Geòrgia: 60 anys després de Martí Luter King, la comunitat negra ha de sempre lluitar per votar

De la nostra enviada especial a Geòrgia – A menys d'un mes de les eleccions de mig mandat, Geòrgia és de nou el teatre d'una aspra batalla política. Mentre que els demòcrates aposten sobre una forta mobilització de l'electorat afroamericà, els republicans multipliquen els obstacles a la votació via una llei i la redistribució electoral.

Publicat el: 24/10/2026 - 12:11 Modificat el: 24/10/2026 - 13:52

Per anunciar aquest contingut YouTube, és necessari d'autoritzar les galetes de mesura d'audiència i de publicitat.

Una extensió del vostre navegant sembla bloquejar el carregament del lector vídeo. Per poder mirar aquest contingut, heu de desactivar-la o desinstal·lar-la.

Com tots els diumenges, l'església baptista Ebenezer d'Atlanta és plena de gom a gom. En aquest lloc històric, on Martí Luter King va ser pastor, els predicadors se succeeixen al pupitre. La multitud dels fidels puntua els discursos amb fervor: "Yeah!", "Gràcies Jesús!" puntuat de l'ineludible "Amén!"

Situada sobre Auburn Avinguda, en el barri històric de Sweet Auburn, a l'est del nucli urbà d'Atlanta, aquesta església ha estat sempre a l'avantguarda del moviment afroamericà. En plena segregació racial, els seus pastors i els seus fidels no han tingut de deixa de militar per a la igualtat. Han pal·liat igualment l'absència de serveis públics sobretot en matèria d'educació quan la comunitat negra n'era exclosa. De llarga data, s'inscriuen en la tradició de l'Evangeli social, que ha alimentat el moviment dels drets cívics dels anys 1960.

A menys d'un mes de les eleccions de mig mandat 2026, la presència del reverend Raphael Warnock recorda que aquesta tradició que veu els líders espirituals tenir igualment un paper polític és ben perenne. Càrrec electe al Senat al gener 2021 , ha esdevingut el primer afroamericà a representar Geòrgia, i el primer demòcrata negre d'un Estat del Sud a radicar a la Cambra alta del Congrés.

Al pupitre, Raphael Warnock és en el seu element: "Molt bé, apropeu. Necessitem que tothom vota", proclama abans d'un tro d'aplaudiments.

Persegueix so predica, escandint aquestes paraules en el ritme cadencé i líric característic dels predicadors del Sud dels Estats Units: "La votació és una forma de prec, un prec per al món que desitgem per a nosaltres i per als nostres fills."

A llegir també Midterms 2026: com els demòcrates tempten de reconquerir els creients

Després d'aquestes últimes paraules, el senador cedeix el seu lloc a la tribuna a Marc Morial, president de la Nacional Urban League, una organització de defensa dels drets cívics al servei de la comunitat afroamericana des de 1910.

"Els ulls de la nació són reblats sobre l'Estat de Geòrgia", llança Marc Morial als fidels. "Quan Geòrgia ha elegit el vostre pastor senador l'any 2021, molts a través del país deien que era impossible. Què allò no podia ser fet. Però Geòrgia ha escrit la Història", recorda.

Aquests últims anys, Geòrgia ha esdevingut una terra de conquesta per als demòcrates, Estat antigament sòlidament vermell i republicà. Però amb l'auge d'una població diplomada i progressista en els suburbis americans, així com la tornada d'afroamericans diplomats cap a les metròpolis del Sud, segons un fenomen de vegades qualificat de "fuga dels cervells invertida"( brain-guany ), l'Estat es tenyeix de mica en mica en violeta. I d'ara endavant, els demòcrates esperen que el blau del seu camp prendrà definitivament el pas sobre el vermell dels seus adversaris. Per arribar-hi, han de tanmateix mobilitzar els electors.

A llegir també Midterms 2026: els nou Estats on es jugarà la majoria al Senat

Dos anys després de la victòria de Donald Trump a Geòrgia en el moment de l'elecció presidencial de 2024, i davant un Congrés a les mans dels republicans, els demòcrates han d'igualment combatre les temptatives de redistribució electoral pretenent diluir la votació dels afroamericans. A la imatge del New York Times, dels editorials i dels estudis han mostrat com aquest "gerrymandering" pretenia "aniquilar el poder electoral negre".

L'any 1965, Martí Luter King llançava la seva campanya de desobediència civil perquè els afroamericans puguin finalment utilitzar el seu dret de vot en el Sud. Seixanta-i-un anys més tard, el combat es prolonga sota una altra forma. I Geòrgia és en primera línia. Una nova vegada, els afroamericans saben que ningú no es barallarà al seu lloc.

Un combat que passa sobretot per la votació. Al complex esportiu C.T. Martin de Adamsville, barri majoritàriament afroamericà d'Atlanta, la votació anticipada ha començat des del 13 d'octubre. Un gimnàs, transformat en despatx de votació, veu desfilar un flux continu d'electors al mig dels cartells de propaganda electoral i dels recordatoris a la normativa: "És prohibit de portar armes a foc", subratlla un d'ells. A Geòrgia, la votació anticipada es desenrotlla del 13 al 30 d'octubre amb una interrupció durant el cap de setmana que precedeix l'"Elecció Day".

A l'exterior, la "festa per encoratjar la votació" (get out the votació party) derrota el seu ple sobre el pàrquing. Un DJ difon de la borratxo a ple volum. Sobre la gespa banyada pel sol de tardor, dels presentadors del podcast d'un col·lectiu comunitari entrevisten responsables polítics, dels militants i de les celebritats locals a la sortida del despatx de votació arborant l'adhesiu "He votat". A un altre estand, Deborah Scott, directora de l'ONG local Georgia Estand Up, distribueix ampolles d'aigua, de les galetes i de les octavetes d'informació sobre l'escrutini.

"La democràcia està en joc. I en aquest combat per a la democràcia, tot va a començar i acabar-se aquí fins i tot, a Geòrgia", afirma amb un somriure comunicatiu. "Geòrgia va a mostrar a la resta del país que quan s'organitza, que es mobilitza i que es treballa amb la comunitat negra, es pot guanyar. Tot i que ells nosaltres cèntims-financen, tot i que no ens mostren cap amor, mostrarem de l'amor a la nostra comunitat."

Aquestes campanyes d'incitació a la votació són estrictament no partidistes. Els voluntaris s'abstenen de tot esment lligat als partits polítics o a les preferències electorals. Cal llegir entre les línies. Quan Deborah Scott evoca l'absència d'amor cap a la comunitat, és una referència a l'Elecció Integrity Act de 2021 freqüentment designada sota el nom de "SB 202". Els republicans defensen un text que fa "més fàcil per als ciutadans de votar i més difícil per a qualsevol de fer trampa" . Joe Biden, des de la Casa Blanca, l'havia comparat a les lleis de segregació racial, qualificant-ho de "Jim Crow del segle XXI".

Entre les seves nombroses disposicions, la llei va prohibir la distribució d'aliment i d'aigua als electors fent cua a menys de 45 metres (150 peus) d'un despatx de votació. Deborah Scott estima que aquesta mesura afecta de manera desproporcionada les minories. "La llei SB 202 discrimina les poblacions negres i métissées perquè soles aquestes últimes oferien de l'aigua a les persones que esperaven. Les nostres files d'espera eren més llargues que les de qualsevol altra comunitat. La gent esperaven cinc, sis, deu hores i no podien votar. Una gent es desmaiaven. No podíem ni donar-los una cadira", s'indigna.

La llei ha fet l'objecte de contestacions judicials per grups de defensa dels drets cívics així com moltes resolucions judicials. Poc després de la seva adopció, el ministeri americà de la Justícia – llavors demòcrata – havia perseguit l'Estat de Geòrgia , invocant una llei racialment discriminatòria. Però, al març 2025, dos mesos després de la investidura de Donald Trump per a un segon mandat, el ministeri de justícia ha abandonat les persecucions , rebutjant les acusacions de racisme.

Al C.T. Martin Center, la festa d'incitació a la votació se sosté doncs prudentment a distància reglamentària dels isoloirs. Tanmateix, en els petits despatxos de votació dels barris populars densament poblats, la distància resulta complicada a respectar, explica Deborah Scott: "Han fet això perquè no volen democràcia. Volem la democràcia. Hem doncs decidit de continuar de fer-ho, però simplement més lluny. Volem que la gent vinguin a buscar la seva aigua i les informacions abans de començar la fila d'espera."

La participació i la mobilització dels seus electors són crucials tant per als demòcrates que per als republicans a Geòrgia, un Estat que ha votat per Joe Biden l'any 2020 a continuació per a Donald Trump l'any 2024.

A llegir també Midterms 2026: com Donald Trump prepara la contestació dels resultats

L'Estat s'havia trobat sota el foc dels focus mediàtics a causa de les múltiples contestacions de Donald Trump. Després de la seva derrota l'any 2020, el milionari havia afirmat repetidament haver aconseguit Geòrgia, fins i tot després de tres recomptages de les veus confirmant la derrota del candidat republicà sobre una separació de prop d'11 800 veus. El president havia telefonat al secretari d'estat de Geòrgia, el republicà Brad Raffensperger, per reclamar-li de "trobar" les veus mancants. Aquest últim havia rebutjat.

Sis anys més tard, aquest afer d'ingerència presumpta a Geòrgia continua tenint un impacte sobre la campanya dels midterms. Al gener 2026, l'FBI ha escorcollat els despatxos electorals del comtat de Fulton, una circunscripció clau de l'Estat, per agafar registres de votació datant de 2020. Una operació denunciada com un "exemple sense precedent d'ingerència directa del govern federal en una elecció d'Estat".

Jon Ossoff, candidat a la seva reelecció al novembre, s'ha ajuntat a les veus de les crítiques. En el moment d'una visita en una església negra d'Atlanta, el candidat demòcrata ha acusat Donald Trump d'haver ordenat aquest raid per diluir la votació afroamericana. "El poder dels electors negres, i el fet que aquest poder l'hagi expulsat de les seves funcions, la indigna potser més que la derrota ella mateixa. Llavors, tracta de délégitimer l'exercici del vostre poder. A l'enfocament de les eleccions, tracta de restringir-ho", ha declarat Jon Ossoff.

A llegir també Midterms 2026: Ossoff i El-Sayed, dos candidats, dues visions demòcrates

La restricció de la votació afroamericana té una llarga tradició en el Sud profund, aquesta sota-regió composta d'Alabama, de Louisiana , del Mississipí i de Carolina del Sud a més de Geòrgia. Una tradició que perdura avui amb Donald Trump i els republicans.

Des del començament del seu segon mandat, una vasta obra de redistribució electoral ha estat emprès. L'any 2025, Donald Trump ha pressionat els legisladors de Texas perquè adoptin de nous mapes electorals en vista de facilitar una victòria a la Cambra dels representants, on el Gran Old Party deté per ara una curta majoria de 220 seus contra 215.

A l'abril, el Tribunal suprem dels Estats Units, en una parada històrica, ha invalidat una circunscripció a majoria afroamericana a Louisiana, obrint la via a altres redistribucions i incitant tres Estats del Sud a traçar de nous mapes.

Un estudi de Bloomberg News sobre els mapes del Congrés, publicada el 20 d'octubre, ha revelat que aquest "gerrymandering" – o la manipulació partidista dels límits de les circunscripcions electorals – "té un impacte desmesurat sobre els electors negres, més susceptibles d'haver estat desplaçats cap a de noves circunscripcions per tal de crear més de seus per als republicans a l'enfocament de les eleccions de mig mandat".

A Geòrgia, els afroamericans representen aproximadament 30 % dels 11 milions d'habitants de l'Estat, constituint així una base electoral demòcrata essencial. "Per a tot candidat demòcrata en lliça, cal absolutament una forta participació electoral dels afroamericans – suposant que voten de manera previsible per als demòcrates – per tal de tenir de reals possibilitats d'emportar-lo", explica Andra Gillespie, politòleg a la Universitat Emory d'Atlanta.

A llegir també Midterms: a Arizona, els demòcrates tornen a marxar a la conquesta de la votació hispana

Començament 2026, els republicans de l'Assemblea general de Geòrgia han intentat bé seguir l'exemple d'Alabama, de Louisiana i de Tennessee redibuixant els mapes del Congrés. Però el projecte ha estat posat de costat, de por de provocar un abocament dels electors.

Dempeus sobre la gespa del C.T. Center després d'haver relliscat el seu butlletí en l'urna, Shirley Clarke Franklin, antiga alcalde d'Atlanta i figura demòcrata de llarga data, ha atribuït aquest rétropédalage a la resistència dels polítics progressistes de Geòrgia. "Els afroamericans de Geòrgia, en particular els nostres dirigents, s'han oposat a la redistribució quan la qüestió ha estat aixecada en el si de la nostra Assemblea. I la nostra Assemblea, dominada pel partit que volia operar aquesta redistribució, ha retrocedit", afirma Shirley Clarke Franklin. "La capacitat d'organització dels georgians i la història de la nostra lluita per als nostres drets ens han estat ben útils en aquests moments difícils."

La victòria podria ser de curta durada. Del parer de diversos analistes, els republicans podrien posar la qüestió a l'ordre del dia després dels midterms. Andra Gillespie subratlla que l'elecció a la plaça de governador, que oposa el milionari republicà Rick Jackson a la demòcrata Keisha Lance Bottoms per reemplaçar el governador sortint Brian Kemp, podria ser determinant.

"Aquesta redistribució no ha completament desaparegut cartrons", prevé Andra Gillespie. "El calendari dependrà del nom del proper governador de Geòrgia." I d'esbossar un escenari paradoxal: una victòria demòcrata podria incitar Brian Kemp a posar a profit els seus dos últims mesos en tant que governador per fer promulgar la llei, mentre una victòria del seu successor republicà faria la urgència menys urgent.

Malgrat aquesta amenaça, Scotty Smart anuncia el seu optimisme. Rodant cap a l'oest sobre l'avinguda Martí Luter King Jr. d'Atlanta amb el seu cotxe carregat a rasa vora del seu llibre auto-editat, "All Power Back to the People" (Portar el poder al poble), es mostra ple d'esperança: "Si votem a aquesta elecció, tindrem la capacitat de replicar i de frenar algunes de les coses que es produeixen a través del país", afirma el jove militant.

Però perd el seu somriure quan se li pregunta per què els homes afroamericans han pogut deixar-se seduir per Donald Trump l'any 2024: "És un fals relat difós per certs mitjans de comunicació que els agrada fustigar els homes negres", s'enutja. "L'any 2024, els homes negres han votat massivament pels demòcrates. Però es posa sempre l'accent sobre aquesta ínfima franja demogràfica."

Les xifres del Pew Research Center estenen a donar-li raó. Una anàlisi publicada a l'octubre 2026 rellotge que aproximadament 77 % dels homes negres han votat finalment per Kamala Harris, contra 21 % per a Donald Trump. En les dones negres, aproximadament 92 % han sostingut Kamala Harris, i 7 % Trump.

A llegir també Midterms: com funcionen les eleccions de mig mandat americanes

Després de dos anys de Trump II i mentre que la guerra a Ucraïna i a l'Orient Pròxim ha fet esclatar el cost de la vida als Estats Units, està convençut que l'electorat afroamericà continuarà sent una vegada de més fidel als demòcrates en el moment de les eleccions de mig mandat: "Els viaris estan preparats a fer vaga perquè el preu del gazole és massa elevat, la gent estan enfadat perquè l'aliment costa molt car. La situació s'ha deteriorat tant que la gent vegin finalment els efectes" de les polítiques de Trump.

El poder de la votació, la psychothérapeute Kamilah Aminah Jones hi creu igualment. A la sortida de l'església Ebenezer, al final de l'ofici dominical, el ecclésiaste té la veu que s'estrangula en el moment d'explicar les seves responsabilitats de ciutadana.

"És un regal. És un autèntic regal. I soc emocionada", deixa anar, marcant una breu pausa per reprendre els seus esperits abans de perseguir. "L'emoció em guanya res que de pensar-hi... És una promesa per a la qual les meves avantpassades han resat probablement, i no han fet que resar: hi ha tingut de la sang, de la suor i de les llàgrimes per obtenir aquesta oportunitat. I en soc l'hereva avui. Tinc una veu. És alguna cosa que mai no prendré per a adquirit."