‘La Invitació’ (★★★★☆), la comèdia de l'any amb la qual Penélope Cruz vol guanyar el seu segon Oscar

Arriba als cinemes d'Espanya una de les pel·lícules que més sonaran durant la temporada de premis. La Invitació prometia #convertir en una de les candidates fermes a fer front a l'Odissea de Nolan i La Bola Negra dels Javis . I, per la qual cosa sembla, així serà. Remake estatunidenc de la pel·lícula espanyola Sentimental , de Cesc Gay (2020), és el tercer llargmetratge com a directora d'Olivia Wilde .

La Invitació explora els secrets de l'amor (i el desamor) a través de la història de Joe i Angela , un matrimoni a la deriva que, en temps desesperats, necessita mesures desesperades. Quan la parella convida a sopar als seus enigmàtics veïns de dalt, Pina i Hawk , la nit adquireix un rumb inesperat que els impulsarà a #obrir a noves experiències.

Dues parelles, dues vides completament oposades. Una d'elles, deprimida, avorrida i en un punt crític. L'altra, enèrgica, plena de vida i desig. La combinació perfecta per a aquesta comèdia en la qual els seus quatre protagonistes brillen i s'apoderen de la història. Un retrat intel·ligent de les relacions actuals, les pors en parella i la institució del matrimoni.

Una comèdia amb molt de drama

La Invitació , com a Sentimental , és una comèdia descacharrante que aixecarà riallades entre els espectadors. Però també molt drama. Plagada d'acudits molt pujats de to, és capaç de portar un tempo exquisit durant tot el metratge. La cinta no dóna puntada sense fil, es torna fogosa quan ho necessita i es tranquil·litza quan les pulsacions s'han revolucionat massa.

El treball com a directora de Wilde és genial en aquest aspecte. La naturalesa teatral de la història (en realitat prové de l'obra de teatre Els veïns de dalt ) fa d'ella una pel·lícula complexa. D'una banda, per la seva dimensió espacial, perquè tot succeeix entre les parets d'una casa. D'altra banda, perquè necessita del moviment i l'impacte constant dels diàlegs dels seus quatre protagonistes.

Però tot està en perfecta harmonia i equilibri. La Invitació és àcida, intel·ligent, directa i maquiavèl·lica. Una herència que li ve de Sentimental i que abraça i assumeix sense problemes. T'introdueix en la seva espiral de riures i moments absurds per a plantar llavors que arrelen molt més profund del que sembla.

Perquè les reflexions a les quals porta sobre el matrimoni i la vida en parella són incòmodes, a vegades dures d'assumir i, abans de res, molt interessants. Malgrat els riures continus, La Invitació és, a estones, una pel·lícula trista. Segur que generarà molta conversa i debat entre els espectadors en acabar.

Un repartiment en estat de gràcia

Si el primer pilar de La Invitació és el seu guió, el segon és el seu repartiment. una pel·lícula així només pot triomfar si té a quatre intèrprets de nivell que siguin capaç de #tirar tot el pes sobre les seves espatlles. Per sort, aquesta els té. Olivia Wilde , Edward Norton , Seth Rogen i Penélope Cruz estan esplèndids en els seus respectius papers.

Els tàndems que es formen entre ells són l'espurna definitiva que fan que La Invitació sigui rodona. Especialment destacables estan Seth Rogen amb el seu enginy i humor tan particulars i divertits; i una Penélope Cruz que deixa una de les interpretacions de l'any. Histriònica, explosiva i poderosa, és una força de la naturalesa que devora la pantalla.

L'espanyola torna a demostrar, com amb La Bola Negra , que està en un estat de forma artístic altíssim. De fet, la majoria de travesses ja la col·loquen entre les cinc nominades a l'Oscar a millor actriu de repartiment. No ho tindrà fàcil perquè Anne Hathaway és la clara favorita pel seu paper en L'Odissea , però la seva victòria no està ni molt menys descartada.

En resum, La Invitació és la comèdia de l'any. Una pel·lícula intel·ligent i divertida, però amb temes molt potents darrere que deixen amargues reflexions. Dirigida amb un pols narratiu perfecte, el seu afilat guió es aúpa en els quatre intèrprets, que s'entenen i complementen d'allò més bé. Per posar-li un però, és veritat que si fa uns anys es va veure Sentimental , pot perdre part de la seva originalitat. Però, en qualsevol cas, és tremendament disfrutable. Imprescindible dins d'enguany cinèfil.

Continuar llegint: ‘La Invitació’ (★★★★☆), la comèdia de l'any amb la qual Penélope Cruz vol guanyar el seu segon Oscar