La UE demana mesures urgents a la Comissió Europea per un hivern marcat per l’encariment de l’energia

Els dirigents de la Unió Europea han demanat a la Comissió Europea que activi mesures urgents davant un hivern que preveuen complicat per l’escalada dels preus dels combustibles fòssils, derivada del conflicte al Llevant. A la cimera del Consell Europeu d’avui, els 27 han avisat que la crisi energètica “requereix urgentment una resposta europea coordinada, basada en mesures específiques i temporals”.

Diversos dirigents han plantejat la necessitat de repensar el disseny del mercat elèctric, segons fonts diplomàtiques. El president del Consell Europeu, António Costa, ha reconegut que els preus estan “pressionant” tant les llars com les empreses europees.

Costa ha considerat que calen mesures “focalitzades i temporals” per alleugerir la factura energètica a curt termini, però ha subratllat que “a llarg termini, la transició energètica continua essent la millor resposta”. “Reduir la nostra dependència dels mercats de combustibles fòssils és essencial per a l’autonomia estratègica i la resiliència d’Europa. El nostre objectiu és clar: protegir els europeus i enfortir-ne la resiliència econòmica”, ha afirmat en un comunicat arran del debat.

La situació “volàtil” al Llevant ha tornat a provocar pujades importants dels preus del petroli i el gas, fet que colpeja directament les famílies i les empreses, així com l’economia europea en conjunt. Els dirigents han advertit que l’arribada de l’hivern “comportarà pressions addicionals”, segons ha informat un alt càrrec de la Unió Europea.

Més enllà de la urgència, els estats membres han remarcat la necessitat de diversificar l’origen de l’energia, alhora que han reiterat que cal desenvolupar fonts pròpies per mantenir els objectius europeus de transició i autonomia estratègica.

Resposta a curt termini i debat intern

Els 27 han admès que cal adoptar mesures a curt termini per afrontar l’impacte immediat de l’encariment dels preus. Han donat suport a les propostes presentades per la Comissió Europea fins ara, entre les quals la flexibilització de les normes sobre ajudes estatals i l’ajornament de les obligacions sobre metà per a importadors de petroli, carbó i gas.

Diversos líders han plantejat alhora examinar el disseny del mercat elèctric, però fins ara no han detallat propostes ni s’ha arribat a un acord sobre possibles modificacions de funcionament, segons un alt funcionari europeu.

En un esborrany de conclusions del debat energètic al qual ha tingut accés l’ACN, que encara s’està negociant, els socis posen l’accent en la importància de coordinar mesures a escala internacional per “estabilitzar el subministrament energètic”. Demanen també que es garanteixi el lliure comerç d’energia i de productes energètics entre països socis.

El text també considera que la transició energètica “continua essent l’estratègia més eficaç per assolir l’autonomia estratègica d’Europa, reforçar-ne la resiliència, reduir estructuralment els preus de l’energia i garantir energia neta, abundant i de producció pròpia necessària per impulsar l’economia del futur”.

La Comissió Europea xifra en 100.000 milions d’euros l’encariment de la factura per importació de combustibles fòssils a la Unió Europea des de l’inici de la guerra a l’Iran, sense haver adquirit cap “molècula extra”.

Revisió del sistema de comerç d’emissions

La discussió sobre energia a Brussel·les s’ha centrat especialment en la revisió del sistema europeu de comerç de drets d’emissió (ETS, per les sigles en anglès), una qüestió que ja era damunt la taula, però que ara adquireix “urgència renovada”, segons les mateixes fonts.

L’ETS es va establir el 2005 i és el primer gran mercat de carboni del món: busca reduir les emissions totals de la Unió Europea, alhora que genera ingressos per a finançar la transició ecològica. Afecta sectors com la generació d’electricitat i calor, la indústria manufacturera i l’aviació –que representen el 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a la UE, segons la Comissió Europea–, així com el sector del transport marítim.

La Comissió va presentar al juliol una proposta per a reformar el sistema. Preveu que la indústria pugui continuar contaminant més enllà del 2039–la data límit pactada fins ara– a canvi d’inversions en descarbonització. En paral·lel, proposa incloure gradualment dins l’ETS els residus urbans incinerats entre 2031 i 2034, i aplicar la normativa a tots els vols de menys de 5.000 quilòmetres.

Divisió entre estats membres

Espanya, Portugal i els països nòrdics defensen tirar endavant la reforma i mantenir els objectius europeus de descarbonització i electrificació. Els primers ministres de Dinamarca, Suècia i Finlàndia han enviat una carta a la presidenta Von der Leyen reclamant que es mantinguin les exigències del sistema. Han avisat que una “flexibilització” de la normativa podria frenar la reducció d’emissions contaminants.

Per contra, un grup d’estats encapçalats per Itàlia, Polònia i la República Txeca defensa que es dilueixi encara més la reforma i proposen ajornar-ne l’entrada en vigor.