Investigadors espanyols demostren que ChatGPT, Gemini, Claude i unes altres IA filtren dades dels xats a anunciants

Els comptem símptomes, embolics laborals, l'esborrany d'una carta d'acomiadament o la brega amb la parella. Els assistents de IA s'han guanyat el lloc de confident, i per això importa saber qui més treu el cap a la conversa .

Un grup d'investigadors espanyols ha anat a mirar-lo.

Els autors, de IMDEA Networks i de la Universitat Carles III de Madrid , van analitzar al maig de 2026, des d'Espanya, nou assistents: ChatGPT, Claude, Grok, DeepSeek, Gemini, Perplexity, Microsoft Copilot, Mistralenc i Meta #AI.

Van provar les versions web i les apps d'Android , i el seu estudi , acceptat en el Privacy Enhancing Technologies Symposium (PETS), conclou alguna cosa que no encaixa amb la imatge de confident: els nou contacten amb almenys un servei de publicitat o de seguiment de tercers.

Què surt del teu xat i on va?

Sis de les nou versions web (ChatGPT, Gemini, Claude, Grok, Perplexity i Mistralenca) i tres de les vuit apps d'Android revelen a terceres adreces de conversa, títols, missatges o captures de pantalla , sovint al costat d'identificadors persistents de l'usuari. Dit per a entendre-ho millor: una empresa que no és la de l'assistent pot #assabentar que existeix aquesta conversa i, a vegades, de què tracta.

No tots filtren el mateix . Cinc clients web van enviar l'adreça de la conversa i tres, el títol que el propi assistent li posa per a resumir-la. Gemini, per exemple, mana aquest títol a Google Analytics. Perplexity va manar prompts a Wingify. I Grok és el cas més cridaner: segons l'estudi, en compartir una conversa, TikTok recull captures de pantalla, i Meta i TikTok recullen l'últim missatge de l'usuari, a més de direccions i títols. Els enllaços dels seus xats són accessibles per defecte (amb opció de desactivar-ho).

En total, els autors comptabilitzen 124 dominis de tercers que atribueixen a 44 organitzacions, 34 d'elles de publicitat o seguiment (Google Ads, Meta, TikTok o Twitter Analytics, entre altres). Aclareixen que no pretenen valorar si hi ha incompliment legal, i que les seves xifres són un sòl mesurat en un moment concret.

I no és la primera vegada que una xerrada amb un assistent acaba on no deu: al desembre de 2025 es va saber d'unes extensions del navegador que copiaven les converses amb ChatGPT, Claude o Gemini. La diferència és que aquí no fa falta instal·lar res.

Rebutjar les cookies: el 80,8% que segueix actiu

El primer que fa qualsevol és prémer “Rebutjar tot”, i serveix: el 77,3% de les transmissions d'identificadors web a tercers que van mesurar els investigadors només va ocórrer després d'acceptar cookies no essencials . El que no aconsegueix és apagar els rastrejadors: amb elles rebutjades, el 80,8% dels rastrejadors de tercers continuava actiu, segons els autors.

Per a no #embolicar amb els comptes : el propi estudi dóna una altra xifra en un altre apartat, que en quatre dels nou serveis gratuïts hi ha rastrejadors que continuen recollint dades amb les cookies rebutjades.

Pagar tampoc ho arregla : els comptes gratuïts i les de subscripció mostren infraestructures de seguiment gairebé idèntiques. I hi ha assistents (Perplexity, Claude i Grok) que deixen usar-los sense triar res en l'avís de cookies. Els autors recomanen rebutjar les cookies no essencials, desactivar l'ús compartit de xats on es pugui i usar navegadors com Brave, que bloquegen per defecte anuncis, analítica i rastrejadors, encara que admeten que són mesures parcials.

“No tenim anuncis en Gemini”: la rèplica de les empreses

Google, OpenAI i Microsoft, preguntades per l'estudi, el rebutgen . Google diu que l'informe malinterpreta com funcionen els seus productes: “No tenim anuncis en Gemini” . OpenAI respon que usa eines d'analítica per a entendre el trànsit i diagnosticar errors, i que les dades no s'usen per a publicitat ni es comparteixen amb anunciants. Microsoft assegura que, després d'examinar les acusacions, no ha trobat cap infracció de la legislació aplicable.

La cronologia dels avisos, segons l'estudi : el 13 d'abril els autors van informar les autoritats de protecció de dades de la Unió Europea i del Regne Unit, i el 17 d'abril a xAI pels enllaços de Grok.

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (#AEPD) va citar el treball el 27 de maig i va promoure que s'exposés en el ple d'autoritats europees del 8 i 9 de juny. OpenAI va actualitzar el 15 d'agost la política de privacitat de ChatGPT per a esmentar de manera explícita els rastrejadors de tercers, encara que els autors diuen que no poden confirmar que fora pel seu treball. I a 10 de setembre, Grok seguia amb enllaços accessibles i sense resposta oficial.

Perplexity, per part seva, va deixar d'enviar l'adreça de les converses a rastrejadors com a Meta el 3 d'abril, potser, diuen els autors, en resposta a una demanda col·lectiva presentada als Estats Units el 31 de març, que al·lega que els seus prompts arriben a les plataformes publicitàries de Google i Meta.

ChatGPT ja té anuncis a Espanya: és el mateix?

No. Però s'entén que es barregin : l'estudi arrenca recordant que proveïdors com OpenAI adopten models de negoci basats en publicitat i que el rastreig tradicional s'estén a la IA conversacional. I els anuncis de ChatGPT van arribar a Espanya el 24 d'agost, en 31 mercats europeus, per als usuaris gratuïts i els del pla Go.

Segons OpenAI , les converses es mantenen privades enfront dels anunciants , i en l'Espai Econòmic Europeu als anunciants sol els arriben dades agregades, com a visualitzacions o clics. Són dos canals diferents: l'anunci que veus dins del xat i la pàgina o l'app amb els seus rastrejadors de tercers, que és el que mesura l'estudi.

Els anuncis personalitzats no estan disponibles “inicialment” a Europa. Val la pena #fixar en aquest adverbi.

Imatges | GPT Image amb edició

- La notícia Investigadors espanyols demostren que ChatGPT, Gemini, Claude i unes altres IA filtren dades dels xats a anunciants va ser publicada originalment en Genbeta per Redacció de Genbeta .