Un fòssil trobat a l'Illa de Wight en 1924 permet il·luminar a un 'parent' desconegut del Tiranosaure Rex

Un fòssil descobert fa més d'un segle a l'illa britànica de Wight ha permès identificar una espècie desconeguda de dinosaure carnívor emparentat amb els tiranosaures, el grup al qual pertanyia el Tyrannosaurus rex. Batejat com Invictibellatrix amberina, l'animal va viure fa uns 120 milions d'anys i constitueix el primer exemplar d'un megaraptorano identificat fins ara a Europa. Segons un estudi publicat en Royal Society Open Science, les restes van romandre durant prop de cent anys en les col·leccions del Museu d'Història Natural de Londres sense que es reconegués la seva veritable importància. El fòssil, corresponent a una part del crani, havia estat trobat a l'Illa de Wight en 1924 i posteriorment incorporat als fons de la institució britànica. La recerca publicada situa al nou dinosaure dins dels megaraptoranos, un grup de depredadors bípedes caracteritzat per unes extremitats anteriors relativament desenvolupades i grans arpes corbes. Encara que estaven emparentats amb els tiranosaures, presentaven una anatomia diferent i probablement depenien més dels braços per a capturar a les seves preses. Els investigadors estimen que Invictibellatrix amberina mesurava entre tres i quatre metres de longitud i era un depredador relativament àgil. L'estudi apunta al fet que aquests dinosaures posseïen un crani més estilitzat que el dels grans tiranosáuridos posteriors i unes extremitats anteriors molt més funcionals. L'equip va recórrer a tècniques de tomografia computada per a analitzar el fragment de crani i detectar trets anatòmics que van permetre diferenciar-lo d'altres espècies conegudes. Segons Royal Society Open Science, aquestes característiques justifiquen la identificació tant d'un nou gènere com d'una nova espècie. La troballa té a més importància biogeogràfica. Els autors sostenen que la presència d'un megaraptorano en l'actual Gran Bretanya aporta noves pistes sobre la dispersió d'aquest grup de dinosaures i reforça la possibilitat que Europa exercís un paper rellevant en la seva expansió cap a altres regions durant el Cretàcic. El treball publicat en Royal Society Open Science subratlla així mateix el valor científic de revisar antigues col·leccions paleontològiques. Restes recuperades fa dècades poden oferir nous descobriments quan s'estudien amb tècniques modernes i dins de marcs evolutius actualitzats, la qual cosa planteja la possibilitat que altres fòssils dipositats des de fa anys en museus europeus corresponguin també a espècies encara no reconegudes.