El prestador de Plus ultra nega que blanquegés dos milions del rescat del Govern a l'aerolínia

El financer holandès Simón Leendert Verhoeven ha negat aquest divendres davant el jutge que investiga el cas Plus ultra que blanquegés una mica més de dos milions d'euros procedents del rescat públic de 53 milions d'euros en favor d'aquesta aerolínia. El magistrat de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha pres declaració a Simón Leendert Verhoeven, detingut el passat 21 d'agost en l'aeroport de Frankfurt (Alemanya) després d'estar en crida i cerca com investigat pels préstecs que va concedir a l'aerolínia i els dos lingots d'or, joies i rellotges trobats en el seu domicili.

Leendert està investigat per suposats delictes de blanqueig de capitals i organització criminal , entre altres, en la causa que també es dirigeix contra l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero , a qui el jutge situa en el "vèrtex" d'una suposada xarxa d'influències perquè Plus ultra aconseguís un préstec de l'Estat de 53 milions d'euros en 2021. Verhoeven guardava dos lingots d'or, dotze rellotges de luxe i nombroses joies en el seu domicili en Santa María de Camí (Mallorca), registrat a l'octubre de 2024 en compliment d'una comissió rogatòria de Suïssa.

A més del presumpte tràfic d'influències el jutge del cas Plus ultra també investiga una presumpta rentada de fons davant la sospita que els gestors de l'aerolínia " van idear un pla per a #apropiar" de "quantitats de diners 'nets '" per a destinar-les "a societats instrumentals de la xarxa de blanqueig", segons va explicar en l'ordre internacional de detenció que va dictar contra Verhoeven fa mesos.

Concedida l'ajuda, prossegueix el jutge, el exdirectivo de l'aerolínia, el veneçolà Rodolfo Reyes " va ordenar presumptament que algunes de les quantitats rebudes del Govern espanyol fossin transferides " des de comptes de Plus ultra fins a tres societats instrumentals dirigides pel financer holandès (Valerian Corporation, Allpa Wira Trading AG i Wailea Investment).

A més, una recerca seguida a França i Suïssa apunta al fet que Verhoeven hauria " utilitzat la seva estructura empresarial per a realitzar transferències de fons des de l'estranger " a Plus ultra , "emparades en suposats contractes d'inversió o préstec", i que hauria donat cobertura a l'organització "en la generació de factures falses, utilitzant diferents societats".

Segons han informat fonts jurídiques, en la seva declaració Simón Leendert Verhoeven ha dit que és l'administrador principal de tres societats , una domiciliada a Gibraltar i les altres dues a Anglaterra, i que porta trenta anys dedicats a la compravenda d'actius financers , de metalls preciosos, joies i rellotges, així com a operacions de préstecs i immobiliàries.

L'investigat ha afegit que les seves empreses han tingut relació amb societats de Veneçuela però no recorda els noms . Ha assegurat que de tots els investigats en la causa només coneix a l'empresari peruà Luis Felipe Baca, que li va proposar el negoci pel qual va prestar un total de 2.100.000 euros a Plus ultra en cinc contractes. Segons el sumari del cas, Verhoeven presumptament gestionava juntament amb Baca, que va ser detingut a l'illa del Carib d'Aruba, una presumpta organització criminal dedicada al blanqueig de capitals i involucrada en el cas Plus ultra.

Verhoeven ha assegurat que desconeixia que l'empresa anés a ser rescatada pel Govern i no ha reconegut com a seves les signatures que consten en el joc de cinc contractes que figuren en la causa en els quals es fa constar aquesta circumstància. També ha dit que l'or trobat a la seva casa es correspon a la seva activitat de compravenda de metalls preciosos i que el seu origen és lícit ja que el compra en un banc de Níger i a un joier de Dubái.