El gran canvi de Mourinho a la resurrecció del Madrid: "Als de dalt també els agrada aquesta barreja"

Jose Mourinho estava relaxat a la sala de premsa del Camp Nou. Havia baixat revolucions després de llançar-se de genolls a la gespa quan Mbappé va marcar el segon gol del Madrid al clàssic, havia caminat amb pas ferm cap a Lunin per donar-li la primera abraçada postpartida i ja no tenia més adrenalina al cos. El Madrid, el seu Madrid, havia ressuscitat quan pocs ho esperaven, esgarrapant-li al Barça tres punts vitals per fer més llarga la baralla pel campionat. Una resurrecció que es va començar a gestar després de la derrota contra l'Atlètic al Metropolità. Després de perdre el derbi madrileny, el conjunt blanc ha enllaçat cinc triomfs consecutius davant de Vila-real, Roma, Sevilla, Leipzig i Barça. El duel contra el submarí groc va ser el de l'expulsió i la posterior sanció de quatre partits a Vinicius, i el de Roma va actuar com a punt d'inflexió: l'equip va remuntar un 3-1 amb Bernardo i Güler sobre el camp i amb Valverde com a lateral dret, convencent-se Mourinho i convencent-se el vestidor sobre les solucions. Per això, i encara que l?entorn era pessimista sobre el resultat per al duel del Camp Nou, el vestidor del Madrid va anar creixent en optimisme durant els dies previs. "Alguna cosa ha canviat les últimes setmanes", expliquen fonts properes a la plantilla. En roda de premsa, Mourinho resumia a la seva manera aquest darrer mes: “No és que hàgim estat un desastre o que no hàgim estat un grup. El grup és molt fort internament, hi ha zero problemes i hi ha empatia. És un grup... Jo en dic un grup bonic per treballar. I els grups bonics estan units en la dificultat", va explicar el portuguès, fent una mica seu això que repetia tant Ancelotti: "És el vestidor més sa que he tingut. manera, ha aconseguit cohesionar el grup malgrat les diferències que hi pot haver entre ells. I ara potser. No deixaré que la gent estigui amb el cap a la Lluna, perquè ara si perdem al Sardinero contra el Racing això no serveix de res. El Madrid no juga per guanyar al Camp Nou, juga per guanyar campionats", va desenvolupar Mourinho. I en aquesta resurrecció, més enllà de la mentalitat del tècnic o de la plantilla, hi té molt a veure el futbol i els canvis de peces que ha realitzat el portuguès. Davant el Vila-real, en el primer partit després de l'aturada de seleccions, ja va deixar Vinici esquerre, amb la sort que l'ivorià va marcar el gol del triomf. I a Roma, uns dies després, Valverde va acabar el partit al lateral, amb Güler i Bernardo sobre la gespa. El mateix trio que va formar part de l?onze inicial del clàssic. La remuntada a Roma va ensenyar moltes coses a Mourinho, que davant Sevilla, Leipzig i Barcelona ha repetit amb Valverde com a lateral i ha inclòs sempre Güler o Bernardo com a titulars, dotant el centre del camp de més tècnica que de costum. "Aquestes setmanes he après que al centre del camp tenir una combinació de talents ens dóna més que tenir dos jugadors de característiques semblants. Penso que a la gent de dalt també li agrada aquesta barreja, perquè ens dóna equilibri per defensar i més qualitat a l'hora de sortir", va explicar l'entrenador, contundent a l'hora de parlar dels canvis que ha fet a la seva. El Madrid és millor amb Bernardo o Güler a prop de la base de la jugada i amb Valverde a la banda dreta, i les estrelles, "la gent de dalt" a què es refereix Mourinho, estan contents. Davant el Barça, Mbappé va fer dos gols, Diomande va brillar i Bellingham es va esforçar en atac i en defensa. Queda la incògnita de com encaixa Vinicius en tot aquest arsenal de modificacions, perquè Diomande sembla haver arribat al carril esquerre per quedar-s'hi. Cal esperar que el brasiler, que tornarà a jugar a Atenes contra l'AEK, recuperarà el seu lloc a l'extrem esquerre i que l'ivorià s'escorarà a la dreta, deixant Tchouaméni i Güler al mig, però aquest triomf en el clàssic posa encara més al focus la necessitat que té Vinicius de recuperar la seva millor versió.