L'arribada de 'Hope' als cinemes i els secrets del rodatge de Na Hong-jin

La pel·lícula 'Hope' (2026), el retorn del director Na Hong-jin després d'una dècada, s'ha convertit en la producció més cara de la història del cinema coreà. Malgrat rebre una ovació de set minuts al Festival de Cannes, el film ha generat un intens debat per la qualitat dels seus efectes digitals.

La crítica ha assenyalat que les criatures semblen d'un videojoc antic i que Michael Fassbender i Alicia Vikander estan gairebé irrecognoscibles sota el maquillatge digital. Tot i això, la cinta es reivindica com un espectacle d'acció salvatge rodat en exteriors reals que aposta per una fisicitat poc habitual en el cinema actual.

El mateix Na Hong-jin va admetre que la versió de Cannes era «un punt intermedi» fins a arribar al muntatge definitiu. El cineasta va explicar que buscava una pel·lícula «primitiva, no contemporània» i va reconèixer la dificultat d'integrar un alienígena corrent a plena llum del dia a la localitat de Haenam.

Després del festival, el director va reduir el metratge de 160 a 156 minuts, eliminant escenes com la d'una grua retirant un cadàver extraterrestre. També va refer el so i va retocar l'animació, aconseguint que crítics com Chris O'Falt, d'IndieWire, la qualifiquessin com «un dels millors títols d'acció en anys».

Tot i les millores, alguns moviments de les criatures encara mostren limitacions tècniques atribuïdes a l'estudi coreà Westworld. Diversos especialistes del sector han denunciat a la premsa local que la indústria treballa amb menys temps i pressupost del necessari, un problema similar al que pateixen altres grans produccions internacionals.

L'obra destaca especialment per una primera hora de persecució frenètica en un poble pesquer situat al costat de la zona desmilitaritzada. En aquest escenari, el cap de policia Bum-seok (Hwang Jung-min) i la jove Sung-ae (Hoyeon) s'enfronten a un caos que trenca la pau habitual de la zona.

El repartiment es completa amb Zo In-sung en el paper de Sung-ki, un personatge que protagonitza moments clau a cavall pel bosc. Aquesta combinació d'elements converteix 'Hope' en una experiència única que prefereix l'energia i el risc abans que la perfecció calculada dels efectes visuals moderns.