Per què fem exercici si ja no ho necessitem per a sobreviure?

Al migdia corrent, després d'haver passat un intens dia en el treball o a primera hora del dia, quan molts encara estaran remoloneando en el llit o apurant els últims minuts abans que soni el despertador. Per a milions de persones acudir al gimnàs ... a fer exercici és una prioritat, una motivació, una obligació, fins i tot una alegria. Res a veure amb una necessitat ni una qüestió de supervivència.Històricament, això no era així: l'activitat física era crucial per a sobreviure , tant per a aconseguir aliment com per a desplaçar-nos o fer tasques quotidianes. Ara aquest exercici és voluntari, ja que podem passar gran part del dia a penes sense moure'ns. Conscients d'això, un equip d'investigadors del grup Asturs de la Universitat d'Oviedo, amb la participació de les universitats de Rennes (França) i Basilea (Suïssa), ha analitzat, des d'un punt de vista antropològic, per què continuem suant la cansalada, i ara amb horaris, rutines i exercicis fixats, encara que ja no ho necessitem per a sobrevivir.su estudi, els resultats del qual acaben de ser publicats en la revista científica 'Evolutionary Anthropology', aporta noves claus per a entendre com funciona el nostre cervell. «Moltes d'aquestes necessitats han desaparegut: tenim transport, treballs sedentaris i un accés molt més fàcil a tota mena de recursos», incideix Miguel Ángel Rodríguez, investigador del grup Asturs i primer signant de l'article, que recorda que llavors «el cervell disposava de mecanismes per a valorar si l'esforç físic que anàvem a realitzar valia la pena».Així, els investigadors plantegen que el cervell podria reutilitzar circuits neuronals que originalment regulaven l'activitat física necessària per a sobreviure i que avui dia l'esforç físic es continua premiant fins i tot quan no existeix una necessitat real de l'entorn. L'estudi evidencia que entrenar amb regularitat va modificant gradualment la forma en què el cervell valora aquest esforç, i els qui practiquen exercici de manera habitual tendeixen a percebre-ho com menys costós amb el pas del temps.Tres hipòtesis que expliquin que l'esforç físic continua tenint valorLos investigadors remenen tres hipòtesis que explicarien com seguim enganxats a anar al gimnàs. Aquests tres mecanismes serien la compensació homeostàtica, la senyalització costosa i la recodificació de la recompensa.