Acord de França i Alemanya per mantenir els cotxes de combustió a Europa més enllà del 2035

Nou revés per als objectius climàtics de la Unió Europea. Els motors econòmics del continent, França i Alemanya, han arribat a un acord aquest divendres per suavitzar les exigències climàtiques del sector de l'automòbil i mantenir la fabricació de vehicles de combustió més enllà del 2035. Així ho ha anunciat el govern francès en un comunicat, en què detalla que el pacte també inclou eines per reforçar les condicions de producció dins d'Europa. Aquesta proposta ha estat una gran demanda dels fabricants europeus, que actualment treballen a correcuita per electrificar-se davant la forta competència xinesa. L'acord, en cas que acabi tirant endavant, tindrà importants efectes en el principal fabricant a Catalunya, Seat, un dels més importants, més temps per aconseguir la segona plataforma. Per entendre-ho: ara per ara a la planta del grup a Martorell es treballa en tres línies de producció, de les quals tan sols una està preparada per fabricar cotxes 100% elèctrics. Ara bé, per electrificar cada línia cal una forta inversió. De fet, per aconseguir la primera plataforma es van haver de destinar 3.000 milions d'euros a la factoria. Electrificar una segona línia de producció és la principal reclamació dels sindicats des de fa anys, ja que consideren que és la manera de garantir l'ocupació davant les regulacions sobre els carburants. La decisió sobre l'assignació, però, no és de la direcció de Seat –que també advoca perquè arribi–, sinó que depèn de la seva matriu alemanya, el grup Volkswagen, que actualment es troba en un ampli procés de reestructuració. Tal com van explicar fonts de la cúpula del grup aquest cap de setmana a París, no està previst prendre cap decisió sobre la qüestió en els pròxims dotze mesos. I en cas que s'acabi assignant la plataforma, tardaria entre tres i cinc anys a començar a produir. Mantenir els cotxes de combustió també donarà aire al futur de la marca Seat. Tal com va explicar aquest dilluns el conseller delegat de Seat i Cupra, Markus Haupt, la companyia no té previst electrificar cap dels models de la marca i, per tant, va vincular la producció dels Seat a l'evolució de la regulació sobre carburants. Per tant, flexibilitzar la fi dels vehicles de combustió pot allargar la vida de la marca. “El comportament dels clients i la regulació dictaran el que passi i quan”, va assegurar el conseller delegat de Seat i Cupra durant una trobada amb periodistes. Enfortir el vehicle elèctric L'objectiu del pacte entre Berlín i París és enfortir "la capacitat d'Europa per desenvolupar i produir la pròxima generació de vehicles elèctrics", segons el comunicat de l'Elisi. "La nostra ambició compartida és clara: transformar amb èxit la nostra indústria automobilística mantenint la nostra ambició climàtica i garantint que els cotxes del futur es produeixin a Europa", diu el text. Segons l'esborrany de l'acord, al qual ha tingut accés l'ARA, es preveu reduir un 10% més l’objectiu de reducció d’emissions de diòxid de carboni (CO2) per al 2035. L'última proposta de la Comissió Europea plantejava que els fabricants reduïssin fins al 90% les emissions de diòxid de carboni dels vehicles nous, però obligava les empreses a compensar aquest 10% amb combustibles neutres per al clima. Ara l'eix franco-alemany preveu eliminar aquesta obligació de compensació. El text també preveu més flexibilitat perquè els fabricants puguin "respondre a les crisis externes i evitar pagaments de sancions desproporcionats", és a dir, suavitzar el pagament de multes per infraccions. Així, proposen canvis en la manera com es calculen les emissions. Si, per exemple, un any se n'emeten més del compte, es poden compensar emetent-ne menys l'any següent, i viceversa. L'acord, que encara necessita el vistiplau definitiu de Berlín, arriba després de mesos de desacords entre les dues capitals sobre els requisits climàtics que han de tenir els vehicles perquè les empreses puguin accedir a ajudes públiques. Mentre que Alemanya pressionava per donar més marge als fabricants i tenia més flexibilitat per incloure socis comercials de fora de la UE, França volia mantenir l'ambició climàtica i mantenir les subvencions de contractació pública dins de les fronteres de la UE. Amb el nou acord, Berlín aconsegueix el suport de França en el primer punt i París en el segon. Si bé el text no és vinculant en cap aspecte, sí que marca el rumb de les decisions que prendran tant els estats membres de la UE com la Comissió Europea, a causa del pes econòmic que tenen les indústries dels dos països al continent.