Cristina Llanos trenca 10 anys de silenci: "Dover és l'única cosa que ha valgut la pena en la meva vida, em va salvar en l'últim moment"

Són les 10.30, l'hora fixada, i fa ja minuts que Cristina Llanos (Madrid, 1975) espera. Ha passat la nit en blanc precisament per a mantenir aquesta puntualitat. «Així estava segura que arribava i no et feia esperar», explica sense perdre de vista el que li envolta. Mentre posa per a les fotos, observa. Mentre l'entrevista s'està gravant, observa. I, quan una hora i mitja més tard s'acomiada, encara continua observant. Com qui pretén controlar fins al més mínim moviment del seu entorn.Fa més d'una dècada que la cantant de Dover es va retirar de la vida pública, després de la dissolució de la banda que va muntar amb la seva germana Amparo. Són aquests mateixos 10 anys els que porta sense concedir una entrevista qui posés veu a un dels fenòmens més inesperats de la música d'aquest país. Les Plans van vendre en 1995 500 exemplars del seu primer disc, Sister. Dos anys després, amb el segell independent Subterfuge, van vendre 600.000 de Devil Came To Em, el seu segon àlbum, i van fundar un fenomen que va sacsejar la vida cultural dels últims 90 i els primers 2000. I, poc després, va arribar el silenci que avui s'acaba. Cristina Llanos, cantant de Dover: "Em fa vergonya dir que penso sovint en el suïcidi"El Mundo La cantant acaba de publicar La nit va caure i ja ningú pot salvar-me (L'Esfera dels Llibres), el diari d'una vida que s'ha trencat tantes vegades que sembla impossible. Està el maltractament del seu pare –que van rebre ella i els seus quatre germans–; l'agressió sexual que va sofrir sent una adolescent; la mort per una pallissa del seu germà addicte, i també les depressions, la fibromiàlgia, la pèrdua de la veu, el consum de pastilles, els pensaments suïcides, els seus posicionaments polítics... Descarnat i directe. «No acabo de tenir clar del tot per què he escrit aquest llibre, tampoc li he donat moltes voltes perquè no em vull embolicar en paranoies analítiques. Crec que va en la meva personalitat». Es frena i torna. «Si mantens les coses enterrades, en algun moment de la teva vida voldràs desenterrar-les. I jo sempre pas de tot a res. I aquesta entrevista la faig perquè, ja que es parlarà del llibre, millor l'explico jo. Si deixo tot en mans dels periodistes hi ha coses que es poden malinterpretar. I, a més, m'he adonat que no era per a punt». Per a saber másMúsica. Els foscos diaris de Cristina Llanos, cantant de Dover: "Si tingués el coratge de matar-me, l'hauria fet fa molt temps"Redacció: PABLO R. FRECS MadridLos foscos diaris de Cristina Llanos, cantant de Dover: "Si tingués el coratge de matar-me, l'hauria fet fa molt temps"Entrevista.