L'escàndol de presons VIP a Indonèsia exposa la desigualtat al sud-est asiàtic

Apartaments amb aire condicionat, televisors de pantalla plana i fins i tot un simulador de golf no són precisament el que la majoria de gent associaria amb la vida entre reixes. Tot i així, aquests luxes formaven part de les instal·lacions descobertes el mes passat a la presó indonèsia de Cibinong, prop de Jakarta, durant una inspecció sorpresa de l'Ombudsman del país.

Els investigadors van descobrir més de 10 unitats d'estil apartament equipades amb neveres, sofàs i zones d'estar privades. Segons els informes, també s'hi estava construint un gimnàs.

Les revelacions van desencadenar una investigació per aclarir si els reclusos havien pagat per rebre un tracte preferent.

Inicialment, cinc funcionaris de presons van ser suspesos, mentre que el director del centre va ser destituït el 5 d'octubre. Les autoritats van enderrocar 10 edificis no autoritzats i van adoptar noves mesures disciplinàries contra el personal penitenciari.

No era el primer escàndol de presons de luxe a Indonèsia. El 2018, investigadors de la Comissió per a l'Erradicació de la Corrupció van descobrir que reclusos acabalats a la presó de Sukamiskin, a Bandung, gaudien d'allotjaments similars a apartaments privats.

Controvèrsies similars han sorgit a altres zones del sud-est asiàtic. El novembre passat, les autoritats de Tailàndia van investigar al·legacions segons les quals reclusos xinesos a la presó preventiva de Bangkok gaudien de privilegis especials, inclòs l'accés a una sala executiva.

A Malàisia, han aparegut reiteradament acusacions de tracte preferent a reclusos amb connexions polítiques. L'últim escàndol indonesi va revifar les crides a fer inspeccions independents a les presons de Malàisia.

«De la mateixa manera que al món exterior, els diners i la influència actuen com a capital dins del sistema penitenciari. Els reclusos poderosos generalment no perden la seva riquesa i sovint mantenen vincles estrets amb persones influents», va explicar a DW Iwa Maulana, investigador principal del Center for Detention Studies (CDS) d'Indonèsia.

«Quan determinats reclusos reben un tracte diferent segons els seus recursos i la seva influència, es demostra que, tal com passa a fora, la identitat d'una persona afecta la manera com és tractada, fins i tot dins els murs d'una presó», va afegir.

La sobreocupació i la manca de recursos als sistemes penitenciaris també generen oportunitats per a la corrupció.

Els centres de detenció d'Indonèsia acollหนien aproximadament 279.000 persones a finals de setembre, malgrat tenir una capacitat oficial d'unes 154.000, segons dades governamentals.

Les presons de Tailàndia també pateixen un greu amuntegament. A finals de 2025, allotjaven aproximadament 301.000 interns, al voltant d'un 21% per sobre de la capacitat oficial, segons el World Prison Brief.

La corrupció a les administracions penitenciàries també reflecteix problemes de governança més amplis, ja que els estats del sud-est asiàtic se situen habitualment a la part baixa de l'Índex de Percepció de la Corrupció anual de Transparency International.

Allà on el suborn i el clientelisme ja influeixen en els serveis públics, els funcionaris de presons poden trobar incentius similars per bescanviar un tracte de favor per diners o favors.

«La corrupció i la interferència política poden explicar casos concrets», Nasrul Ismail, professor agregat de criminologia a la Universitat de Bristol, que…