Una exposició al Teatre Fernán Gómez analitza el Madrid barroc

Amb la designació de Madrid com a capital del regne per part de Felip II en 1561, va passar de ser una vila medieval de 7.000 habitants a destinació palatina i civil, conventual i eclesiàstic, amb més de 90.000 ànimes. Per a #adaptar al gust i a les necessitats de la monarquia i de la societat cortesana es va transformar en una ciutat barroca. I no sols pels seus monuments, sinó per la intensitat amb què la va ser edificada, festejada, imaginada i representada. “Fins a la Nochebuena de 1734, data en la qual es crema el Real Alcázar, Madrid va viure una època de màxima esplendor. Parlava de tu a tu amb altres grans capitals d'Europa com Roma. S'associa molt el barroc amb l'opulència del marbre i és veritat que aquí no va haver-hi en excés, però va reinterpretar aquest corrent a la seva manera que, a més, trasllada a Amèrica i Àsia [com a territoris d'ultramar de la corona]”, recorda Helena Pérez, comissària tècnica de l'exposició Teatre de grandesa. Art, arquitectura i ciutat al Madrid barroc que avui estrena el Teatre Fernán Gómez. Centre Cultural de la Vila. Un projecte que va iniciar fa quatre anys juntament amb el comissari científic Dofí Rodríguez (mort en aquest temps) i que inaugura amb Fernando Checa, el seu successor. Art, arquitectura, literatura, festa i cerimònia van contribuir a construir una imatge a l'última de Madrid. “Una urbs plena de vida i celebracions. Es va convertir en un gran teatre on es representava un gran espectacle”, destaca Pérez. D'aquí el títol de l'exhibició. El Real Alcázar i la Plaça Major eren llavors els grans escenaris de la vida política i social. També els “nous palaus, esglésies, convents, jardins, places i passejos, patrocinats per la monarquia”, afegeix la comissària. El recorregut cronològic de la mostra avança per aquests dos segles d'esplendor, dividits en 10 capítols. Presenta unes 180 obres, des de “pintures, tapissos, escultures o dibuixos”, avança la comissària. “Algunes inèdites, com a Torneig i festeig en el Prat de Sant Jerònim, una peça anònima; un manuscrit sobre les plantes (plans) de les cases del rei que conserva la Biblioteca Vaticana o Felip IV, de Velázquez, propietat del Museu Nacional del Prado, però que no està exposat”, detalla Pérez. També peces de Bernini, Jean Ranc, Alonso Cano, Claudio Coello, Francisco Rizzi, Churriguera, Teodoro Ardemans, Pedro de Ribera, Pantoja de la Creu o La Roldana. “Procedeixen d'unes 50 institucions, amb les negociacions que comporten...”, reconeix Pérez. Des del Museu d'Història de Madrid, Arxiu de Vila, Biblioteca Nacional d'Espanya, Museu Nacional del Prado, Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran o Patrimoni Nacional; fins al Albertina Museum, Museu de l'Acadèmia de Belles arts de Viena, Gallerie degli Uffizi, Biblioteca Laurenziana de Florència, Museu de Roma o els Museus Vaticans. Fins al 17 de gener (visites guiades disponibles), “aquesta és una gran oportunitat per a conèixer aquest Madrid barroc esplèndid”, recomana la comissària.