"La mida importa": els líders europeus s'encallen amb el pressupost

Quan es tracta de diners, els estats no donen el braç a tòrcer. El pròxim pressupost de la Unió Europea, que fixarà les prioritats de despesa per al període 2028-2034, continua bloquejat i, malgrat l'estira-i-arronsa de les negociacions d'aquest dijous –que fa hores que duren–, la postura de les capitals s'ha mogut ben poc. Les declaracions a peu d'entrada de la reunió ja feien augurar pocs avenços. El canceller alemany, Friedrich Merz, defensor d'una austeritat amb mà de ferro, ha avançat que les negociacions serien "molt, molt difícils". "Les nostres postures estan molt allunyades", ha assegurat, abans d'ironitzar que, si realment volen tancar definitivament els comptes, els dirigents haurien "de posar a la maleta unes quantes camises més de les habituals" de cara a la cimera de desembre. Malgrat els objectius fixats per la Comissió Europea, que aspira a tenir el vistiplau dels estats abans de finals del 2026, l'acord pels pressupostos sembla encara un horitzó llunyà. Quins són els motius d'urgència de Brussel·les? Principalment, el temor per la irrupció de les forces d'extrema dreta al Consell Europeu i, molt especialment, de Marine Le Pen. Però ni l'amenaça d'un govern francès antieuropeista sembla fer cedir els estats, que continuen enrocats en postures oposades. "No tenim pressa", ha assegurat el primer ministre suec, Ulf Kristersson, que, juntament amb el primer ministre de Luxemburg, ha rebaixat les expectatives d'aconseguir un acord abans del 2027. Irlanda, que ocupa la presidència rotatòria de la UE, ha presentat aquesta setmana la proposta de comptes sobre la qual negocien els líders. L'esborrany redueix gairebé un 8% la despesa comunitària respecte al que havia presentat la Comissió Europea el juny del 2025, però la retallada no es reparteix de manera uniforme. Irlanda protegeix relativament la política agrària comuna i els fons de cohesió, i concentra més ajustos en competitivitat, defensa i acció exterior. Per això els seus comptes no han convençut ningú. "La mida [del pressupost] importa", ha resumit el primer ministre lituà, Gitanas Nausėda. D'una banda, estats com Alemanya, els Països Baixos o Suècia, anomenats popularment "frugals" i que són els que més contribueixen al pressupost de la UE, volen reduir les seves contribucions. Suècia considera que el nou pressupost és "totalment inacceptable" perquè augmentaria la seva participació en un 60%. "Aquesta és una zona prohibida", ha criticat Kristersson. En la mateixa línia s'han expressat Berlín i Amsterdam, que consideren que la proposta "no és prou bona". "Cap estat membre es pot permetre pagar contribucions d’aquesta magnitud", ha desaprovat Merz. "Hi ha una sèrie de socis que volen més recursos. Jo m'hi oposo clarament, especialment pel que fa a la política de cohesió i a la política agrària", ha dit sense embuts. Proclames similars, però amb raons contràries, les han expressat dirigents com Pedro Sánchez, que ja considerava l'anterior proposta de comptes –que va presentar la presidència xipriota– massa reduïda. Davant del nou plantejament, amb un 8% menys de recursos, el president espanyol ha criticat que la proposta d'Irlanda "no és assumible ni acceptable" per Espanya. Considera que cada estat hauria de contribuir amb un 2% del seu PIB, mentre que actualment es planteja que ho facin en un 1,2% de mitjana. D'acord amb Espanya, estats com Lituània, Itàlia o Polònia, consideren que les retallades proposades posen en joc el marge de maniobra de la UE. "És important entendre que el pressupost ha de ser ambiciós", ha defensat Vílnius, que reivindica que "hauria de ser similar a la proposta inicial de la Comissió Europea". Els preus de l'energia Els dirigents també han abordat els preus de l'energia, que estan disparats per culpa del conflicte a l'Orient Mitjà. Amb una inflació cada cop més forta i l'hivern a tocar, els Vint-i-set han instat la Comissió Europea a adoptar mesures a curt termini per fer front a l'impacte immediat de les pujades brusques de preus. Els estats membres han convingut que els preus de l'energia són un problema "crític" i demanen una resposta europea coordinada, segons un document del Consell al qual ha tingut accés l'ARA. A més, celebren la intenció de la Comissió Europea de prorrogar les ajudes dels estats per als sectors industrials, esmenar el Reglament del metà per ajornar els requisits a les importacions de gas i petroli, i agrupar la demanda d’energia dels estats del bloc.