Les mesures enfront dels preus de l'energia divideixen als líders europeus

L'ambient a la sala del Consell Europeu sempre és encès, però molt més si es tracta de les receptes energètiques i d'organitzar els fons europeus. Els líders europeus van viure aquest dijous un xoc inesperat entre Itàlia, Grècia i el grup de Visegrado (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia) que, en ple debat sobre com fer costat als estats membres davant el dràstic encariment dels preus de l'energia, van protagonitzar una divisió en tractar de retardar dos anys l'entrada en vigor de l'anomenat ETS2, el nou sistema de comerç d'emissions de CO2para els edificis i el transport per carretera, prevista per al 2028. No és un debat nou. Aquests països sempre han estat a favor de rebaixar l'ambició climàtica per a afavorir a les seves indústries, altament dependents dels combustibles fòssils. Però el xoc va trencar la fràgil treva forjada en els últims mesos entorn de la complicada situació que viu Europa després de la guerra de l'Iran. Enfront d'aquest grup es troben Espanya o els nòrdics, que de cap manera volen diluir aquests objectius en considerar que són clau per a la independència energètica del continent. La negociació va protagonitzar diverses hores de discussions entre els tècnics tractant de salvar alguna mínima línia de consens en les conclusions, és a dir, “convidar a la Comissió al fet que presenti noves mesures per a fer front al fort augment dels preus de l'energia a curt termini”. En la seva arribada, el president del Govern, Pedro Sánchez, va culpar de la situació tant a la invasió d'Ucraïna com a la “guerra il·legal, injusta i injustificada a l'Iran, que ha costat des que es va iniciar més de 100,000 milions d'euros al conjunt dels estats membres”, va indicar. Si els preus de l'energia van protagonitzar gran part de la jornada, tampoc va haver-hi acord en la redacció del pròxim pressupost comunitari. Els líders van intentar acostar postures sobre el pròxim Marco Financiero Pluriennal (MFP) entre el 2028 i el 2024, però cada vegada està resultant més evident per a tots que l'objectiu de la presidència irlandesa de tancar un entesa abans que acabi l'any pot ser complicat. L'esborrany de conclusions, si al principi indicava aquests terminis, va acabar evolucionant cap a convidar a aconseguir un “acord a temps”. Fins al canceller alemany, Friedrich Merz, va arribar a fer broma que, com les posicions continuen sent molt diferents, els líders “haurien de posar en la maleta camises de més de les que porten normalment” per al cim de desembre. Alguns diplomàtics comencen a circular març com la possible data a la qual podria ser posposat l'acord, i el rellotge també constreny per les eleccions en diversos països europeus l'any que ve, incloent França i Itàlia. “Necessitem acabar abans que acabi l'any.

Trobar un acord a temps per a tenir el nou pressupost operatiu sense conseqüències en els fons per als agricultors, treballadors, negocis o ciutats al llarg d'Europa”, va dir el president del Consell Europeu, António Costa. Els líders també van escoltar les explicacions de la Comissió sobre el recent pacte amb la Xina per a limitar les importacions de cotxes híbrids a 350.000 vehicles a l'any, però alhora van abordar la necessitat d'aprovar nous instruments de defensa comercial en considerar, una gran majoria d'ells, que els fruits del diàleg fins al moment són insuficients. Fonts diplomàtiques van contar que els pròxims passos de Brussel·les amb Pequín seran negociar noves quotes per a altres dos tipus de productes, la maquinària i els productes químics, amb un topall de quantitats que podrien entrar en el mercat comunitari. Alemanya també vol introduir una quota per als productes farmacèutics, encara que no hi ha confirmació que al final el mandat negociador de la Comissió fos aquest. Així les coses, els Vint-i-set van convidar a l'Executiu comunitari a enfortir la “caixa d'eines europees” per a corregir aquests desequilibris comercials. És alguna cosa que Brussel·les ja té en marxa, amb el pla de presentar al desembre un nou instrument de diversificació –per a incentivar a les empreses a reduir les seves dependències d'un solo proveïdor– i un altre de solidaritat, que crearia un fons per a protegir a un Estat membre en cas de possibles represàlies. Alguns estats membres volen que la Comissió vagi més enllà, i, tal com plantejava una recent carta escrita pels governs de França i Alemanya, dissenyi un instrument que permeti respondre amb rapidesa a pressions econòmiques, possiblement mitjançant l'accés al mercat únic.