Isabel Allèn, l'escriptora que va convertir la seva vida i memòria en literatura universal

1.424 manuscrits van ser presentats al Planeta, un rècord en aquests premis, que ja té guanyadora: Isabel Allèn . L'escriptora xilena ha estat reconeguda en aquest 75è aniversari amb la seva novel·la L'hora abans de l'alba , sumand, d'aquesta manera, una més al seu ampli llistat d'obres.

Nascuda el 2 d'agost de 1942 a Lima (el Perú), la seva identitat i la seva trajectòria professional estan estretament lligades a Xile, país del qual procedeix la seva família i on va passar bona part de la seva infància i joventut. Filla de Tomás Allèn, diplomàtic xilè i cosí germà de l'expresident de Xile Salvador Allèn durant els anys 1970 i 1973, i de Francisca Llona Fangs, va créixer en un entorn marcat pels viatges i els canvis de residència.

Des de molt jove va mostrar interès per l'escriptura i el periodisme, encara que la seva carrera literària arribaria anys després. Entre les dècades de 1960 i 1970 va treballar en l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (#FAO) (de 1959 a 1965) i a partir de 1967 com a periodista en la redacció de la revista Paula , en la revista infantil Mampato , de la qual va ser directora suplent entre 1973 i 1974, i en dos canals de televisió xilens.

La seva vida donaria un gir de 180 graus quan es va produir el cop d'estat de Pinochet a Xile (1973). A conseqüència del derrocament i posterior mort de Salvador Allèn, Isabel i la seva família van marxar a Veneçuela, país en el qual va romandre diversos anys i que li va servir de font d'inspiració per a part de la seva obra , en tractar temes com l'exili, la pèrdua i la distància del seu país.

La seva primera novel·la —perquè en la dècada dels 70 va publicar diverses obres de teatre i contes infantils— va arribar en 1982: La casa dels esperits . Amb aquesta obra, en la qual s'inspira en la seva pròpia història familiar i on combina realisme màgic amb esdeveniments històrics, Allèn es va convertir en una figura internacional . Ha estat traduïda a nombrosos idiomes i és considerada com una de les més influents del segle XX en espanyol.

Aquest èxit va donar fruit a una carrera literària que s'ha vist marcada i vinculada a la memòria, la identitat, l'amor, la família i l'experiència de les dones. Entre les seves obres més ressenyables destaquen els títols : D'amor i d'ombra, Eva Luna, Paula, Filla de la fortuna, Retrat en sépia, La ciutat de les bèstia #s i El pla infinit .

Dins d'ells, el de Paula és, sens dubte, el més dur, sentimental i personal que té. En ell tracta la mort de la seva filla als 28 anys a causa d'una malaltia. Durant els mesos en què va romandre al costat d'ella, Allèn va començar a escriure-li cartes que posteriorment es convertirien en l'obra, publicada en 1994. Aquest escrit és, a més d'un comiat i un homenatge a la jove, un canvi en ella mateixa, en la seva manera d'entendre la vida i l'escriptura. En la seva última visita a Espanya, Allèn va dipositar un exemplar d'aquest llibre en la Caixa de les Lletres que li ha cedit l'Institut Cervantes, atorgant-li la caixa número 989. "La clau la guardaré en el meu altar, a casa, on tinc les coses importants: fotos dels meus fills, de la meva mamà...", va assegurar per a 20minutos en aquest acte.

Paula va ser fruit de la seva relació amb Miguel Frías, el seu primer marit i pare també de Nicolás . Es van casar en 1962, però l'ascens a la fama i els continuats viatges de promoció de l'autora van ser motiu que el seu matrimoni s'acabés en 1987. Tan sols un any després, Allèn es va donar el "sí, vull" amb l'advocat Willie Gordon a San Francisco. Després de 25 anys junts, en 2015, van posar fi al seu enllaç, i en 2019 el lletrat va morir als 82 anys. Aquest mateix any, l'autora va celebrar les seves noces amb Roger Cukras, el seu tercer i últim marit fins al dia d'avui, amb el qual viu als Estats Units.

A més del seu recorregut literari, Allèn ha mantingut un fort compromís amb diferents causes socials, especialment aquelles relacionades amb els drets de les dones. En 1996 va crear la Fundació Isabel Allèn, dedicada a donar suport a programes que promouen els drets fonamentals de dones i nenes.

I, quant a la llarga llista de premis i reconeixements que ha rebut al llarg de la seva carrera, destaquen: el Premi Nacional de Literatura de Xile (2010), Medalla Presidencial de la Llibertat dels EUA (2014), Hans Christian Andersen (2012), PEN Center USA Lifetime Achievement Award (2016) i Medal for Distinguished Contribution to American Letters (2018).

En definitiva, amb més de quatre dècades de trajectòria literària, Isabel Allèn s'ha consolidat com una de les grans veus de la literatura llatinoamericana contemporània . La seva obra ha convertit experiències íntimes en relats capaços de connectar amb milions de lectors i en una manera de mantenir viu allò que la distància, la història i la mort amenacen amb esborrar.