Catalunya perd 302 empreses fins a setembre mentre Madrid en suma 505

Ja no es tracta només que el gruix de les milers d'empreses que han abandonat Catalunya des de 2017 es resisteixen a retornar (menys d'un 8% ho ha fet i han passat ja 9 anys), sinó que la comunitat no aconsegueix tapar l'hemorràgia. Trimestre a trimestre (i any rere any), continuen sent més les companyies que salin de Catalunya que les que opten per traslladar els seus negocis a la regió. El resultat és una pèrdua constant de múscul empresarial, que, amb alts i baixos i amb estranyíssimes excepcions positives, es va exacerbar a partir d'octubre de 2017, quan el referèndum il·legal d'autodeterminació i la fugaç declaració d'independència van donar lloc a una desbandada empresarial sense parangó, que, lluny de remetre, ha tornat a agafar renovades empentes en els últims temps. Entre gener i setembre d'enguany, un total de 823 empreses van decidir traslladar el seu domicili social des de Catalunya a altres #CCAA, mentre que només 521 van triar la regió com a destinació, segons es desprèn de les dades actualitzades ahir pel Col·legi de Registradors, que només recullen els trasllats ja inscrits en el Registre Mercantil de destinació i no les sol·licituds de canvi. La diferència entre arribades i sortides llança un saldo net negatiu de 302 empreses en els nou primers mesos de l'any, gairebé el triple que en tot 2025, exercici en el qual el teixit productiu català va perdre 109 societats, i, de nou, una xifra molt superior a la de qualsevol altra comunitat. Aquestes dades evidencien, una vegada més, que la confiança, que triga anys a #construir i a penes uns segons a #trencar, pot trigar després una eternitat a #reparar. Fa a penes uns dies, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va insistir que “Catalunya està en un camí de normalització” institucional, política i social. Però la veritat és que aquesta normalització no acaba de #traslladar al mapa empresarial, on la tocata i fuga de societats és la partitura habitual. I tampoc els ambiciosos plans d'inversió anunciats pel president català, entre ells la promesa de mobilitzar 3.300 milions en el futur per al desenvolupament d'obres públiques, han aconseguit frenar la sagnia de trasllats ni propiciar el retorn de les empreses que en el seu moment van marxar. El Govern no aconsegueix dissipar l'enorme desconfiança i inseguretat jurídica que ha generat el procés. I això es reflecteix en les xifres d'inversió estrangera, modestes per a una comunitat que fins a 2017 va ser la primera economia regional del país i que avui, des de la segona posició, continua aportant el 18,9% del #PIB nacional. Recentment, Illa va rebre a una delegació d'empresaris mexicans als quals va demanar que inverteixin a Catalunya, una visita que va constatar les asimetries que existeixen entre tots dos: mentre que a Mèxic hi ha 547 filials catalanes, les subsidiàries d'empreses mexicanes a Catalunya no arriben a 40. En 2025, Catalunya va captar 4.510 milions d'euros d'inversió forana, enfront dels 15.970 milions atrets per Madrid.

En el primer semestre d'enguany, Catalunya va rebre 2.358 milions d'inversió estrangera i Madrid va aconseguir els 5.635 milions. Precisament, en l'altre costat de la balança, la principal beneficiària de les mudances empresarials entre regions va ser Madrid, que entre gener i setembre de 2026 va aconseguir #recuperar de la relliscada soferta en 2025, quan va registrar un saldo net negatiu de 65 empreses, segons les dades dels Registradors. Un còmput negatiu molt inusual que es va produir després que el govern regional, davant la creació del gravamen a les fortunes, es veiés forçat a reactivar l'Impost de Patrimoni per a evitar que aquests ingressos anessin a les arques de l'Estat en lloc de les de Madrid, la qual cosa li va fer perdre un dels elements diferencials de la seva política fiscal. En 2026, no obstant això, la comunitat ha tornat a la senda del creixement. I ho ha fet, a més, amb força. Fins a setembre van abandonar Madrid 1.292 empreses, però van arribar a la regió 1.797, donant lloc a un saldo net positiu de 505 empreses, una xifra que esborra els números vermells de 2025 i més que duplica el balanç positiu de 209 empreses registrat en 2024. Això és, encara que Madrid s'ha ressentit puntualment de la pèrdua d'un dels seus principals esperons fiscals (fins a la seva reactivació, tenia suprimit de facto Patrimoni), les empreses continuen valorant moltes altres qüestions, com la seva estabilitat institucional, reguladora i jurídica; la resta de la seva política d'alleujament fiscal, la seva aposta per la llibertat d'empresa, o el seu esforç per reduir les càrregues burocràtiques. Després de Madrid, encara que a gran distància, Canàries i Balears van registrar els majors saldos positius, amb guanys de 50 i 41 empreses, respectivament. Entre els balanços en vermell i després de Catalunya, la segona major pèrdua de fibra empresarial va correspondre a Castella-la Manxa, amb un saldo negatiu de 106 companyies; seguida des de lluny per Castella i Lleó, que va perdre 78. Entre gener i setembre, un total de 4.634 empreses van fer mudança a Espanya, traslladant el seu domicili social d'una comunitat autònoma a una altra. Encara que aquests moviments són constants al llarg de l'any, el segon trimestre va concentrar una activitat especialment elevada, amb un total de 1.952 canvis de domicili, el 42% del total en el que va d'any. Aquest trànsit empresarial es va moderar de manera significativa en el tercer trimestre, amb un total de 1.276 mudances corporatives. Durant aquest període (entre juliol i setembre), Catalunya va viure l'arribada de 147 empreses i la sortida de 184, amb un balanç net negatiu de 37. A Madrid, el trimestre va tancar en taules, amb el mateix nombre d'arribades que d'èxodes: 408.