El Japó llança una missió per explorar Fobos i Deimos i portar-ne mostres a la Terra

El Japó va llançar dimarts una nau espacial en una missió de cinc anys per explorar les misterioses llunes de Mart, Fobos i Deimos, i portar-ne mostres per primera vegada. El projecte, valorat en 578 milions de dòlars, pretén lliurar pols, terra i roques a la Terra el 2031, fet que podria aportar llum sobre com es van formar les llunes i els orígens de la vida.

Una nau espacial japonesa va sortir disparada cap a Mart dimarts en una recerca sense precedents per explorar les seves misterioses llunes i portar-ne mostres.

Cinc de les agències espacials del món van unir forces per a la missió de cinc anys que intentarà fer aterrar un explorador robòtic i un vehicle tot terreny a Fobos, la més gran i propera de les dues llunes menudes de Mart.

L'Agència d'Exploració Aeroespacial del Japó, que encapçala l'agosarat esforç de mostreig, va llançar la nau espacial abans de l'alba des del principal port espacial del país a l'illa de Tanegashima. Els funcionaris van declarar l'èxit una hora més tard quan la nau espacial es va separar tal com estava previst de la fase superior del coet. Els controladors de vol van trencar a aplaudir i es van aixecar de pressa, donant-se la mà i abraçant-se.

Mentre que la NASA ha aterrat amb èxit nou naus espacials a Mart durant els últims 50 anys i la Xina va aconseguir un aterratge el 2021, ningú s'havia aventurat mai a Fobos ni al seu company Deimos. I ningú ha aconseguit recollir mostres de Mart, i menys de les seves llunes.

Si té èxit, fragments de pols, terra i roques de Fobos arribaran a la Terra el 2031.

"Hi ha molta adrenalina, molta emoció i molta sorpresa", va dir l'astrofísic de la NASA Tom Statler, que participa en el projecte.

Llegir més Astronautes francesos, estatunidencs i russos tornen a la Terra després de vuit mesos a l'espai

El Japó té avantatge de sortida, amb dues recuperacions de mostres d'asteroides ja sota el seu cinturó còsmic.

Fobos és una roca grumollosa i amb forma de patata de tot just 22 quilòmetres d'ample. L'examen de trossos d'aquesta pot explicar com van sorgir les llunes de Mart, i possiblement altres llunes.

Batejada com a MMX per Exploració de les Llunes de Mart (Martian Moons Exploration), la missió de 578 milions de dòlars compta amb una gran nau espacial de 5 tones que hauria d'arribar a Mart a finals de l'estiu vinent. Es sincronitzarà amb l'òrbita estreta de Fobos al voltant del planeta vermell abans d'ejectar el vehicle franco-alemany anomenat Idefix pel gosset terrier blanc dels còmics d'Astèrix.

No més gran que un forn de microones, l'Idefix caurà a Fobos per si sol, botant durant diversos minuts abans d'aturar-se en la gravetat extraordinàriament baixa de la lluna.

El vehicle tot terreny de quatre rodes està dissenyat per redreçar-se si aterra de cap per avall. Tanmateix, totes les apostes s'anul·len si s'enfonsa en terra tova o queda falcat entre roques, va dir Julien Baroukh, de l'Agència Espacial Francesa. Un cop desplegats els panells solars del vehicle, aquest ja no es podrà redreçar, va afegir, raó per la qual es mourà a una velocitat glacial d'1 mil·límetre per segon.

Llegir més La NASA troba un cràter lunar "únic en un segle", més gran que el Coliseu romà

L'Idefix servirà de "explorador per a la seguretat", segons Baroukh, mentre ronda per Fobos durant 100 dies. Els controladors de vol japonesos volen evitar el terra polsós i el terreny accidentat quan la nau mare —un mòdul d'aterratge estacionari de quatre potes— descendeixi a la superfície per recollir mostres a finals de 2028 o 2029.

El mòdul d'aterratge passarà només dues hores a Fobos, perforant i aspirant almenys 10 grams de material, abans de tornar a l'espai. Estudiarà Deimos durant una sèrie de vols rasants abans de deixar el veïnat marcià el 2030 i afanyar-se cap a la Terra per al lliurament de mostres el 2031 al desert australià.

És una empresa traïdora, amb restes escampades pel camí.

Els noms de les llunes no són exactament tranquil·litzadors: Fobos és por en grec i Deimos significa terror. Són els fills bessons del déu de la guerra Ares, Mart en la mitologia romana.

Rússia va ensofrar en els seus tres intents a Fobos, així com en molts altres esforços a Mart. En la seva única altra missió a Mart, el Japó no va aconseguir posar una nau espacial en òrbita al voltant del planeta vermell. Fins i tot la NASA ha tingut la seva part de fracassos en la temptativa de respondre la pregunta candent: va existir mai vida a Mart?

En estudiar les llunes de Mart, els científics esperen esbrinar si Fobos i Deimos es van formar arran d'una col·lisió antiga entre Mart i una roca espacial xocant. També és possible que les llunes siguin asteroides errants que van quedar atrapats en la gravetat de Mart.

Llegir més 'Totes les emocions humanes': l'astronauta francesa Sophie Adenot torna a la Terra

De qualsevol manera, els científics preveuen trobar rastres de Mart a Fobos, fent que les mostres siguin un dos per un irresistible que hauria d'ajudar a desmistificar la formació planetària i de les llunes, i potser fins i tot la recepta de la vida. Les troballes ajudaran a donar forma a les futures missions a Mart, incloses les dels astronautes, va dir la directora interina de ciència planetària de la NASA, Lindsay Hays.

"És una oportunitat única a la vida. Formem part de la primera missió de retorn de mostres del sistema marcià", va dir Markus Grebenstein, cap de vehicles tot terreny de l'Agència Espacial Alemanya.

El Japó no és l'únic que pretén reclamar les riqueses científiques contingudes en les roques i la terra del sistema marcià. La Xina té previst llançar una missió de retorn de mostres a Mart el 2028, mentre que la NASA encara debateix com recuperar els més de 30 tubs de mostres recollits pel vehicle tot terreny Perseverance de Mart, el nou campió de la conducció fora de la Terra.

El Japó i la Xina podrien anar frec a frec en la recuperació de mostres del sistema marcià. Tots dos apunten al 2031.

El Japó inverteix 350 milions de dòlars en aquesta missió. La NASA hi contribueix amb 87 milions, l'Agència Espacial Francesa amb uns 68 milions, l'Agència Espacial Alemanya amb uns 56 milions i l'Agència Espacial Europea amb uns 17 milions.