El mercat del lloguer perd 16.644 habitatges enguany per la incertesa de les noves normatives

El mercat del lloguer continua perdent habitatges, una tendència que es veu agreujada per la incertesa jurídica deslligada en les últimes setmanes per les noves normatives que tracten de protegir, encara més, a l'inquilí enfront dels propietaris. Una sagnia que ha provocat precisament l'efecte contrari al que es pretenia, ja que la pèrdua del 35,7% del parc immobiliari per a lloguer els últims cinc anys ha desequilibrat el mercat, provocant fortes pujades de preus que han agreujat el problema de l'accés a l'habitatge en tota Espanya. Enguany, el mercat de lloguer ha perdut 16.644 habitatges, si es mira l'evolució entre la mitjana de l'any passat i el tercer trimestre de l'exercici actual, d'acord amb les xifres publicades ahir per l'Observatori del Lloguer, impulsat per la Fundació Lloguer Segur, la qual cosa suposa una reculada del 2,4% en termes percentuals. Un descens en el qual hi ha una gran heterogeneïtat, ja que hi ha províncies que s'anoten un enfonsament de fins al 26,9%, colpejades per la declaració de zones tensionadas, mentre que algunes zones llancen un lleuger avanç. En concret, Ceuta lidera la caiguda de l'habitatge en lloguer, amb un enfonsament del 28,5% marcat per la invasió migratòria d'aquest estiu. Però, més enllà, també hi ha descensos molt significatius, com és el cas de Guipúscoa (on el parc d'immobles per a lloguer residencial s'enfonsa un 26,9%), seguida de Navarra (20%), La Rioja (17,5%), Huesca (16,9%), Girona (16,9%), Lleida (16,6%), Córdoba (15,6%), Pontevedra (15,5%), Àlaba (14,9%), Biscaia (13,5%), la Corunya (13,3%), Badajoz (12,8%), Cadis (10,6%), Tarragona (10,2%), Almería (9,8%), Teruel (8,4%), Barcelona (7,9%) i Cantàbria (6,6%). Per contra, hi ha algunes províncies on s'ha incrementat el nombre d'habitatges en lloguer, encara que en la major part dels casos es tracta de variacions estadístiques menors dins d'una tendència general a la baixa, ja que el parc immobiliari de lloguer ha perdut una de cada tres habitatges disponibles en els últims cinc anys. Així, Orense observa un augment de l'habitatge en lloguer del 14,6%, seguida d'Àvila (13,6%), Salamanca (12,9%), Santa Cruz de Tenerife (11%), Albacete (10,7%), Melilla (8,1%), Càceres (6%), León (4,8%), Zaragoza (4,7%), Las Palmas i Conca (4,1% en tots dos casos), Jaén (4%), Castelló (3,9%), Guadalajara (3,7%), Soria (2,5%), Sevilla (2,4%), Burgos (2,3%), Madrid (1%), Valladolid (0,6%) i Màlaga (0,1%). Aquest enfonsament es deu a una combinació de dos factors: un fort creixement demogràfic, on la formació de llars ha triplicat el nombre de nous habitatges construïts, i una regulació que ha descoratjat als propietaris de posar el seu habitatge en lloguer. Alguna cosa que, a més, s'ha agreujat en les últimes setmanes amb les noves regulacions, que eleven la incertesa sobre els nous contractes.

A més, l'informe assenyala que hi ha una estreta correlació entre les comunitats on s'han implementat les declaracions de zones tensionadas amb les majors contraccions de l'oferta, com és el cas de Catalunya, País Basc, Navarra, Astúries o Galícia, pel fet que aquesta normativa espanta als possibles arrendataris. Tot això ha provocat que el nombre d'interessats per cada habitatge es mantingui en màxims, la qual cosa manté la pressió sobre els preus. Cada anunci rep 133 contactes d'interessats a llogar-lo en els primers 10 dies, xifra per sota dels 143 contactes registrats en el trimestre anterior, però molt prop dels màxims històrics. Barcelona és la província amb major pressió per part de la demanda, amb 401 persones interessades per cada habitatge en els primers deu dies, seguida de Biscaia (179 contactes), Balears (159 interessats), Àlaba (157), Guipúscoa (142), Zaragoza (133), Madrid (120), Tarragona (115), Santa Cruz de Tenerife (111), Las Palmas (109), Girona (104) i Màlaga (101).