La cadena de grans magatzems australiana David Jones entra en administració voluntària
La històrica companyia, amb 188 anys d'existència, inicia un procés de reestructuració per dificultats financeres. Les botigues continuaran operatives mentre els administradors revisen el futur del negoci.
David Jones, la cadena de grans magatzems més antiga d'Austràlia amb 188 anys d'història, ha entrat en administració voluntària. Aquesta decisió posa en risc uns 6.000 llocs de treball i afecta les 38 botigues físiques que la firma té actualment.
La mesura arriba després d'anys de dificultats financeres derivades del canvi d'hàbits dels consumidors, que prefereixen la compra en línia. Segons Christopher Hill, de l'administrador judicial FTI Consulting, l'augment dels costos i els reptes en la cadena de subministrament han portat l'empresa a aquesta situació.
Les botigues físiques i el servei web continuaran funcionant mentre els administradors de McGrathNicol i FTI Consulting revisen el negoci. La consellera delegada, Erica Berthold, ha afirmat que «David Jones és una empresa icònica» i que té un «pla ben desenvolupat» per «reiniciar el negoci de cara al futur».
Hores abans de la votació de la junta, la propietària de Westfield, Scentre, va confirmar que el minorista no havia pagat el lloguer d'octubre. Christopher Hill ha explicat que, en nomenar administradors i síndics, David Jones obtindrà «un respir» i l'oportunitat de reestructurar les seves 38 botigues, 17 de les quals són a Westfield.
Per a la societat australiana, aquesta cadena era un símbol de luxe i glamur. Jana Bowden, professora de la Macquarie University's Business School, destaca que visitar els aparadors de Nadal a Sydney i Melbourne era un ritual per a moltes famílies que viatjaven per «experimentar la màgia».
La trajectòria de la firma inclou fites com el banquet al qual la reina Elisabet II, de 27 anys, va assistir a la setena planta de la botiga del carrer Elizabeth el 1954, segons el Sydney Morning Herald. Tot i això, Bowden assenyala que les botigues dels barris residencials eren «mundanes, falten d'emoció i segurament no tenen gens de glamur».
