Protestes a Europa pel cost de la vida, l'habitatge i els serveis públics

L'enfadament pel cost de la vida i la pressió sobre els serveis públics ha portat centenars de milers de manifestants als carrers de diversos països europeus, amb reclamacions que van des de l'habitatge car fins a les dolentes condicions a les escoles i universitats.

França va registrar les manifestacions més grans el cap de setmana, amb més de 500.000 persones en marxa. La majoria van protestar pacíficament, però alguns van saquejar i vandalitzar botigues, van calar foc a ajuntaments i van atacar agents de policia.

Aquest dissabte i diumenge també van tenir lloc protestes independents a Itàlia, Espanya, Portugal i Albània. Els seus detonants immediats van ser diferents, tot i que els alts costos del combustible i de l'energia van formar part del teló de fons a diversos països. Les guerres a l'Iran i a Ucraïna han fet augmentar fortament els preus del dièsel a tot el continent.

No hi ha un «detonant únic» per als disturbis, va dir a CNBC l'economista cap per a Europa de Capital Economics, Andrew Kenningham. L'augment dels costos energètics pot estar jugant un paper, però l'increment és menor que el 2022, a l'inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna, quan no hi va haver protestes violentes comparables, va afegir.

Així i tot, les manifestacions plantegen un desafiament compartit per als governs: com millorar les condicions de vida i mantenir els serveis públics alhora que s'ajuda les famílies i es mantenen sota control unes finances públiques tensionades.

Les manifestacions a França van començar el mes passat quan estudiants de secundària van criticar les dolentes condicions escolars, com ara les instal·lacions deteriorades i la falta de professors. Des d'aleshores han evolucionat cap a protestes més àmplies sobre el nivell de vida i el deteriorament dels serveis públics.

A Espanya, les protestes per l'habitatge van començar al setembre després que una dona de 87 anys, Maricarmen Abascal, fos desnonada arran d'un augment del lloguer del 230% per part d'un fons d'inversió. Va morir dues setmanes més tard.

Milers de manifestants van sortir també als carrers a Portugal dissabte per protestar contra l'escalada dels costos de l'habitatge i el cost de la vida.

«La gent òbviament es manifesta pel cost de la vida amb els preus del dièsel i el combustible, però sobretot pels costos de l'habitatge, que han augmentat substancialment a tot Europa, però també especialment a Portugal», va dir dilluns Miranda Sarmento, ministre d'Estat i de Finances de Portugal.

A Albània, els manifestants estaven enfadats per les dolentes condicions universitàries i les altes taxes de matrícules, i van demanar la dimissió del primer ministre Edi Rama. Alguns van llançar còctels Molotov i altres objectes a la policia i van calar foc a cotxes i contenidors de brossa.

A Itàlia, una marxa al centre de Milà dissabte pel cost de la vida també va acabar amb violència, amb manifestants atacant la policia amb pedres i adoberia i calant foc a barricades.

«El problema de fons és que els polítics no són capaços d'oferir esperança d'una vida millor per a molts europeus perquè l'economia creix lentament i els governs han acumulat deutes enormes, cosa que els deixa poc marge per donar suport a una despesa pública més alta o per retallar impostos», va dir Kenningham, de Capital Economics.

L'escalada de la violència a França en particular es deu a una «conjugació de diferents elements», va dir Douglas Yates, professor de l'American Graduate School de París.

«Això ha estat una tempesta que s'ha convertit en un huracà», va dir Yates a Steve Sedgwick, de CNBC. «Hi havia aquesta inflació, que ha tret al carrer els manifestants pel cost de la vida que en qualsevol cas haurien estat descontents».

Yates va dir que un altre factor són les eleccions presidencials de França del 2027, ja que els partits de l'oposició busquen capitalitzar el creixent descontentament popular amb el president Emmanuel Macron.

El primer ministre Sébastien Lecornu ha proposat un pressupost per al 2027 orientat a reduir el dèficit de França, projectat en el 5,4% del producte interior brut aquest any. Les mesures inclouen congelar l'índex salarial de la funció pública i restrènyer el reemborsament de les baixes per malaltia.

«Finalment hi ha els estudiants, els pobres estudiants que van començar això fent demandes raonables perquè es reparés la seva infraestructura deteriorada i potser s'instal·lessin alguns aparells d'aire condicionat a les aules, de manera que aquestes tres forces s'han unit i han creat un huracà fora de control», va afegir Yates.

El teló de fons econòmic també s'ha deteriorat. En el segon trimestre del 2026, la taxa de desocupació de França va pujar al 8,3%, la qual cosa representa 2,7 milions de persones, segons l'Insee, l'institut nacional d'estadística. La taxa de desocupació entre els joves de 15 a 24 anys va pujar al 21,6%.

Els preus de consum van augmentar un 3,1% al setembre respecte a l'any anterior, davant del 2,4% d'agost, segons dades definitives de l'Insee. Els preus de l'energia van augmentar un 21,3%. Mentrestant, es preveu que el poder adquisitiu per unitat de consum caigui un 0,7% el 2026, segons xifres de l'Insee, citades per Le Monde.

Càlculs de l'Institut Francès d'Economia per a Le Monde estimen que la caiguda del poder adquisitiu des del 2024 equival a una pèrdua de 1.200 euros (1.345 dòlars) a l'any per a una llar amb dos adults i dos nens, i 600 euros per a un adult sol.

Sarmento, de Portugal, va dir que la situació a tot Europa varia, i que Portugal es troba en una posició fiscal més forta i amb molt menys deute que França.

«Aquests països [els que tenen un deute públic més elevat] tenen molt menys marge fiscal per actuar, però la qüestió principal és que hem de resoldre el problema de la productivitat i la competitivitat a escala europea», va dir.

«L'economia europea no creix tant com la dels Estats Units, i sense creixement econòmic és impossible tenir millors salaris i tenir els recursos per a millors serveis públics i ajudes socials», va afegir Sarmento.

En el segon trimestre del 2026, Portugal va registrar l'augment anual dels preus de l'habitatge més alt de la UE, un 16,5% més que un any abans, segons Eurostat.

El govern portuguès cerca augmentar l'oferta d'habitatges per reduir els costos de compra i lloguer per resoldre la qüestió, segons Sarmento.

Els rendiments dels bons del govern francès van pujar i l'euro es va febleir dilluns, ja que els disturbis van augmentar la preocupació dels inversors pel deute i el pressupost de França.

«Serà difícil veure baixar el dèficit pressupostari sense mesures doloroses», va dir dilluns Sharon Bell, estrateg cap d'accions europees de Goldman Sachs, al programa «Squawk Box Europe» de CNBC.

«Els impostos podrien pujar per a les empreses franceses. Crec que els impostos poden pujar en general a França. La consolidació fiscal significa que cal gastar menys o recaptar més impostos. Aquestes coses són molt complicades».

Mike Bell, cap d'estratègia de mercat de RBC BlueBay Asset Management, va dir que França s'enfrontava a un «risc molt real» d'una crisi de deute sobirà.

«El que es necessita a França és posar en ordre la posició fiscal; han d'augmentar l'edat de jubilació (no et pots jubilar als 62 anys si la persona mitjana viu fins als 84), però si això passa fins i tot abans que comenci a parlar-se d'això, imagineu què passaria als carrers de França si s'intentés pujar l'edat de jubilació... Vull dir, aquí al Regne Unit és de 68 anys», va afegir Bell.