Fa vint anys que un informe clau va demostrar la lògica econòmica de lluitar contra el clima
La revisió de Nicholas Stern va capgirar fa dues dècades la idea que la crisi climàtica seria només una ensopegada econòmica menor. Demostrava que invertir en un futur baix en carboni és rendible.
Fa dues dècades, l'informe Stern va transformar la visió econòmica sobre la crisi climàtica, demostrant que un futur baix en carboni és viable i rendible. L'estudi, elaborat per l'antic economista cap del Banc Mundial Nicholas Stern, va qüestionar la idea que protegir el planeta suposava un obstacle per al creixement.
Abans d'aquesta publicació, els economistes convencionals minimitzaven l'impacte del canvi climàtic, considerant que els recursos naturals no tenien valor funcional si no s'explotaven. Es pensava que el cost d'actuar superava els beneficis, una postura que ignorava la importància d'un clima habitable per a l'economia global.
La revisió «The Economics of Climate Change», publicada fa vint anys, va establir tres conclusions clau: els costos de la inacció superen els de l'acció, la crisi és una fallada del mercat i el creixement és compatible amb la reducció d'emissions. Stern va utilitzar mètodes estàndard per fer aquestes tesis comprensibles per als seus col·legues.
El pilar central de la tesi de Stern va ser la crítica a la «taxa de descompte», un mecanisme que resta valor als beneficis i pèrdues futurs. Aplicar aquest criteri al clima implica donar menys valor a les generacions venidores, una distorsió que l'economia tradicional utilitzava per justificar la inacció.
Aquesta visió va xocar amb figures com William Nordhaus, professor a Yale, qui defensava que un escalfament de 3 °C a 4 °C era acceptable perquè reduir emissions resultava massa costós. La comunitat econòmica va reaccionar amb indignació davant la proposta de Stern, ja que qüestionava un principi fonamental de les previsions del Tresor.
Vint anys després, l'anàlisi de Stern s'ha demostrat encertada, tot i que va infravalorar la rapidesa de l'escalfament global. El seu treball ha permès als governs justificar estratègies climàtiques davant dels mercats, alhora que ha servit de base per desafiar les administracions menys actives tant a les urnes com als tribunals.
