Ben Brooks, el retorn madur del 'enfant terrible' de les lletres britàniques: "Fa set anys que estic sobri i no record gran cosa de la meva vida anterior"

Ben Brooks ha crescut. Sembla que va ser ahir quan va revolucionar les lletres britàniques amb la molt disbauxada i alhora tendra Creixo, publicada per Blackie Books. Però han passat ja tres lustres i als 32 anys Brooks presenta la seva «obra de maduresa» L'ordre natural del món. Pot semblar estrany tractar-ho d'escriptor «madur», però és el que té haver començat tan aviat com per a haver publicat cinc novel·les abans de complir els 20. Establert a Berlín des de fa ja algun temps, Brooks ens rep virtualment a la seva casa de Wansee, un lloc afable però de sinistres reminiscències, ja que encara pot #visitar la vila al costat del llac on els nazis van dissenyar la Solució Final: «Una estranya sensació», riu. «És molt tranquil, però amb un fons aterridor...». El lloc perfecte per a fundar una família! Brooks ja té dos fills, de quatre i dos anys, i un altre més de camí. Cada dos anys, una criatura: un ritme que no es podria sostenir si un va sempre cec d'alcohol i drogues com quan vivia a Barcelona, ciutat amb la qual manté vincles a través dels seus editors, Alice Incontrada i Jan Martí, que li van publicar Hurra quan el seu editor britànic va renegar d'ella. «No sé què va passar amb aquella novel·la. Llavors bevia molt i no record gran cosa d'aquella època. Quan la vaig escriure tot era un caos absolut. Ara vull mirar al futur. Fa ja set anys que estic sobri. La meva dona, que és alemanya, em va dir: 'Si no deixes de beure, no podràs tenir fills'». Els vaivens de la seva biografia expliquen la naturalesa d'una obra com L'ordre natural del món, la seva novel·la més extensa -supera les 400 pàgines- i clàssica: com Jonathan Franzen d'ultima generació, ens mostra l'esdevenir dels quatre membres de la família Candlewick, un matrimoni més que acomodat i els seus dos fills que viuen en una casa de disseny prop de Gloucestershire, la ciutat natal de Brooks. «Habiten un d'aquests poblets pels quals passàvem amb cotxe preguntant-nos quina classe de gent podia tenir cases tan boniques i tan diferents de les nostres», rememora. Hi ha indubtablement una mica de Brooks en el petit dels Candlewick, Emil, que a més de ser un apassionat de les matemàtiques i de portar a Aphex Twin en els cascos també sent alguna cosa més que mera curiositat científica per les substàncies tòxiques i, a més, ha escrit un llibre: «A mi també m'interessen les matemàtiques, però només per a comprendre que no les entenc. Admiro la seva passió. Em sembla una cosa màgica que li permet #endinsar en una veritat més profunda. També em representa quant a que té certa ambició i, alhora, no té ganes de fer absolutament res». Com sol passar, en realitat hi ha una mica de l'autor en cadascun dels Candlewick. «Evangeline ha anat a la universitat, alguna cosa que jo no vaig fer i que em pesa», diu, i després estan els pares. Yadda és una ex programadora de gran èxit i Arthur, un empresari fuster a punt de #jubilar.