El fons de 2 bilions de capitals de Noruega va ser congelat per empreses de defensa importants. Això podria estar a punt de canviar.

El fons petroli de Noruega, 3 bilions d'euros, aviat podria invertir en empreses de defensa occidentals després d'anys de ser congelat de gran part del sector per directrius de l'ètica estatal.

El fons de riquesa sobirà actualment val al voltant de 21.8 bilions de corones noruega, o 2 bilions de dòlars, fent-lo el fons més gran del seu tipus al món. Amb les estaques al voltant del 1,5% de les empreses llistades públicament del món, el fons és un dels inversors més grans del mercat d'accions arreu del món.

El 20 de novembre del 2025 es va ordenar una revisió en les directrius de l'ètica que governava com el Banc Norges inverteix, després de la controvèrsia sobre les immersions d'alguns israelians i nord-americans.

El dijous, el Comitè independent Gjedrem va presentar les troballes del Ministeri d'Hisenda. Inclou una recomanació de canvi radical a l'enfocament del fons de les inversions de defensa, discutint que "Norges Bank s'ha d'estar preparat per a situacions en què els conflictes s'intensifiquen en la guerra."

Les regles ètiques actuals prohibeixen que el fons de fer inversions en empreses que inclouen Airbus , BASE Systems , Boeing , BWX Technlogies i Bloquejat Martin , ja que contribueixen a la fabricació d'armes nuclears. El fons té algunes accions de defensa, incloent-hi un 2,3% de la foguera en el radi metàl·lic d'Alemanya, i un 1,5% de la foguera a Leonardo .

El Comitè Gjedrem va dir que el dijous que encara que el criteri d'armes nuclears s'hauria de retenir, "l'abast hauria de canviar."

"El Fons no està invertit en empreses que produeixen armes nuclears, a no ser que l'empresa sigui escarponada en un estat nuclear sota el Tractat de la no-providació de les armes nuclears (NPT) que s'alcien amb Noruega," va dir en el seu informe. "Les companyies europees i Americanes que produeixen components per a les armes nuclears, per tant, es poden reinclour."

Va afegir que la inversió potencial hauria d'incloure empreses que produeixen armes que Noruega necessita per a la seva pròpia defensa, i va proposar eliminar el requisit dels legisladors d'armes per a ser avaluats per si els seus productes s'utilitzen per les nacions segons la llei humanitària internacional.

El comitè va considerar que, juntament amb l'augment d'inestabilitat geopolítica, guerres a l'Orient Mitjà i Ucraïna, i les preocupacions de la seguretat de l'energia, la capital i la influència del fons implicaven que era "amb temps per a reviure el marc ètic."

"La mida del Fons i l'accés a un millor accés a la gestió d'empreses i als taulers que el Fons tenia al 2003," va dir. "En un moment d'una situació política més exigent a l'estranger, això proporciona oportunitats de les quals la gestió hauria d'utilitzar."

"L'ordre liberal, basat en normes internacionals és declinada," va afegir. Cada cop s'utilitzen polítiquesconomètiques com a instruments de política exterior. La cooperació entre els països ha esdevingut més costosa i la negociació en els últims anys. "

Va advertir que en aquest ambient, altres governs poden "significar-se de manera més adequada com a representant de la política del govern noruec."

El fons de petroli de Noruega es va crear als anys 90 per invertir ingressos de la indústria petroli i gas del país. Mentre el Ministeri de finances de Noruega i el Banc Central estan implicats en el govern del fons, les decisions d'inversió es prenen per la gestió de les Investàncies Bances (NBIM), amb les recomanacions històricament presentades pel seu Consell sobre Ethic.

"Hi ha hagut reaccions i amenaces de contramesura," va dir el Comitè Gjedrem en el seu informe el dijous. "Les mesures requisitòries podrien impactar contra el Fons i altres interessos noruecs."

L'any passat en setembre, els Estats Units. El Departament d'Estat li va dir a CNBC que va ser "teriament preocupat" per la decisió de NBIM de sortir de posicions en el fabricant de maquinària nord-americà i cinc bancs israelians, acusant el fons de la base de la seva decisió sobre "s'afirmació de la ciutat."

NBIM havia citat el risc "inacceptable" que les empreses van contribuir a les violacions dels drets als territoris palestins quan es submergien. El ministre financer de Noruega, Jens Stoltenberg , antic secretari general de l'OTAN, va dir en aquell moment que era "no una decisió política."

El Comitè de Gjedrem va destacar el dijous que el risc d'aconseguir més reaccions a les eleccions d'inversió del NBIM també va ser augmentant com a finances públiques va tenir més pressió en molts països.

"El deute del govern pot posar en perill l'estabilitat econòmica als països, però també pot donar un incentiu per mirar l'interès dels inversors estrangers i dividir els ingressos com a base d'ingressos per a l'estat," va advertir.

Els membres del comitè van concloure que tot i que les directrius que recol·laboren el marc ètic del fons encara tenen un suport ampli, havien tingut pressió en contra del col·lapse polític.

"Les condicions per fer exercici s'han tornat més restrictives, als Estats Units entre d'altres llocs," van dir.

El Comitè de Gjedrem va recomanar que el Consell sobre Estècs continuara operant, però que ja no hauria de aconsellar que el NBIM prengués mesures sobre problemes ètics. En comptes d'això, hauria d'estar limitat a l'anàlisi de les guies ètiques per empreses, el comitè va afegir.

No s'inclouran immediatament noves empreses ni excloudes de la cartera del fons com a resultat de les recomanacions de l'informe, però les recomanacions del fons per invertir en algunes companyies de defensa nord-americanes i europees que actualment estan barrades sota les regles d'ètica del fons.

Ara, Noruega farà una consulta pública a les recomanacions fetes a l'informe, amb el banc central degut a la seva resposta al gener. El Ministeri de finances proposarà un nou marc d'ètica en un paper blanc de primavera, amb el parlament de Noruega que esperava votar els canvis a mitjans dels 2027.

Fins llavors, les directrius ètiques i exclusió del fons continuen sense canvis.

"El Consell d'Ethics acaba de rebre l'informe del Comitè de Gjedrem," va dir en Richard Brandtzæg, cadira del Consell de fons de riquesa a Ethics, en una declaració de correu electrònic el dijous al matí. "Estarem l'informe amb cura. Llavors tindrem debats complets dins del Consell i presentarem la nostra resposta en la consulta pública. "

Fins el 2025, el Consell executiu del Banc Norges va decidir si les empreses havien de ser exclosionades per la cartera d'inversió del fons o col·locades en una llista d'observació. Aquestes decisions van ser informats pel Consell sobre Ethics, un cos independent nomenat pel Ministeri d'Hisenda de Noruega.

Però, pendent de la revisió del Comitè de Gjedrem, les directrius temporals es van posar en marxa, sota les quals el Banc de Norges no podia prendre aquestes decisions. Les directrius temporals s'espliquen que el consell només pot revocar decisions prèvies en excloure una empresa o posar-la a la llista d'observació.

Mentrestant, el Consell d'Ethics va ser despullada de la seva capacitat de recomanar observació o excloure almenys fins que la revisió ètica estigui finalitzada.

Les directrius temporals romandran en el seu lloc fins que el vot parlamentari del 2027 al Parlament Europeu sobre la revisió del Comitè de Gjedrem.

L'informe del Comitè de Gjedre va rebre reaccions d'alguns grups de drets humans, que argumentaven decisions fetes a Noruega podrien tenir implicacions per a les tendències d'inversió internacionals.

John Peder Egenæs, secretari general d'Amnistia Internacional Noruega, va dir en una declaració el dijous que les propostes "criblien la responsabilitat i la integritat i menysprear la protecció dels drets humans."

"Quan el major fons de riquesa sobirà del món canvia els seus estàndards, les conseqüències no s'aturen a les fronteres de Noruega," va dir. "Els altres inversors paren atenció, i les empreses també ho fan."

Grete Helofson, el secretari general de la Creu Roja, va dir en una declaració que invertiria en productors d'armes nuclears seria "èticament i humanitària del tot incomprensible."

"L'obertura d'inversió en les armes nuclears seria un canvi perillós per descomptat que debilitar l'estigma internacional contra aquestes armes i reforçar la percepció que són una arma acceptable," va dir. "Això augmenta el risc que podrien ser utilitzats."