La cara oculta de les boles de plàstic negres de Los Angeles per salvar l'aigua
El 2015, Los Angeles va abocar 96 milions de boles de plàstic negres en un embassament per protegir l'aigua. Anys després, una recerca va revelar l'enorme petjada hídrica de fabricar-les.
L'any 2015, la ciutat de Los Angeles va abocar 96 milions de boles de plàstic negres a l'embassament de Sylmar. Aquesta intervenció pretenia protegir l'aigua de la contaminació i frenar l'evaporació durant la sequera històrica que patia Califòrnia entre 2011 i 2017.
El cost de la iniciativa va ser de 34,5 milions de dòlars per cobrir setanta hectàrees de superfície. El propòsit principal era químic, ja que es buscava evitar que la llum solar transformés els bromurs en bromat, un subproducte potencialment cancerigen.
Les esferes bloquejaven el 95% de la llum solar, frenaven les algues i reduïen el clor. Cada unitat mesurava deu centímetres, era de polietilè d'alta densitat amb negre de carboni i portava aigua a l'interior per evitar que el vent les mogués.
El sistema era molt més econòmic que construir grans cobertes flotants, valorades en almenys 300 milions de dòlars. No obstant això, una recerca publicada al juliol de 2018 a Nature per investigadors del MIT, l'Imperial College de Londres i la Universitat de Twente va calcular la petjada hídrica de la fabricació.
Fabricar les boles va consumir entre 250 milions i 2.900 milions de litres d'aigua a causa del petroli, el gas natural i l'electricitat. En l'escenari de referència, la producció podia exigir uns 2,9 milions de metres cúbics, mentre l'estalvi durant la sequera era de 1,7 milions.
El sistema necessitaria uns dos anys i mig per compensar l'aigua gastada, un termini que s'allargaria fora dels períodes secs. Onze anys després, el Departament d'Aigua i Energia de Los Angeles (LADWP) preveia retirar, reciclar i substituir periòdicament les boles per la pèrdua de la seva integritat estructural.
