Europa assenyala Sánchez per la gestió de la immigració i l'habitatge

Una de les característiques més notables del populisme és que epata a l'hora de crear expectatives a la gent més simple, però sempre defrauda en el mitjà i llarg termini. I Sánchez s'ha afartat tant d'exercir com populista, que ara, a poc més d'un mes de les eleccions, no té tema de conversa. És igual que es parli d'habitatge, pensions o immigració. Qualsevol bandera que antany va enarborar s'ha convertit en sorra perquè no estava teixida amb bona tela sinó sobre l'aparença que precedeix a la vacuïtat. Començant per l'habitatge, basta dir que el pitjor homenatge que li han pogut fer a Maricarmen és haver batejat amb el seu nom dos decrets que tanquen la possibilitat de llogar a desenes de milers de persones. Molts joves hauran de continuar vivint amb els seus pares, i d'altres, que no ho són, hauran de #amuntegar a casa de familiars o en qualsevol quadra perquè el dret a l'habitatge en mans d'un tipus que és capaç de legislar a esquena de la realitat és una arma de destrucció massiva. El remei no sols és pitjor que la malaltia sinó que a més destapa l'ona d'hipocresia que suposa establir barems morals que ni el seu portaveu Montse Mínguez, que ha dimitit perquè el seu Govern populista ha criminalitzat una activitat lícita de la seva parella, ni el mateix Sánchez són capaços d'acreditar. Una cosa similar passa amb les pensions. Encara queda algun innocent que no sap que la guardiola de les pensions són els pares i que el sistema arrossega un dèficit anual de 55.000 milions que es maquilla mitjançant endeutament. És a dir, que la pujada de les pensions que els avis creuen que és un regal de Sánchez en forma de cerdito amb una ranura s'està finançant en realitat a costa d'hipotecar el futur dels seus néts. El que al meu poble es diu fer un pa amb unes coques. I un altre punt passa amb la immigració. Aquí la indignació està traspassant les nostres fronteres perquè a un alemany o a un danès els pot ser igual que un ancià andalús no cobri la seva pensió o un jove basc no tingui on #ficar, però els molesta que els immigrants arribin en massa perquè algú ha deixat irresponsablement la porta oberta. Per això Sánchez ha passat d'estar en el centre de la conversa a ser el tema de conversa. Ha passat en només sis anys de ser l'home capaç d'influir prou com per a convèncer als líders europeus de la necessitat d'establir un mecanisme de solidaritat per a superar la crisi del Covid, al fet que la socialdemòcrata danesa Mette Frederiksen i Giorgia Meloni es posin d'acord per a tancar-lo en el rebost.

Hi ha un consens cada vegada major a Europa que la política d'immigració sense control, de la qual Sánchez és l'únic valedor, condueix a tota Europa a un atzucac La recent regularització massiva d'immigrants impulsada pel seu Govern sense #encomanar a ningú, unida al caos provocat a Ceuta per l'assalt a la frontera de més de vuitanta mil persones en poques hores, han fet saltar totes les alarmes. A Europa saben ja que la immigració descontrolada té efectes perniciosos sobre el mercat de l'habitatge, sobre la seguretat, sobre la sostenibilitat dels serveis públics i sobre el propi Estat de Benestar, base de la seva reputació. Efectes que alimenten moviments radicals de dretes, que, units als antisistema d'esquerra, posen en un compromís el propi projecte europeu. Si un procés necessari per a Europa com és la immigració no ve acompanyat de control, límits, selecció i polítiques d'integració acaba per sembrar el caos. I Sánchez és ara el representant d'aquest caos. Fa quatre anys molts líders europeus de diferent signe li consideraven un seriós candidat a ocupar un càrrec de renom en les institucions o en algun organisme internacional. Avui aquests mateixos creuen que es tracta d'un populista capaç de fer el que sigui per a sobreviure políticament. Un tipus egoista sense tema de conversa al qual cal aïllar urgentment per a evitar que això vagi a pitjor. Iñaki Garay. Director adjunt d'Expansión