Demichelis: «El futbol em va ajudar a aixecar-me de les meves tragèdies familiars»

El Xarxa Bull Leipzig ha estat una de les millors pedreres de futbolistes de l'última dècada. Un club creat per a competir contra els grans a Alemanya, però també a Europa, sense perdre l'essència d'entitat formadora de talents, com és el cas de Diomande ... , per anar a l'últim. L'equip germà visita demà el Bernabéu i el fa amb Martín Demichelis com a entrenador. L'argentí, un dels millors defenses sud-americans dels últims 20 anys, repassa al costat de diversos mitjans espanyols la seva nova vida en les banquetes: «Jo agarro el bo i el dolent dels entrenadors que vaig tenir», resumeix el tècnic del Leipzig.Pellegrini va ser amb el qual més va congeniar. Li va dirigir en River, al Màlaga i en el City, però d'on va treure la major lliçó va ser del seu tibant vincle amb Van Gaal, el seu últim tècnic en el Bayern, on va jugar entre 2003 i 2010: «Em vaig anar d'allí a pesar que tenia dos anys més de contracte, el contracte a nivell professional més gran que vaig tenir en la meva carrera, per Louis. Quan a mi em pregunten per ell com a entrenador, em trec el barret. El Louis entrenador tàctic i que ensenya una idea futbolística, aquest Louis em va deixar moltíssims ensenyaments. El de la possessió, el de donar una passada cap endarrere, el de jugar amb l'arquer, el de moure la pilota de costat a costat mil vegades fins a esperar el moment indicat… però em vaig anar del Bayern per ell», insisteix.«Ara que l'entrenador sóc jo, tinc clar que no faria el que Van Gaal va fer amb mi en el Bayern» Martín Demichelis Entrenador del LeipzigSu relació va ser tan incendiària que ja en els moments finals de Demichelis en el Bayern, durant un partidillo d'entrenament entre titulars i suplents, l'argentí li va deixar anar un balonazo que no li va donar de miracle. Fins que en una altra sessió, el neerlandès li va donar un ultimàtum: «Un dia en un entrenament va dir davant del grup que al gener o s'anava ell o m'anava jo, quan en aquest moment era el segon capità. Vaig aixecar la mà i vaig dir que m'anava jo. Ara que l'entrenador sóc jo, tinc clar que no faria el que ell va fer amb mi».Demichelis va néixer en una humil família de Justinià, una petita ciutat de 10.000 habitants, a la província de Còrdova, a 500 quilòmetres al nord-oest de Buenos Aires. I mai va tenir una vida senzilla. La seva mare va morir de càncer de pàncrees quan ell a penes tenia 14 anys. Li ho van detectar al novembre i va morir al maig, a penes sis mesos després. Als 33, el seu pare, que era camioner, va morir en un accident de trànsit en el qual el cotxe va acabar en flames. I dos anys abans Adrián de Vicente, el seu agent i millor amic, també havia mort en un altre accident de trànsit: «El futbol va ser un aliat. Em va ajudar a aixecar-me de totes les meves tragèdies familiars i em va forjar l'estómac per a superar tots els moments de dificultat. També ara que, després de 18 anys, m'he separat de la meva dona i tinc als meus fills lluny de mi. I no és fàcil. Per això sempre li dic als nois que hi ha coses pitjors. L'altre dia el Bayern ens va ficar sis, per exemple.

I jo he perdut una final de Champions i una altra d'un Mundial. Però hi ha coses pitjors».Aquesta final del Mundial va ser la de 2014, al Brasil, davant Alemanya (0-1). Molts van pensar llavors que Messi no guanyaria mai una Copa del Món, però el va fer a Qatar 2022 i Espanya li va privar de fer-ho per segona vegada fa uns mesos: «Jo era molt pròxim a ell en tota aquesta etapa en la qual l'Argentina no va guanyar res. De fet, vaig ser un dels convidats de les seves noces, però mai vaig ser de molestar-ho ni d'estar damunt de Leo. Com a argentí, se li estranyarà i ja sentim nostàlgia pel seu adéu. Deixa un llegat enorme i jo només em sento agraït d'haver pogut compartir la selecció amb ell».«Diomandé damunt té una qualitat que avui té molt valor: és un dels extrems que més recorregut té cap endarrere i que més duels guanya» Martín Demichelis Entrenador del LeipzigDemichelis també ha compartit equip amb Diomande , però en aquest cas a penes unes poques setmanes, les que van coincidir en pretemporada fins que l'ivorià va fitxar pel Madrid: «No vaig poder gaudir-ho molt. Li he vist més per la televisió que en directe i en les converses que vam tenir ell em va deixar clar que el seu desig era fer un salt en la seva carrera, i el Madrid era aquest salt. Li auguro un gran futur perquè té un potencial enorme. Avui el futbol s'ha dirigit a jugar amb extrems súper desequilibrantes. Ell és un d'aquests que marca la diferència, tant per esquerra com per dreta. Té un gran maneig i control de la pilota amb totes dues cames, i això li dóna facilitat per a jugar en tots dos costats. A més, té una acceleració en pocs metres que pocs futbolistes tenen en el futbol d'ara i, damunt, té una qualitat que avui té molt valor: és un dels extrems que més recorregut té cap endarrere i que més duels guanya».«La paraula projecte no m'agrada en el futbol d'avui»Serà un partit especial per a Diomande davant un Leipzig que va rebre un set del Bayern en l'última jornada de la Bundesliga. Un resultat que Demichelis vol utilitzar com a esperó per al Bernabéu: «Espero veure un altre equip del qual vam ser l'últim cap de setmana, perquè crec que ho som. I per a això hem de sortir a jugar el nostre partit, no el que vol el rival, en aquest cas el Madrid. Si aquesta institució va fer un gran any la temporada passada per a poder jugar aquesta classe de partits, és el moment de demostrar-lo. Tant de bo tinguem la personalitat per a voler la pilota, cuidar la possessió i ser molt atrevits. I, alhora, cuidar les transicions del Madrid, perquè en això els equips de Mourinho són molt bons».Demichelis, després del seu pas pel filial del Bayern, River, Monterrey i Mallorca, sap que té ara la seva primera gran oportunitat en un club europeu de classe mitjana-alta, però evita #posar metes i objectius que vagin més enllà del dia a dia: «A mi no m'agrada utilitzar la paraula projecte en el món del futbol. Perquè en els projectes, si no hi ha triomfs, són difícils d'esperar.

Però és que, a més de guanyar, a mi m'importa molt el com. Jo no deixaré de ser exigent amb mi mateix per a quedar-me la major quantitat de temps possible. Em sento feliç a Leipzig, perquè crec que els meus principis com a entrenador coincideixen plenament amb els de la institució, però també sé que el futbol d'avui no espera a ningú. Així que visc el moment i el que realment intent és ajudar a aquest grup de jugadors i a aquest club a créixer i ser els millors possibles, sense anar més enllà de partit pròxim».