El precedent de l'empara 'preventiva' del Defensor del Poble: va ser en 1984, i es va retirar en #personar els afectats
El recurs d'empara del Defensor del Poble davant el Tribunal Constitucional compta amb un precedent similar en un acte de 1984, al qual ha tingut accés ABC, en el qual acorda #retirar després de reconèixer que actuava de manera preventiva i subsidiària a la intervenció ... dels propis afectats, que van comparèixer personalment. El 7 de desembre de 1983 aquesta institució va formular un recurs d'empara contra les sentències del Tribunal Suprem i de l'Audiència Territorial de València per estimar que s'havia produït una violació del dret reconegut en l'article 24.1 de la Constitució (tutela judicial efectiva) L'origen del litigi es trobava en la petició d'empara del Col·legi Oficial de Perits i Enginyers Tècnics de la província d'Alacant, que va acudir al Defensor al·legant indefensió processal. Aquest col·legi argumentava que no havia pogut #personar ni #defensar en un recurs contenciós administratiu perquè aquest no va ser publicat en el butlletí d'Alacant, #publicar únicament en el de València. Davant aquesta situació, el Defensor del Poble va decidir interposar la seva demanda, però el va fer adoptant una estratègia jurídica clara. En la demanda, la institució va aclarir que presentava el recurs amb caràcter merament subsidiari i ad cautelam. L'objectiu exclusiu de la institució era procurar l'empara dels afectats únicament per al supòsit que el Tribunal Constitucional no els reconegués la seva pròpia legitimació per a recórrer per si mateixos. La situació processal es va resoldre quan el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit els recursos d'empara, els quals havien estat interposats directament pels propis afectats, als qui se'ls va reconèixer la seva legitimació. En constatar que els drets constitucionals ja quedaven emparats pels propis interessats, el Defensor del Poble va manifestar expressament la seva voluntat de desistir de la pretensió exercitada i #apartar del recurs. Per part seva, el Ministeri Fiscal va indicar que no tenia res a oposar a aquest desistiment. El desenllaç jurídic va arribar amb l'acte del 15 de febrer de 1984, en el qual la Secció Segona del Tribunal Constitucional va acordar acceptar el desistiment del procés sol·licitat pel Defensor del Poble i decretar l'arxivament de les actuacions. El Tribunal va fonamentar la seva decisió assenyalant que no existien raons d'interès públic que imposessin la continuïtat del procés. En haver acudit les persones privades interessades i #admetre els seus recursos, la legitimació del Defensor del Poble, que era merament concurrent i preventiva, va decaure de manera evident. Els 'néts' sí han pogut #personar El cas de la 'llei de néts' té una circumstància que fa fins i tot més extravagant el recurs d'Ángel Gabilondo, i és que en aquest cas els afectats sí que han estat cridats al procediment; de fet el Suprem els va donar un termini per a #personar que venç aquest dijous 22.
EL Suprem va ordenar publicar aquesta informació en el #BOE i en les oficines consulars.En aquest sentit sembla obvi que el recurs del Defensor del Poble és prematur tenint en compte que ni els propis afectats han esgotat la via jurisdiccional, pas necessari abans de recórrer al #TC, com recorden fonts jurídiques.
