Isabel Allèn: de la dictadura i l'exili als seus tres matrimonis i la mort de la seva filla

Nascuda al Perú, criada a Xile i obligada a abandonar el seu país després del cop d'estat de 1973, l'autora de La casa dels esperits ha construït una de les carreres més reconegudes de la literatura en espanyol . I ara, als seus 84 anys, acaba de guanyar el Premi Planeta 2026 amb L'hora abans de l'alba , una novel·la que recupera l'univers d'aquesta obra tan emblemàtica.

Els llibres d'Isabel Allèn han venut més de 80 milions d'exemplars i s'han traduït a 42 idiomes, xifres que reflecteixen l'abast internacional d'una obra en la qual conviuen les històries familiars, l'amor, la pèrdua, la lluita de les dones i els grans esdeveniments polítics del segle XX. No obstant això, la seva carrera literària no pot #separar de la seva vida personal : l'exili, la malaltia i mort de la seva filla Paula i el seu compromís amb els drets humans han marcat tant la seva biografia com la seva manera de narrar .

De la seva infància a Xile al seu primer matrimoni

Isabel Allèn Llona va arribar al món el 2 d'agost de 1942 a Lima , capital del Perú, on el seu pare treballava com a diplomàtic xilè. Així, encara que va néixer fora de Xile, aquest país sud-americà es va convertir en l'escenari fonamental de la seva infància, de bona part de la seva identitat i de moltes de les històries que escriuria dècades després .

Els seus pares es van separar quan ella era petita i, amb tot just tres anys, va tornar a Xile al costat de la seva mare i els seus germans . Amb ells, posteriorment, viuria en diferents països, com Bolívia i Líban. En 1958 va tornar a terres xilenes i, abans de #convertir en novel·lista, va desenvolupar una intensa activitat periodística . Aquest treball li va permetre observar de prop les desigualtats socials, els canvis culturals i la situació de les dones en la seva època, assumptes que apareixerien més tard de manera recurrent en les seves novel·les. Temps després, en 1962, es va casar amb l'enginyer xilè Miguel Frías i van tenir dos fills, Paula i Nicolás .

El cop d'estat que va canviar la seva vida

L'11 de setembre de 1973, les Forces Armades xilenes, encapçalades per Augusto Pinochet, van enderrocar al president Salvador Allèn , cosí germà del pare de l'escriptora. El cop d'estat va instaurar una dictadura que es va prolongar durant gairebé 17 anys , perseguint a opositors i restringint les llibertats polítiques. Milers de persones van ser detingudes, torturades, assassinades o forçades a abandonar el país.

Allèn va començar a ajudar a persones perseguides per la dictadura, però amb el temps la situació va fer cada vegada més difícil la seva permanència al país. Per això, en 1975 va marxar a Veneçuela amb el seu marit i els seus fills , un exili que es va convertir en un dels grans temes de la seva obra. I allí, mentre vivia a Caracas, arribaria l'inici del seu èxit literari: va començar a escriure una carta dirigida al seu avi malalt i aquest text inicial va anar creixent fins a #convertir en el manuscrit de La casa dels esperits .

La novel·la s'alimentava de records familiars, les narracions que havia escoltat durant la seva infància i la convulsa història política de Xile . L'obra conta la història de la família Trueba al llarg de diverses generacions, amb especial atenció a les dones, i encara que la història és fictícia, el context històric i molts dels seus temes remeten a la realitat xilena.

Un divorci, un matrimoni i la mort de la seva filla

L'escriptora va continuar publicant obres que van consolidar la seva posició en la literatura internacional, com D'amor i d'ombra i Eva Luna . Mentrestant, en el pla personal s'enfrontava al divorci del seu primer marit , després de la qual cosa es va instal·lar als Estats Units . Allí es va casar de nou amb Willie Gordon , advocat i escriptor estatunidenc.

Llavors arribarien altres llibres com El pla infinit , Filla de la fortuna i Retrat en sépia . També es va endinsar en la literatura juvenil amb la trilogia Les memòries de l'Àguila i del Jaguar . Al llarg dels anys, la seva bibliografia ha crescut amb novel·les històriques, relats d'amor, memòries i obres centrades en personatges femenins que afronten circumstàncies extraordinàries: L'illa sota la mar , L'amant japonès , Més enllà de l'hivern , Llarg pètal de mar , Violeta , El vent coneix el meu nom i El meu nom és Emília de la Vall .

No obstant això, si hi ha una obra que destaca és Paula (1994) , marcada per un dels episodis més dolorosos de la seva vida, la malaltia i mort de la seva filla als 28 anys d'edat. Durant els mesos en què va estar en coma, Allèn li va escriure una sèrie de cartes que acabarien #transformar en un llibre autobiogràfic , un dels seus treballs més íntims, en el qual reconstrueix la història de la seva família.

El retorn de la família Trueba

El feminisme és un altre dels eixos de la trajectòria d'Isabel Allèn. Les seves novel·les estan plenes de dones que lluiten per la seva autonomia, s'enfronten al patriarcat o tracten d'escapar dels papers que la societat els ha assignat. A més, en 1996 va crear la Fundació Isabel Allèn en memòria de la seva filla Paula, amb l'objectiu de fer costat a dones i nenes en situació de vulnerabilitat i promoure els seus drets.

En 2015 va arribar el seu segon divorci, #casar de nou en 2019 amb l'advocat novaiorquès Roger Cukras . En l'actualitat, viu al costat d'ell a Califòrnia i continua escrivint i collint èxits. Així, aquest 15 d'octubre s'ha sumat a la seva trajectòria el Premi Planeta , per la seva obra L'hora abans de l'alba , la continuació de La casa dels esperits , que aborda la destinació d'Alba Trueba , un dels personatges centrals de l'obra original.