Rússia va fabricar la campana més gran i descomunal de la història per a impressionar al món, i va aconseguir una cosa encara més difícil: que mai sonés

En ple Kremlin de Moscou es troba la campana més gran mai fosa, un monstre de gairebé 202 tones de bronze que porta prop de 291 anys sense haver sonat una sola vegada. Als seus peus descansa un fragment de 11,5 tones desprès durant un incendi en el segle XVIII. La Campana del Tsar , concebuda per a impressionar a tot un imperi, va acabar convertida en un dels monuments més extraordinaris de Rússia per una raó insòlita: després de gairebé tres segles, ningú ha aconseguit sentir-la sonar de debò.

La campana que havia d'impressionar al món. La història va començar en 1730, quan l'emperadriu Ana Ioánnovna , neboda de Pere el Gran , va ordenar construir una campana monumental per al Kremlin. El projecte aspirava a superar qualsevol precedent conegut i donar continuïtat a una tradició russa de grans campanes que ja havia produït dos gegants anteriors, destruïts per incendis.

La nova peça havia de duplicar aproximadament el pes de la seva predecessora, que rondava les 100 tones , i #convertir en una demostració del poder imperial. L'encàrrec plantejava un desafiament extraordinari per a la metal·lúrgia del segle XVIII, fins al punt que les gestions inicials per a aconseguir assistència tècnica a França no van prosperar.

Dues-centes tones de metall fos. La responsabilitat va acabar recaient en els mestres fonedors russos Iván Motorin i el seu fill Mijaíl, que van preparar un enorme pou de fosa d'uns deu metres de profunditat en la plaça Ivanóvskaya. El procés va sofrir importants contratemps : a la fi de 1734, una primera temptativa va fracassar per problemes durant la fosa , i a l'agost de 1735 va morir Iván Motorin. El seu fill va assumir llavors la direcció del projecte i va aconseguir completar l'abocament del metall el 25 de novembre d'aquell any.

El resultat va ser una estructura colossal , amb parets que aconsegueixen els 61 centímetres de gruix i una superfície decorada amb relleus barrocs, figures religioses i retrats de l'emperadriu Ana i del tsar Alejo Mijáilovich . L'obra va establir un rècord de grandària que cap altra campana fosa ha superat des de llavors.

L'incendi que ho va canviar tot. Al maig de 1737, mentre la campana romania en el pou on s'havien fet els treballs de fosa i acabat, un enorme incendi es va estendre pel Kremlin. Les flames van aconseguir les estructures de fusta utilitzades durant la seva construcció i van deixar la peça exposada a temperatures extremes.

Segons l'explicació històrica recollida pels Museus del Kremlin, durant les tasques d'extinció va caure aigua freda sobre el bronze recalfat, provocant un refredament desigual i l'aparició d'esquerdes . Dos d'aquelles fractures van acabar confluint i van separar un fragment d'aproximadament 11,5 tones . L'accident va condemnar a la campana abans que pogués #instal·lar en un campanar o #utilitzar per al seu propòsit original.

Gairebé un segle atrapada sota terra. Després de l'incendi, la Campana del Tsar va quedar en el pou de fosa , convertida en un problema d'enginyeria que semblava impossible de resoldre. Es va intentar extreure-la en diferents ocasions, incloses operacions en 1792 i 1819, sense aconseguir superar les dificultats que plantejava aixecar semblant massa de bronze. Durant l'ocupació francesa de Moscou en 1812, fins i tot es va atribuir a Napoleó la intenció de portar-la-hi com a trofeu, un propòsit frustrat (aparentment) per la seva grandària.

Finalment, en 1836, l'arquitecte francès Auguste de Montferrand va dissenyar un sistema d'elevació que va permetre treure-la a la superfície. La campana va ser instal·lada sobre un pedestal de pedra prop del campanar d'Iván el Gran, acompanyada pel gegantesc fragment desprès que encara pot #contemplar al costat d'ella.

Un gegant que mai va trobar la seva veu. La Campana del Tsar mai va arribar a #penjar per a funcionar i la seva fractura va fer inviable l'ús per al qual havia estat concebuda. Amb el pas dels segles, el seu silenci es va convertir en una de les seves característiques més conegudes, fins al punt que se li atribueix a Voltaire una observació irònica sobre dos monuments del Kremlin: una campana que mai va sonar i un canó que mai va disparar.

La comparació al·ludeix al Canó del Tsar , una altra gegantesca peça d'artilleria russa la utilitat pràctica de la qual també ha estat objecte de discussió històrica. Tots dos monuments representen una tradició d'obres monumentals concebudes per a exhibir una capacitat tècnica i un poder polític extraordinaris, fins i tot quan el seu funcionament real va quedar relegat a un segon pla.

El dia que la ciència va aconseguir fer-la sonar. En 2016, gairebé tres segles després de la seva fosa, un equip vinculat a la Universitat de Califòrnia en Berkeley, Stanford i la Universitat de Míchigan va recórrer a simulacions informàtiques per a reconstruir com podria haver sonat la campana si hagués romàs intacta. El projecte, impulsat per l'artista i investigador Greg Niemeyer , va modelar les vibracions de l'enorme cos de bronze i va generar una recreació sonora la freqüència fonamental de la qual rondava els 81 hertzs , un registre greu comparable en retrunyir d'una tempesta llunyana.

Durant una presentació en Berkeley, dotze altaveus van reproduir aquell so simulat, permetent experimentar una aproximació acústica a una campana que mai havia arribat a #utilitzar. El resultat va ser una interpretació científica i artística, necessàriament diferent de sentir vibrar el monument original.

El monument a una ambició desmesurada. La Campana del Tsar continua exposada en el Kremlin com una de les majors proeses de la fosa històrica i com a testimoniatge d'un accident que va frustrar la seva destinació. Les seves dimensions continuen sent difícils d'imaginar : el fragment desprès pes per si sol bastant més que moltes campanes completes, mentre el cos principal conserva la monumental decoració realitzada pels artesans del segle XVIII.

La peça ha sobreviscut a imperis, revolucions i guerres sense complir mai la seva funció més elemental. En aquest contrast resideix bona part de la seva singularitat: Rússia va aconseguir fabricar la campana més gran del món, però la història va acabar convertint-la en un gegant de bronze condemnat al silenci.

Imatge | SergBuilo , sussexbirder , Güldem Üstün , SergBuilo

En Xataka | Ja sabem el que van sentir els soldats de la Primera Guerra Mundial quan van veure un tanc: el mateix que nosaltres amb els drons

En Xataka | el Japó i Rússia van acabar la Segona Guerra Mundial fa 81 anys. Amb un petit detall: mai van signar la pau per culpa de quatre illes

- La notícia Rússia va fabricar la campana més gran i descomunal de la història per a impressionar al món, i va aconseguir una cosa encara més difícil: que mai sonés va ser publicada originalment en Xataka per Miguel Jorge .