Fons públics desviats: per què el Tribunal de Comptes Europeu podria tenir més dificultats per detectar-los

La voluntat de la Comissió Europea de fer que els milers de milions de la UE siguin més reactius a les crisis futures també podria fer-los més vulnerables als riscos d'abús, adverteix el Tribunal de Comptes Europeu.

El seu president, Tony Murphy, alerta que els principals pilars de la reforma del pressupost a llarg termini de la UE, elaborada per la Comissió, amenacen de difuminar la visió dels funcionaris encarregats de vetllar perquè els fons públics es gastin com estava previst.

«Ens és més difícil seguir els diners», ha subratllat. «Es diu a l'estat membre: ‘Aquí teniu una suma considerable, i assegureu-vos que tot estigui en ordre.’ És una mena d'autocontrol».

Aquest advertiment arriba quan l'espinós debat sobre l'import del pressupost 2028-2034 de la UE és al menú de la cimera de líders europeus a Brussel·les aquesta setmana, i després que el Tribunal hagi constatat un augment de les irregularitats en l'ús dels fons públics.

A més de l'import total dels recursos, es planteja la qüestió de la seva distribució. Després d'un cicle pressupostari marcat per la pandèmia, les guerres i les conseqüències del canvi climàtic, la Comissió vol fer el pròxim pressupost més àgil. Per fer-ho, preveu destinar aproximadament la meitat —és a dir, prop d'1 bilió d'euros en set anys— a un paquet únic del qual els països podran disposar per complir els seus objectius en àmbits com la immigració, l'agricultura o el desenvolupament regional.

Aquests fons destinats a l'agricultura i al desenvolupament regional —sovint atorgats en forma de subvencions a explotacions agràries i projectes locals— estan exposats des de fa temps al frau i a les malversacions.

Segons Tony Murphy, atorgar als governs nacionals un marge de maniobra més ampli per reorientar la seva despesa faria que el seguiment d'aquesta fos encara més difícil.

«Hi haurà una certa flexibilitat, però a quin preu?», ha plantejat durant una entrevista. Una gran part del control dependrà de les mesures de vigilància que cada país ja hagi establert.

Més encara tenint en compte que les irregularitats en l'ús dels fons del pressupost de la UE van a l'alça. Els errors en els pagaments van ascendir a 5.000 milions d'euros l'any passat, segons l'últim informe del Tribunal de Comptes Europeu.

En el pròxim pressupost de la UE, podria fins i tot resultar impossible estimar aquesta xifra, ha advertit Tony Murphy, ja que els auditors de cada país tenen funcions i mètodes de treball diferents. «Any rere any, hem constatat que la feina d'aquestes autoritats d'auditoria no és del tot fiable», ha afegit el seu cap de gabinet, Wolfgang Stolz, durant l'entrevista.

En un comunicat, la Comissió ha defensat la seva proposta, subratllant que els «principis fonamentals» de l'actual sistema de control es mantindran en vigor. Les autoritats nacionals «funcionen bé», ha afirmat, alhora que ha precisat que es reserva el dret de demanar als estats membres que «modifiquin el pla o estableixin mecanismes de correcció si cal».

Fons barrejats amb els pressupostos nacionals

Una de les innovacions proposades per la Comissió consisteix a integrar la política agrícola comuna (PAC) —que fins ara constituïa una línia pressupostària de ple dret— en un fons gegantí anomenat pla d'associació nacional i regional.

Tony Murphy ha subratllat que no advoca per un model abans que per un altre. Però a mesura que els fons europeus s'integrin cada cop més als pressupostos nacionals, serà més difícil per a Brussel·les controlar on van a parar realment els seus diners. La PAC és més fàcil de controlar quan «no està barrejada en aquest batibull», ha considerat el president del Tribunal de Comptes Europeu.

Els articles de premsa sobre subvencions agràries pagades per falses pastures a Grècia o sobre fons destinats a donar suport al turisme rural a Eslovàquia que financen luxoses vil·les per a rics il·lustren de manera contundent la dificultat de controlar aquests pagaments en el marc del sistema actual.

I el model sobre el qual descansa el nou sistema de despesa —el fons de recuperació postcovid de la UE— no augura res de bo, ha assenyalat Tony Murphy. Si bé ara els països tenen més facilitat per assignar els fons allà on es necessiten, les despeses també s'han tornat més opaques. Els nous plans nacionals s'han elaborat seguint el mateix model.

En el marc de l'actual sistema pressupostari, el Tribunal de Comptes Europeu pot anar físicament sobre el terreny a una explotació agrària beneficiària de fons europeus. En canvi, en el marc del fons de recuperació postcovid, la UE només publica anualment la llista dels 100 principals beneficiaris.

«No és gaire transparent. Vull dir, on van a parar realment els diners de la UE? Això és el que compta», ha insistit Tony Murphy. «Tenim un fons que agrupa diferents polítiques públiques, amb objectius i terminis completament diferents, mecanismes d'implementació diferents i menys predictibilitat».

Aquest article es va publicar inicialment a POLITICO en anglès i després el va editar en francès Jean-Christophe Catalon.