La Justícia europea obliga els bancs a retornar immediatament els diners sostrets als seus clients víctimes de ciberestafas

Ser víctima d'una ciberestafa no és plat de bon gust per a ningú. Que després el teu banc et digui que la culpa va ser teva i que et reemborsarà la suma de diners sostreta és bastant més dolorós. No obstant això, succeeix més vegades de les que podem imaginar , malgrat que ja existeix una normativa creada per a protegir a l'usuari d'aquesta mena de ciberdelictes.

El Tribunal de Justícia de la UE acaba de dictar una sentència que inclina una mica més la balança a l'hora de protegir als usuaris que han estat víctimes d'una ciberestafa: el banc ha de posar els diners sobre la taula primer, i preguntar després. Mai a l'inrevés.

Un enllaç fals i 700 euros. Tot va començar amb la denúncia d'una ciberestafa a Polònia. Una dona venia un objecte per internet quan, un supòsit comprador, li va manar un enllaç per a tancar la venda. El missatge semblava de la plataforma de venda, però en realitat portava a una web clonada del seu banc. Ella va introduir allí les seves credencials i l'estafador es va emportar uns 700 euros. Un phishing de manual. L'endemà, la mata va avisar al banc, que va negar el reemborsament per considerar que ella havia descurat la custòdia de les seves credencials de seguretat.

Ara, el Tribunal de Justícia de la UE li ha donat la raó a la clienta. Segons les conclusions de la sentència, aquesta negligència greu "no li permet refusar la devolució immediata". Si el client avisa sense demora, el banc ha de retornar els diners com a més tard al tancament del següent dia hàbil.

Com es defensaven els bancs . La directiva europea relativa als serveis de pagament només admet una excepció que es dóna quan el banc sospita, amb motius raonables, que el client ha comès el frau o alguna irregularitat. En aquest cas, l'entitat ha de notificar-lo per escrit a l'autoritat nacional i no hauria de retornar l'import sostret. No obstant això, alguns bancs havien convertit en norma aquesta excepció i s'aferraven a la negligència greu de l'usuari per a no pagar.

L'article 45 de la normativa de serveis de pagament ja obligava els bancs a retornar immediatament les operacions no autoritzades. Els tribunals ja havien començat a frenar aquesta pràctica. A l'abril de 2025, el Suprem va obligar a Ibercaja a retornar 56.474 euros a la víctima d'un SIM swapping . Els jutges van retreure que una cosa tan estranya com quinze transferències en una nit "no fes saltar les alarmes en aquest mateix moment". A Galícia, diversos jutjats van condemnar a bancs per casos de phishing al no trobar negligència greu en les víctimes.

Primer es paga, després es discuteix . La clau de la sentència del Tribunal europeu està en l'ordre dels passos del procés de devolució de l'import sostret. El tribunal distingeix entre retornar els diners i decidir qui assumeix la pèrdua. La devolució sempre ha d'arribar en primer lloc, i sempre correspon al banc realitzar l'abonament de manera "immediata". El tribunal explica que, si aquest pogués #negar d'entrada com succeeix en l'actualitat, això "privaria d'efecte útil a l'obligació de devolució immediata" que recull la normativa europea . A més, obligaria el client a demandar al banc per a recuperar els seus diners, amb els costos legals que això suposa.

Si el banc demostra que el client va actuar de mala fe o amb negligència greu, en aquest cas pot reclamar-li la devolució dels diners. És a dir, es canvia la càrrega de la prova i ja no li correspon a l'usuari provar que no va ser la seva culpa, sinó que és responsabilitat del banc demostrar que l'usuari va actuar de manera negligent. En el seu vot particular, el magistrat general Rantos va avançar que, si el client es nega a retornar aquest pagament indegut, serà el banc qui estigui legitimat per a acudir als tribunals per a reclamar-lo.

El frau amb targetes i transferències bancàries va ser la primera causa de les reclamacions admeses en 2025 pel Banc d'Espanya. Va suposar gairebé el 28% del total. Segons dades del Balanç Trimestral de Criminalitat de 2025 elaborat pel Ministeri de l'Interior, en tot l'any passat es van registrar unes 430.493 estafes informàtiques.

En Xataka | Jordi Nebot, expert en solucions de pagament: "Molt mal s'ha de donar perquè hagis estat víctima d'una estafa i no recuperis els diners"

Imatge | Unsplash ( Vitaly Gariev )

- La notícia La Justícia europea obliga els bancs a retornar immediatament els diners sostrets als seus clients víctimes de ciberestafas va ser publicada originalment en Xataka per Rubén Andrés .