Fernando Lobo: el barman costa-riqueny que fa els còctels més refrescants de Llavapeus

Encara que la tarda és sufocant res impedeix que es poblin les terrasses de Argumosa. En la vorera de l'Econòmic, unes mesitas alternen cerveses amb copes de colors apetibles. És la petita gran victòria del jove barman Fernando Lobo (San José, Costa Rica), "rock and roll des del 93", després d'assentar en Llavapeus el seu bar de còctels Escratx, tan noi com encantador. Són cinc anys de Llop a Madrid, abans va exercir de rodamón. Els seus estudis en direcció d'hotel li van portar al Miramar de Barcelona o al Andaz de Londres. Quan va aterrar en la City ja sentia afició per les mescles. "També m'agrada fumar puros", compte mentre saca les comandes. "El que veus inassolible de nen. Em vaig decantar per la barra pel producte fresc i per parlar amb el client". Va ser bartender de piscina, "blenders que no paren i pinyes colades", però no li va impressionar una barra exquisida. Li van donar les regnes i cada nit feia 400 espresso martinis. La pandèmia li va portar amb la seva parella a la Provença per a per fi arribar a Madrid, d'on és ella. "Anar de país en país pot ser esgotador si no tens xarxa de seguretat", confessa. Al poc ja treballava en Dani Brasserie (Four Seasons) com a ajudant de cambrer. "Carrerote, eh? Aquí es curra, molt de nivell i bona escola". Alonso Domínguez, el bar manager, li va prendre sota la seva ala: "Em va ensenyar la cocteleria de volum però amb qualitat, i l'escena de Madrid". Va provar en Flama Inn, on va accedir a noves tècniques, a una rotavapor i a un servei cosmopolita. O en Fat Cats, que va fer seu una vegada va tenir la sort d'obrir-ho. "I de treballar amb Alberto Martínez", recorda, ja que el mestre de 1862 Dry Bar va ser qui va crear aquesta primera carta i li va permetre liderar un equip. Fins a #emancipar amb Escratx. Fernando vivia al carrer Amparo i coneixia el local, la vella gelateria Yoli el traspàs de la qual va poder assumir fins i tot #deixar una tela a condicionar-ho: "Era un cucarachero, vam haver de tirar-ho a baix, picar sòl i parets, lampisteria nova...". Va deixar el mirall amb el rètol i en cada carta un còctel que s'inspira en una cosa al·lusiva. Com una llimonada suiça del Brasil portada al passeig marítim de Argumosa: llet condensada amb citronel·la i llima quefir, mescla de tres roms potents, llima i un núvol de Fernet. Un Grasshopper tropicalizado. Recorda signar el contracte a casa Astúries, donar l'avançament i #quedar amb cent euros en el compte. Una amiga dissenyadora va baixar a terra les seves idees etèries: "El que tenia al cap era una vibra, volia que la gent entengués que Escratx no és un bar wow, sinó ser rebut a la casa d'un amic. No volia un bar 50 Best ni de postureo madrileny, sinó una cosa senzilla". Escratx pot ser l'agulla sobre el vinil, però sense #associar a un hi-fi bar. També un esbós o made from escratx, fet des de zero, com ell mateix. És, sens dubte, l'actitud del seu creador. De fons, Notorious BIG: "Si no li han ficat tres trets no sona, aquest és el filtre", comenta fanfarró.