Bukele difon vídeos de soldats salvadorencs patrullant a Haití contra les colles

El president d'El Salvador, Nayib Bukele, ha compartit a la xarxa social X vídeos de soldats salvadorencs fortament armats patrullant a Haití. En una de les seves publicacions de dimecres, el mandatari va reptar les bandes criminals: «Reuniu les vostres bandes perquè puguem anar a lluitar amb elles».

Aquesta intervenció militar arriba després de la desaparició de quatre tècnics d'aviació salvadorencs el passat 18 d'octubre. Les autoritats haitianes han localitzat al barri de Santo, a Croix-des-Bouquets, les restes cremades d'un vehicle que hauria estat utilitzat pels homes, tot i que encara no han estat trobats.

La troballa es va produir durant una operació conjunta entre la policia nacional, la Força de Supressió de Bandes (GSF) de l'ONU i tropes salvadorenques. Bukele, que ha enviat més de 2.000 soldats al país, va publicar dimarts un vídeo on es veurien helicòpters salvadorencs atacant colles que agredien soldats de la GSF del Txad. «Les colles ja no tenen el avantatge», va afirmar.

El president salvadorenc ha assegurat que les seves forces són a l'illa per alliberar els haitians de les bandes. «Som just al vostre costat», va escriure. Tanmateix, la presència d'aquestes tropes ha generat dubtes sobre la responsabilitat en l'ús de la força, ja que, segons ha explicat Stephane Dujarric, portaveu de l'ONU, només uns 200 soldats salvadorencs estan sota la jurisdicció de la GSF.

Dujarric ha subratllat la importància que qualsevol acció es realitzi respectant el dret internacional i els drets humans. Per la seva banda, el primer ministre d'Haití, Alix Didier Fils-Aime, ha defensat que les forces estrangeres actuen sota autoritat haitiana. «Les forces internacionals no van venir a substituir l'estat. Van venir a donar-hi suport, a reforçar la nostra capacitat», va declarar dimarts.

En paral·lel, el líder de la colla 400 Mawozo, Wilson Joseph, conegut com a Lanmo Sanjou, ha sol·licitat diàleg a l'ONU davant l'augment dels combats. Haití viu una situació d'inestabilitat des de l'assassinat del president Jovenel Moise el 2021, amb un Consell Electoral Provisional que ha ajornat les eleccions nacionals fins al juliol de 2027.

La violència de les colles, que controla gran part de la capital, ha dificultat el registre de votants i ha provocat una greu crisi humanitària. Segons una avaluació recent, uns 5,94 milions d'haitians pateixen fam aguda, mentre que Metges Sense Fronteres ha alertat que l'increment dels enfrontaments està afectant greument la població civil de Port-au-Prince.