La Fúmiga tanca la seva etapa musical amb un concert davant de 36.000 persones

El grup d’Alzira La Fúmiga ha posat punt final a la seva trajectòria amb un comiat multitudinari al Roig Arena de València. Unes 36.000 persones han acompanyat la banda aquest cap de setmana en un tancament que els mateixos integrants han definit amb una frase clara: «Aquesta història mereix un final de pel·lícula.»

La decisió d'aturar el projecte en el seu moment més dolç respon a la voluntat de preservar l'amistat per damunt de la música. Dalt de l'escenari, Àrtur Martínez va confessar que «la nostra història d’amistat era més important que qualsevol cosa que podia passar en aquest projecte», subratllant que volien controlar el moment del comiat.

Durant gairebé tres hores, la banda va oferir un espectacle ple d'energia i emocions per reivindicar els finals feliços. Segons el grup, «hi ha coses a la vida que s’acaben quan encara t’agraden, quan encara voldries ballar, però decideixes marxar i penses: 'Que bé que ho hem fet tot.'»

La celebració va comptar amb la presència de nombrosos artistes amics que han compartit camí amb ells, com Ginestà, Sandra Monfort, Samantha, Panxo de Zoo i Suu. En les actuacions de divendres també es van sumar a la festa The Tyets i Figa Flawas, convertint el concert en una gran trobada de la música actual.

La Fúmiga també va voler cedir protagonisme a les noves veus del panorama musical valencià per demostrar que el futur està assegurat. Artistes com Abril, la Xica, Drasen, Esther i Naina van participar en la cita, en un gest de generositat cap a les generacions que comencen a despuntar.

El concert va incloure homenatges a referents com La Gossa Sorda, amb el tema «Esbarzers», i Aspencat, amb la col·laboració de Kiko Tur a «Quan caminàvem». Durant la cançó «Monstres i gegants», es van projectar imatges de Juan Carlos, Ayuso i Mazón, provocant una forta xiulada i crits de «Mazón, a presó!» per part del públic.

En aquest context reivindicatiu, el cantant Àrtur Martínez va expressar el malestar col·lectiu davant la situació política actual. El vocalista va aprofitar la pausa entre cançons per declarar davant de tot el pavelló: «Fa anys i dos dies que estem esperant disculpes i dignitat.»

La cultura valenciana va tenir un paper central amb la presència de xarangues, cercaviles, albaes, marxes mores, corals i la muixeranga. També es van veure elements tradicionals com la Moma del Corpus i referències a la pilota valenciana, fent un recorregut exhaustiu per l’imaginari col·lectiu del territori.

Un dels moments més emotius va ser la interpretació de «La Malaguenya de Barxeta» amb Pep Gimeno «Botifarra», Noelia Llorens «Titana» i Jonatan Penalba. Aquesta peça va connectar l'audiència amb les seves arrels més profundes, recordant els orígens de la banda que va néixer en una colla d'amics d'una banda de poble.

El projecte, que va començar com una xaranga de versions abans de crear els seus propis himnes generacionals, s'acomiada sent fidel a la seva història. La Fúmiga tanca així una etapa marcada per la celebració de la vida i la intensitat, deixant un llegat musical que ja forma part de la banda sonora valenciana.