia Plus ultra, «és presumpte client».Hauria generat «factures falses» per al blanqueoSegún les perquisicions seguides tant a Espanya com a França i Suïssa, «existeix una organització criminal dedicada al blanqueig de capitals» gestionada suposadament per Verhoeven i Luis Felipe Baca, un empresari vinculat amb la trama i que va ser detingut a l'illa del Carib d'Aruba.Verhoeven «va utilitzar la seva estructura empresarial per a realitzar transferències de fons des de l'estranger a la societat Plus ultra emparades en suposats contractes d'inversió o préstec», va recordar Calama en l'ordre internacional de detenció contra el financiero.la recerca situa a Verhoeven com la «principal persona que dóna cobertura a l'organització en la generació de factures falses», utilitzant diverses societats internacionals «per a executar les activitats de blanqueig».I apunta al fet que Reyes, en parador ignorat, va ordenar suposadament que algunes quantitats rebudes en els comptes de la companyia aèria fossin «transferides immediatament» a tres societats «instrumentals» de Verhoeven.Aquestes quantitats van acabar presumptament en «comptes bancaris opacs a Gibraltar, Suïssa, Montenegro, Regne Unit i Illa Maurici», va indicar el jutge.