Els sindicats francesos consideren insuficients les mesures del Govern
El Govern francès va anunciar un paquet de mesures per a respondre a les protestes estudiantils que porten setmanes sacsejant el país, però els sindicats docents i les organitzacions estudiantils consideren insuficients les concessions.
Primera modificació: 27/10/2026 - 13.31 Última modificació: 27/10/2026 - 15.33
El pla preveu una inversió de 5.000 milions d'euros per a renovar centres educatius, limitar el nombre d'alumnes per classe i reformar l'accés a la universitat. En paral·lel, el Senat examina un projecte de llei que endureix les sancions per les destrosses durant les manifestacions i amplia les eines de l'Estat per a actuar contra continguts violents en xarxes socials.
Les mesures educatives, presentades el dilluns, inclouen la creació de 15.000 places addicionals en l'ensenyament superior, l'actualització de les beques estudiantils segons la inflació i un límit de 28 alumnes en les classes de segon de batxillerat francès ( seconde ), inicialment en els centres més desfavorits. El Govern també preveu reemplaçar progressivament Parcoursup, la plataforma d'accés a la universitat qüestionada pels estudiants, amb una nova eina prevista per a 2028. No obstant això, els representants del sector educatiu van advertir que els anuncis no resolen els problemes de falta de personal i recursos que van originar les mobilitzacions.
Per a mostrar aquest contingut de YouTube, ha d'autoritzar les cookies de mesurament d'audiència i publicitat.
Una extensió del teu navegador sembla estar bloquejant la càrrega del reproductor de vídeo. Per a poder veure aquest contingut, has de desactivar-la en aquest lloc.
Sophie Venetitay, secretària general del sindicat docent SNES-FSU, va afirmar que les propostes no aconsegueixen per a respondre al malestar en els centres educatius. Entre les seves demandes figuren ampliar el límit d'alumnes per classe i contractar més personal per a millorar les condicions d'aprenentatge.
"El que va anunciar avui el ministeri és a penes el començament d'una resposta", va sostenir Venetitay, qui va advertir que les mesures no bastaran per a apaivagar el descontentament. Els representants estudiantils també van considerar que les concessions són un primer pas, però van confirmar que mantindran les mobilitzacions previstes per al dissabte i el 5 de novembre.
El ministre d'Educació, Édouard Geffray, va confirmar que s'anul·laran les 836 supressions de llocs previstes en el pressupost de 2027 i que es crearan altres 500 llocs docents en els instituts públics. L'Executiu també obrirà un debat sobre la pressió acadèmica, que inclourà una revisió de l'avaluació contínua del batxillerat i de l'organització de les especialitats per a alleujar els horaris dels alumnes.
El paquet educatiu tindrà un cost estimat de 5.000 milions d'euros, segons el ministre de Pressupost, David Amiel, qui va assenyalar que la despesa es compensarà amb retallades en altres partides. La capacitat del Govern per a respondre a les reivindicacions està limitada per l'endeutament públic, que s'aproxima al 120% del producte intern brut, i per les dificultats per a tancar els comptes del pròxim any.
Mentre l'Executiu intenta contenir les protestes mitjançant concessions educatives, el Senat francès examina un projecte de llei conegut com "qui trenca, paga", que busca facilitar la indemnització de les víctimes i reforçar la responsabilitat civil i penal dels qui participin en actes de vandalisme durant les manifestacions.
La iniciativa, impulsada després dels saquejos i destrosses del 17 d'octubre, contempla elevar les penes màximes de presó d'un a tres anys i augmentar les multes de 15.000 a 45.000 euros. També inclou la possibilitat d'utilitzar drons amb finalitats judicials, suspendre determinats comptes en serveis digitals i embargar algunes prestacions socials als responsables dels danys.
El text amplia a més la responsabilitat civil a persones que romanguin en el lloc de les destrosses malgrat una ordre de dispersió. La proposta ha generat crítiques tant per l'abast de les sancions com pel límit de 10.000 euros previst per als reemborsaments per persona implicada. Sectors d'esquerra adverteixen de possibles conseqüències per a la llibertat de manifestació, mentre els seus defensors sostenen que la norma busca distingir entre els qui protesten pacíficament i els qui cometen delictes.
Llegir també Els anuncis del Govern de França no calmen als estudiants, que criden a seguir les protestes
En paral·lel, l'Executiu va presentar una esmena que permetria sol·licitar el bloqueig o la desindexación de plataformes digitals que no retirin determinats continguts il·lícits dins dels terminis establerts. La proposta fixa una hora per a eliminar publicacions que incitin a atemptats, a la insurrecció o a l'ús d'armes contra l'Estat o una part de la població, i fins a 24 hores per a altres continguts que promoguin delictes greus, com a agressions, robatoris o destruccions que puguin alterar greument l'ordre públic.
El Govern argumenta que les xarxes socials poden facilitar la coordinació d'accions violentes i la difusió de convocatòries que derivin en saquejos i enfrontaments. L'esmena també ampliaria les competències de Pharos, el servei policial francès que rep denúncies sobre continguts il·lícits en internet.
No obstant això, la proposta planteja dubtes jurídics. En 2025, el Consell d'Estat francès va considerar desproporcionat el bloqueig de TikTok a Nova Caledònia durant els disturbis de 2024, encara que va deixar oberta la possibilitat de restriccions en circumstàncies excepcionals.
Per a mostrar aquest contingut de YouTube, ha d'autoritzar les cookies de mesurament d'audiència i publicitat.
Una extensió del teu navegador sembla estar bloquejant la càrrega del reproductor de vídeo. Per a poder veure aquest contingut, has de desactivar-la en aquest lloc.
El ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, va anunciar que el dispositiu de seguretat serà reforçat durant les pròximes manifestacions. La decisió arriba després dels disturbis del 17 d'octubre, que van provocar saquejos i danys en diferents ciutats i van portar a les autoritats locals a imposar restriccions a les concentracions i tocs de queda parcials.
La crisi també té conseqüències polítiques. L'augment del malestar social i la percepció de dificultats per a mantenir l'ordre públic han afavorit a la dirigent ultradretana Marini Le Pen, que encapçala els sondejos d'intenció de vot de cara a les eleccions presidencials de la pròxima primavera.
Amb noves protestes convocades per als pròxims dies, el Govern d'Emmanuel Macron intenta combinar mesures educatives amb un enduriment de la resposta enfront dels disturbis. Però el rebuig de sindicats i estudiants mostra que les concessions anunciades encara no han aconseguit desactivar un moviment que va començar en els centres educatius i es va estendre a altres sectors afectats pel cost de vida i la deterioració dels serveis públics.
