Investigadors reclamen declarar el canvi climàtic com una emergència sanitària global
Prop de 150 experts de 30 països insten l'OMS a crear un mecanisme d'emergència per afrontar els riscos creixents per a la salut derivats de la calor extrema, la sequera i la inseguretat alimentària.
Un grup de gairebé 150 investigadors de més de 30 països ha reclamat que el canvi climàtic sigui declarat «emergència sanitària global». Aquesta petició sorgeix davant l'acceleració de les morts per calor, la sequera i la inseguretat alimentària a escala mundial.
L'informe anual Lancet Countdown on Health and Climate Change revela que el cost sanitari i econòmic de l'escalfament ha crescut bruscament des de l'acord de París. Només el 2023, el canvi climàtic va causar més de mig milió de morts per calor, elevant la xifra a gairebé 3 milions des del 2016.
L'impacte econòmic també és alarmant, amb pèrdues d'ingressos potencials d'1,07 bilions de dòlars l'any passat. Alan Dangour, de Wellcome Trust, ha assenyalat: «Hem de canviar el rumb i posar la salut i el benestar de les persones al centre de la nostra resposta al canvi climàtic, mesurant l'èxit no a través d'objectius d'emissions o graus Celsius, sinó per vides salvades i resultats de salut millorats».
Les dades indiquen que el canvi climàtic va ser responsable del 68% de les morts relacionades amb la calor entre 2016 i 2023. Ollie Jay, del Centre de Recerca sobre Calor i Salut de la Universitat de Sydney, ha advertit que les morts són només la punta d'un iceberg que «no s'està fonent, està creixent cada any» i que amaga problemes com cops de calor o pèrdua de son.
El mercat laboral també se'n ressent, amb la pèrdua de 573.000 milions d'hores de treball potencials el 2025 a causa de la calor. Marina Romanello, directora executiva del Lancet Countdown, ha afirmat: «El cost econòmic està colpejant amb més força els sectors i comunitats vulnerables», destacant que països de l'Àfrica i el sud-est asiàtic han perdut fins al 5% del seu PIB.
Els extrems hídrics afecten el 80% de la terra, amb sequeres i inundacions que amenacen els cultius i el sanejament. Aquestes condicions van provocar que 128 milions de persones més patissin inseguretat alimentària el 2024. Segons Romanello, «això no és un empitjorament gradual; és un canvi de pas».
Davant d'aquesta situació, els experts demanen un nou instrument de l'OMS per coordinar respostes globals i distribuir fons. Tot i que existeix el mecanisme d'Emergència de Salut Pública d'Importància Internacional, aquest està dissenyat per a crisis a curt termini i no per abordar una amenaça complexa i sostinguda com el canvi climàtic.
